El 'lawfare' com a termòmetre de la comissió Catalunya

 

 

OPINIÓ

 

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 17 de desembre de 2023. 21:26
Actualitzat: Diumenge, 17 de desembre de 2023. 21:28
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

El terrabastall parlamentari al Congrés dels Diputats per a la tramitació de la proposició de la llei d'amnistia, la seva votació i la seva aprovació dimarts passat ha deixat en un segon lloc l'aprovació de tres comissions, com són la coneguda com a Operació Catalunya, l'espionatge il·legal dut a terme contra l'independentisme amb el programari Pegasus i la que tractarà d'aportar una mica de llum sobre un episodi tan greu com els atemptats gihadistes que van tenir lloc l'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. De les tres comissions, la primera ja va arrencar en l'anterior legislatura, encara que les majories polítiques van filtrar convenientment les compareixences, i l'avenç electoral la va acabar de sentenciar. Les altres dues, també les va intentar impulsar l'independentisme, però la Taula del Congrés les va acabar rebutjant.

Encara que totes tres són importants, sens dubte, l'Operació Catalunya serà la primera que obrirà el terreny de joc del que va ser una gran operació del govern del Partit Popular i de les clavegueres de l'Estat per provar d'acabar amb l'independentisme, després que es posés en marxa el procés, l'any 2012. Que s'estigui parlant tant de lawfare aquests dies i que es regirin amb dents i ungles els diferents

El numeret de Suïssa i els jutges de partit

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

García Castellón fa política coordinadament amb el PP i Vox. Més que això encara: treballa com a jutge pel partit. I per tant una prevarica.

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

22.11.2023 - 21:40

Actualització: 22.11.2023 - 21:48

 

 

El març del 2020 Suïssa va rebutjar la petició de perseguir Marta Rovira. Les autoritats helvètiques van ser ben contundents: no tan sols van dir que les activitats de què era acusada la secretària general d’ERC no encaixaven en la definició de terrorisme, sinó que van voler aclarir a Espanya que allò era un cas de persecució política i que, per tant, Suïssa no hi col·laboraria de cap manera, atesa la seua tradició i el fet que l’ordenament legal propi ho prohibeix. Fou una de les bufetades més contundents i memorables que va rebre d’Europa l’estat espanyol i una presa de posició claríssima d’un país que –això no ho hauríem d’oblidar mai– es va oferir públicament a fer de mitjancer entre Catalunya i Espanya després del Primer d’Octubre.

Malgrat això, ahir el jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón va insistir a dur endavant la investigació del Tsunami Democràtic per la nova i surrealista imputació de terrorisme. I l’endemà d’haver demanat al Tribunal Suprem que l’assumís, perquè tant el president Puigdemont com el diputat d’ERC Rubèn Wagensberg són aforats, ahir va enviar una comissió rogatòria a Suïssa perquè les autoritats d’aquest país localitzassen

El cas Tsunami, un 'lawfare' de manual, ja és camí del Suprem

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 21 de novembre de 2023. 20:40
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Primera lliçó: quan es tracta de l'independentisme i el seu trànsit per la justícia espanyola, situar-se sempre en la pitjor de les hipòtesis estalvia molt de temps. Per als càndids, que encara n'hi ha, aquest dimarts s'ha revelat el que era més que evident: el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón ha traspassat al Tribunal Suprem la investigació per delicte de terrorisme de la causa de Tsunami Democràtic, que inclou, entre d'altres, el president a l'exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira. No són els únics, però és la manera com la justícia expressa l'oposició a l'acord d'investidura de Pedro Sánchez amb l'independentisme català.

Segona lliçó: l'objectiu final de la justícia espanyola no és cap altre que deixar en paper mullat el que acabin decidint les Corts Generals sobre l'amnistia. Ells, com a garants imaginaris de la Constitució i vigilants de l'estat de dret que Sánchez ha posat en risc. Amb el cas Tsunami al Suprem, és fàcil que s'iniciï el camí judicial a Europa una vegada el jutge del tribunal, amb el suport dels fiscals (vells coneguts de l'independentisme, els del judici del procés) elevi el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). No comptarien, en principi, amb el suport de l'Advocacia de l'Estat, però no sembla exagerat concloure que

El Consell per la República diu que la suspensió de Borràs alimenta el ‘lawfare’ contra l’independentisme

 

 

PAÍS - RINCIPAT

 

 

L'entitat lamenta que ERC i la CUP votessin a favor de la suspensió sense tenir en compte el context de repressió 

 

 

Redacció

02.08.2022 - 09:51

Actualització: 02.08.2022 - 09:54

 

 

 

 

 

El Consell per la República ha lamentat la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament de Catalunya, acordada per la mesa amb els vots del PSC, ERC i la CUP. En una declaració, l’entitat assenyala que l’aplicació de l’article 25.4 del reglament de la cambra, sense tenir en compte el context de repressió, tan sols alimenta l’efectivitat del lawfare contra l’independentisme.

 

“En un context de lawfare, el que esdevé rellevant no és l’objecte de persecució (el delicte concret que s’imputa) sinó la motivació no imparcial de la persecució judicial contra una

La línia divisòria

OPINIÓ






Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 29 de maig de 2020

No m'agradaria ser a la pell de José Manuel Franco, actual delegat del govern espanyol a Madrid, perquè si bé la imputació no té cap mena de suport, no només jurídic sinó també fàctic, res no ha impedit que es vegi arrossegat a un jutjat per fets que no són delictius i sobre els quals no té cap responsabilitat.



Ara bé, si hi ha una cosa que amb aquest cas ha començat a quedar clara, més enllà de Catalunya, és que el lawfare existeix, que el practiquen determinats sectors de la judicatura i policia espanyola, que es pot girar contra qualsevol, que només busca