Antoni Castellà: "És un error que Aragonès vagi a la cimera. Sánchez l'utilitzarà"

 

 

ENTREVISTA

 

 

Castellà, membre del Consell per la República, augura una reacció important contra la cimera a la concentració de dijous

 

 

 

 

 

Marta Lasalas
Foto: Irene Vilà
Barcelona. Dimarts, 17 de gener de 2023. 21:55
Actualitzat: Dimarts, 17 de gener de 2023. 22:03
Temps de lectura: 8 minuts  

 

 

El Consell per la República, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural encapçalen la concentració de protesta convocada aquest dijous contra la cimera hispanofrancesa a Barcelona. Toni Castellà (Barcelona, 1970), responsable de relacions institucionals del Consell per la República, assegura que la convocatòria servirà per desmentir les proclames del president espanyol, Pedro Sánchez, en el sentit que el procés ha mort. Castellà, que és també secretari general de Demòcrates, no amaga les crítiques per la decisió del president, Pere Aragonès, d'assistir a la concentració.

És una obvietat que no ha acabat el procés d’independència. Ha estat una provocació per part de Sánchez

 

 

Pedro Sánchez ha donat el procés independentista per mort unes quantes vegades i aquest dijous vol certificar aquesta defunció. Creu que se’n sortirà?

Toni Castellà: “L’aniversari de l’1-O servirà per a saber qui manté la coherència”

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Entrevista a Antoni Castellà, responsable de Relacions Institucionals del Consell de la República · Parla de l'acte transversal organitzat el Primer d'Octubre a Barcelona i defensa la vigència del resultat del referèndum de fa cinc anys 

 

 

 

 

 

Arnau Lleonart Fernàndez

FOTOGRAFIES : Albert Salamé

 

22.09.2022 - 21:40

Actualització: 22.09.2022 - 21:41

 

 

 

Després de la Diada, el sobiranisme té una cita el Primer d’Octubre per a retrobar-se al carrer. El Consell de la República, l’ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, la Intersindical i la Cambra de Comerç de Barcelona han organitzat un acte unitari a les 17.00 a l’Arc de Triomf de Barcelona. Volen que la reivindicació de la vigència del “sí” que va guanyar el referèndum sigui un acte transversal i torni a agrupar tothom que ara fa cinc anys va posar el cos per defensar les urnes. L’acte l’obrirà Carme Forcadell, màxima representant del parlament que va aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica, i el tancarà Carles Puigdemont, en nom del govern que va convocar els ciutadans a autodeterminar-se. I entre tots dos, la societat civil organitzada, que farà valer la legitimitat del resultat de la votació. En parlem breument amb Antoni Castellà, responsable de Relacions Institucionals del Consell de la República, després de l’acte públic de presentació de la mobilització.

 

Cinquè aniversari de l’1-O: totes les activitats convocades per commemorar el referèndum

 

—Heu dissenyat l’acte de manera que es dóna protagonisme als ciutadans que van votar i van fer seu el referèndum. Esteu d’acord que aquests darrers anys no han estat tinguts prou en compte i s’ha centrat molt més el protagonisme en els que eren càrrecs institucionals o de partit?
—La idea és donar la imatge que institucions, partits i ciutadania són al mateix nivell. Sense els ciutadans el Primer d’Octubre hauria estat impossible, la gent va defensar les urnes amb el seu cos. I sense les institucions convocant-lo, tampoc no hauria estat possible. Que l’estat espanyol fes fallida en territori català va ser possible per un desbordament, perquè entre les institucions i la mobilització ciutadana no hi havia jerarquies, i durant aquests anys possiblement se n’han fet. El Primer d’Octubre deu ser dels pocs esdeveniments de la història que cada ciutadà té la seva història particular.

 

—L’altre valor que heu destacat en la presentació és la transversalitat dels convocants, que va del Consell de la República i les entitats independentistes ja habituals (ANC, Òmnium i AMI) als àmbits econòmic i social, representats per la Intersindical i la Cambra de Comerç de Barcelona.
—Volíem fer visibles els agents socials, anar molt més enllà de les organitzacions polítiques independentistes, i donar la imatge que el Primer d’Octubre va ser possible perquè els treballadors i els empresaris del país

L'espai comú del Primer d’Octubre

 

 

OPINIÓ

 

 

Antoni Castellà i Clavé
Barcelona. Dimarts, 26 d'octubre de 2021. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

No hi ha cap dubte que el Consell per la República avança a un bon ritme, malgrat que la repressió, les interferències polítiques de tota mena i els efectes de la pandèmia no ens ho han facilitat. Els membres del govern del Consell en som testimonis privilegiats, d’aquest dinamisme. Diumenge inauguràvem, per exemple, l’oficina del Consell a Nou Barris i sovintegen tota mena d’actes i d’accions dels grups locals als nostres municipis i comarques: arreu del país constatem, amb orgull i gratitud infinits, la implicació i el compromís de milers de persones que, des de la base, i amb la capacitat innata i proverbial d’autoorganitzar-nos que tenim com a poble, treballen per consolidar i projectar la nostra institució.

 

Nascut de la legitimitat de l’1-O i del 27-O i per a donar continuïtat institucional a l’autogovern català després del cop de l’article 155, el Consell per la República té la vocació de representar l’independentisme català, transversal i divers, i esdevenir l’actor principal de la revolta democràtica que ens permeti fer efectiu el mandat de l’1-O quan disposem d’una nova finestra d’oportunitat com la de l’octubre del 2017. Llavors,

Antoni Castellà i els nazis

 

 

DIARI DE LA REVOLTA ( 156 )

 

 

Jordi Galves
Barcelona. Dimarts, 8 de desembre de 2020. 08:22
Actualitzat Dimarts, 8 de desembre de 2020. 08:22

 

 

 

 

 

 

La veritat és que tinc una mica de mala sort, duc tota la vida vinculat al nostre independentisme polític i mai no he conegut ni un sol nazi català. Però ni un. Ni de vista, ni de lluny, ni que fes una bona estona que hagués passat per allà. Re. Es veu que aquests paios nazis existeixen, que en lloc de tenir com a referent polític el coronel Macià tenen penjada a la paret la imatge d’Adolf Hitler, apa tu, així, amb xinxetes, una instal·lació artística que ni el fanfarró Jean-Marie Le Pen hauria gosat tenir a casa. Miro de fer memòria i res de res. He conegut bé el místic Raimon Galí, enamorat dels plomalls i dels uniformes virils, un dels mentors de Jordi Pujol. I també Marc Aureli Vila i Heribert Barrera, dos vigorosos antifeixistes i antiracistes catalans que van mantenir viva la flama de l’independentisme implícit de la valent Esquerra Republicana de la Transició, l’únic partit català obertament contrari a aquella operació de desmemòria i de rendició davant dels autèntics nazis, o filofeixistes. 

 

Ja sap tothom qui són i qui no són, eren i continuen essent els d’en Franco, els de les camises blaves, els que encara avui duen les mans tacades amb la sang de Lluís Companys, de Manuel Carrasco i Formiguera i de Josep Sunyol, culpable d’haver presidit el Barça. Tots aquells jutges i militars, els policies que treballaven per al règim com els germans Juan Creix, torturadors i ressentits, que de catalans no ho eren pas, encara que tots visquessin i treballessin a Catalunya, tots cada dia allà apallissant-nos i esberlant-nos el cap, professionals, de vuit a dues i les tardes lliures. I a sou de l’estat, deunidoret. El pare d'Inés Arrimadas també hi treballava amb ells però tothom sap que no era nazi. Des d’aquesta perspectiva,