Què porta una persona amb la incontinència verbal de Pedro Sánchez a estar desaparegut del mapa des de fa una setmana, sense pràcticament agenda pública i sense efectuar cap tipus de declaració? A què té por Sánchez quan transcorreguts set dies des que es va conèixer el cas més greu d'espionatge practicat per cap govern a Europa, el CatalanGate, encara no hagi dit res? És possible que el president del govern espanyol per primera vegada en la seva carrera tingui una certa tremolor de cames davant de la dimensió política que pot acabar agafant el cas i que desconegui el que pot acabar sortint i que les seves manifestacions siguin desmentides pels fets en qüestió d'hores? Perquè el primer moviment del seu valido Félix Bolaños desplaçant-se a Barcelona per calmar l'enuig dels seus socis d'Esquerra Republicana no ha tingut les conseqüències que ell podia esperar. El ministre va tornar a Madrid sense res tangible mentre la petició de dimissions ha passat a ser una cosa generalitzada i la hi demanen des de la majoria que li dona suport: Podemos, Esquerra Republicana i Bildu.

 

Mentre Sánchez calla, les mirades van dirigides als ministres de Defensa, Margarita Robles, i de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, els dos responsables polítics que porten a la seva esquena la responsabilitat per activa o per passiva de l'espionatge massiu practicat als independentistes catalans. La ministra de Defensa, que és qui, al final, té més números de ser assenyalada perquè