26.11.2013
La lentitud de la justícia ha acabat fent-li d'escut. I això és greu.
Un dels problemes més desesperants a què hem de fer front és l'enorme
lentitud de la justícia, especialment a l'hora de perseguir els casos
de corrupció. Des d'ahir podem dir que Carlos Fabra és un criminal
convicte i podem dir-ho sense que ens passe res. Però resulta que
saber-ho, que era un criminal, ho sabíem des de feia anys. I que la
lentitud de la justícia li ha fet d'escut.
Ho sabia tot Castelló. En feien burla i tot. Les loteries que
sempre li tocaven: la gent en parlava i reia pel carrer. Tanmateix, la
justícia perseguia a qui s'atrevia a explicar-ho. Malgrat l'evidència:
des de l'any 2.000 a Fabra li tocava sempre la loteria, amb la qual va
guanyar més de dos milions d'euros. Sort, en deien. Sí, sí...
De sort res, com s'ha demostrat ara. Però no oblidem que mentre
els anys i les denúncies contra Fabra passaven amb una lentitud
esbalaïdora, el juny passat Compromís va haver de pagar una multa de
quinze mil euros a Carlos Fabra per un bitllet de loteria del 2011 en
què feia mofa i crítica de les estranyes operacions del cap del PP
castellonenc.
Supose que ara, en vista de la sentència, els tornaran els
diners. Tanmateix, el contrast és feridor. Menys de dos anys per a
condemnar els qui critiquen Fabra i més de deu anys per a condemnar-lo a
ell. Perquè cal recordar que les primeres denúncies contra Fabra són de
fa deu anys. Deu anys en què la justícia l'ha tractat amb guants de
seda; deu anys en què Fabra ha actuat com un autèntic dèspota a Castelló
i ha balafiat diners a mans plenes. I, com a emblema, el patètic
episodi de l'aeroport castellonenc, que ell mateix va definir en un
vídeo inoblidable com el del 'abuelito' Fabra.
La sentència arriba tard. Massa tard. Fabra ja no és president de
la Diputació de Castelló i ja ha delinquit tant com ha volgut.
Apareixeran més coses, de segur, perquè en té moltes a amagar. Però si
tan sols una acusació contra ell hagués estat instruïda a una velocitat
normal Castelló s'hauria estalviat molts disgusts i segurament també
molts diners.
Per això una justícia tan lenta com aquesta és tan injusta.
L'opinió dels subscriptors
(Cada dia els subscriptors de VilaWeb reben un correu en
què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen
aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou
l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no
siga publicat i en reproduïm unes quantes.)
Octavi Monsonís: L'important de la sentència
contra Carlos Fabra és que hi ha sentència condemnatòria, tot i que
l'hauríem volguda més severa. La condemna significa que fins i tot el
polític més poderós de la província de Castelló no és impune. I això és
bo per a la democràcia i per al País Valencià.
És important també
posar atenció que ha estat jutjat i condemnat en el seu feu de Castelló i
que les pressions sobre els jutges no han prosperat (almenys en el
sentit d'absoldre'l). I això es deu a una instrucció ben feta pel jutge
de Nules (on s'inicia la causa). Jutge lligat, d'altra banda, a famílies
de molt de pes del PP. La qual cosa ens porta a pensar en ajustament de
comptes dins del partit popular valencià i, de ser així, assistirem a
una vendetta sense precedents entre famílies i grups de l'esmentat
partit. Ara comença una veritable batussa de llops que se'n durà per
davant molts dels seus actuals dirigents. Confiem que tots els seus
polítics corruptes siguen jutjats i, si és el cas, condemnats. No
importa quants en siguen, la societat valenciana està madura i preparada
per a fer la neteja que calga per tal de fer tornar a aquest País
Valencià la dignitat que els polítics corruptes li han arrabassat.
Roger Mira: Fabra era un criminal, cert. Ho
sabien al seu partit, els seus companys i els seus hereus. I com bé
dius, la gent en feia burla, sí. Però eixa mateixa gent o la pròpia
classe empresarial hi era partícep de les seves malifetes, bé
col.laborant econòmicament per a la causa, bé justificant els seus
xanxullos i presumibles comissions amb allò de "és que ha fet tant per
Castelló; ho ha canviat tot de dalt a baix" . La xarxa clientelar ha
estat immensa: Cambra Comerç, Hospital Provincial, Diputació, Castelló
Cultural, Port Castelló, Aeroport, Patronats de Turisme , Penyeta
Roja...centenars de persones, milers de famílies amb algun conegut
beneficiat directament pel gran cacic. Silenci, por i complicitat per
tot arreu. S'acaba una etapa molt fosca, pocs li han fet costat estos
dies i un fou el propi Alberto Fabra . Malgrat això ben pocs gosaran fer
declaracions públiques en contra.
Joan Guasch: La pregunta que sovint em faig és:
per què aquests que tothom sap que, com a mínim, són sospitosos de ser
corruptes, continuen guanyant elecció rere elecció? Que hi ha una
justícia inoperant, o massa potinejada pel poder polític, és evident,
però, no deu ser que a molta gent, votants, ja els va bé per a
justificar-se? Abans-d'ahir, quan no sé quin portaveu del PP deia que el
PP 'és tan honrat com tots' i no sé quantes coses més comparant-se amb
'tots els altres', no volia pas explicitar que, qui més qui menys,
treballa en comptes B? El PP (el PSOE tampoc no és gaire diferent) és
especialista a engegar el ventilador per emmerdar-ho tot. Tenen un poder
acumulat des de fa un segle i tot és el seu 'cortijo 'particular. Es fa
molt feixuc, d'haver de conviure amb aquesta gent. Personalment n'estic
cansat. Per això, entre moltes més raons, me'n vull anar, amb el meu
país més petit però, espero, més fàcil de convertir en un lloc normal,
honrat, net i tranquil.
Josep Usó: La nissaga dels Fabra sembla
inacabable. Ell, carlos, és la setena generació de cacics del Fabra. El
primer, "el tio pantorrilles", degué el seu estatus al fet d'haver
servit com a guia del general O'Donell en les guerres carlistes. Ell, el
fundador, que ni sabia parlar castellà, anava a Madrid a oferir els
seus vots captius a canvi del que fóra menester. I, des d'aleshores,
s'han succeit sense quasi interrupcions com a presidents de la
Diputació.
La sentència no només arriba tard. A més, arriba després que fins
a nou jutges hagen renunciat a la plaça de Nules. I tots per pressions
de la mateixa banda. A més, ara, després que l'Audiència de Castelló (on
té grans amics que, segurament li deuran més d'un favor) l'ha absolt de
suborn i tràfic d'influències. Però és que tothom sabia, quan estava en
marxa la fàbrica de fitosanitaris del seu amic Vilar, que el que es
fabricava allà eren clons de grans multinacionals. Per exemple, Merck.
I no només. Segurament, si recorre, encara pot ser que l'acaben perdonant i no arribe ni a entrar a la presó.
Però
no només. Encara ara, es permet declarar que està content perquè l'han
absolt dels delictes de suborn i tràfic d'influències i, per tant,
afirma que la seua gestió ha sigut neta.
I encara n'hi ha més. La inefable Maria Dolores de Cospedal
també afirma que ells, com a partit, repecten les decisions judicials,
però que s'ha de respectar la presumció d'innocència. I dóna a entendre
que Carlos Fabra serà innocent fins que no el condemne, com a mínim, el
Tribunal Constitucional.
Realment, després d'això, la justícia espanyola queda molt desprestigiada.
I encara l'han condemnat, que jo em pensava que l'absoldrien de tot.
director@vilaweb.cat
http://www.vilaweb.cat/editorial/4158287/fabra-criminal-problema-ho-era.html
I sempre els dirigents, i
molts militants del PP, han expressat públicament la confiança en ell.
De manera molt ostensible ho van fer els militants de Castelló de Nuevas
Generaciones, les joventuts del PP, que van dedicar-li un vídeo
d'homenatge abans d'un congrés provincial a Peníscola, el desembre del
2008. Tots ells van donar la cara per Fabra. Ara, Fabra haurà d'anar a
la presó.
