El mundo ve a España fascista: El caso Vinicius abre una crisis diplomática y amenaza la presidencia europea de Sánchez

 

 

Brasil estudia hacer juicios en su país contra españoles por los insultos racistas contra Vinicius Jr. y la prensa anglosajona cuestiona la candidatura de España para el Mundial de Fútbol 2030.  

 

La 'tradición' española de aficionados con simbología fascista en los campos de fútbol, ha ido perdiendo apoyos de los dirigentes, pero esa impronta continua y aún hay quienes recurren a la violencia física o verbal.

Josep Herrera

|23/05/2023

 

 

La situación sobre el tema Vinicius desde el encuentro de liga entre el Valencia y el Madrid de el pasado fin de semana está trayendo cola. A España la están señalando de fascista racista. El presidente de Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, ha exigido a LaLiga y la FIFA que «actúen» y se impongan las sanciones pertinentes.

 

Y en ese sentido, la embajada de Brasil en España ha solicitado reuniones con al Fiscalía y el Ministerio de Igualdad, encargado de las políticas de racismo. Otros políticos como el alcalde de Río de Janeiro, Eduardo Paes, mandó «a la mierda» y llamó «imbécil» al falangista y ultraderechista Javier Tebas en las redes sociales.

 

El ministro de Justicia de Brasil, Flávio Dino, ha destacado que las autoridades estudian aplicar el principio de extraterritorialidad en el caso de los insultos racistas contra el futbolista brasileño del Real

El combat intel·lectual és el que cal guanyar primer, ara

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La crisi oberta a Espanya ens obliga a pensar com a nació: sense cap obligació envers ells i només pel que ens interessa a nosaltres i el nostre futur

 

 

 

 

Vicent Partal

20.12.2022 - 21:40

Actualització: 21.12.2022 - 09:01

 

 

A casa tinc pocs llibres vells, però guarde els tres volums, en la versió original, de la Història dels moviments nacionalistes d’Antoni Rovira i Virgili. El brillant periodista, que acabà essent diputat d’ERC i president del parlament a l’exili, la va escriure entre el 1912 i el 1914.

 

Són aquests tres llibres que m’intriguen des de fa molts anys. Perquè Rovira parla de vint-i-dos moviments nacionalistes que al començament del segle XX lluitaven per la independència. Finlàndia, Polònia, Ucraïna, Slesvig, Alsàcia, Flandes i Lituània, per exemple, són els reportatges que ocupen el volum primer. I perquè rellegir-los té sempre un regust agredolç, car restes obligat a comprovar que en aquests més de cent anys que han passat la gran majoria de les situacions que Rovira retratava s’han resolt, gràcies a la proclamació d’estats independents. I no és que siguem els únics nosaltres, però els catalans –i és interessant de comprovar que els bascs també– som dels pocs que érem a les llistes d’aspirants sense fortuna el 1912 i hi continuem essent encara el 2022. Per què?

 

Hi he pensat molt, sobre aquesta pregunta: per què? Com és que nosaltres no hem estat capaços de fer allò que han fet gairebé tots els pobles europeus? I, encara, que és la mateixa pregunta però des d’un altre punt de vista: com és que Espanya és pràcticament

Ron Deibert , rotund: "A Espanya hi ha una crisi democràtica i de seguretat"

 

 

CATALANGATE

 

 

El director de Citizen Lab opina que l'única solució al CatalanGate és una investigació independent 

 

 

Sara Brull i Ortega
Foto: Eduardo Parra / Europa Press
Barcelona. Dilluns, 16 de maig de 2022. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

La premsa internacional continua fent-se ressò de l'espionatge a l'independentisme. En un reportatge publicat aquest diumenge pel rotatiu britànic The Guardian, l'expert en ciberseguretat i director de Citizen Lab, Ron Deibert, alerta que la magnitud de l'escàndol conegut com a CatalanGate ha "catapultat Espanya en una crisi democràtica i de seguretat nacional", que només es pot esclarir "amb una investigació independent". En l'entrevista, el rotatiu indica que, malgrat la 'substitució' de l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, "l'escàndol es nega a desaparèixer". “Cessar la cap d'intel·ligència em sembla com nomenar un xai per sacrificar-lo”, opina Deibert, i afegeix que la decisió de l'Executiu de Pedro Sánchez "no respon a cap de les preguntes de qui va comprar el programari espia, qui l'autoritza, com es justificava anar darrere de persones que clarament no són objectius legítims per cap estàndard internacional raonable, i que impliquen violacions flagrants dels drets de privacitat".

 

"Aparentment democràtics"

Tal com ha explicat l'expert en ciberseguretat que va destapar el CatalanGate, "una societat aparentment democràtica" no és compatible amb l'espionatge a activistes i periodistes. És per això que no ha deixat d'exigir que s'obri una comissió independent per esclarir els fets. En l'entrevista, Deibert opina que el descobriment que els telèfons de la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el del president Sánchez, també han estat espiats, és un altre argument de pes més com per fer-ho. Amb tot, el director de Citizen Lab es mostra incrèdul davant l'immobilisme a l'Estat: "Què està passant? Si jo fos ciutadà espanyol, demanaria que hi hagués una investigació imparcial. Però sembla que potser no passarà", lamenta, perquè la gent ho veu com un "problema de Catalunya". En l'entrevista, l'expert s'ha mostrat encara més sorprès "per la complaença que va veure" malgrat la magnitud de l'escàndol, a més de "decebut que molta gent del país sembla que no tinguin cap problema amb què s'hagi perseguit els líders catalans". 

 

Crisi democràtica