Patacada històrica de Trump: perd el control de la Cambra de Representants i del Senat

 

 

INTERNACIONAL - MIDTERM

 

 

Els demòcrates controlaran les dues cambres i podran bloquejar l’agenda de Trump en els dos últims anys de mandat 

 

 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 4 de novembre de 2026. 06:33
Actualitzat: Dimecres, 4 de novembre de 2026. 12:07
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Els demòcrates han aconseguit una contundent victòria a les midterm dels Estats Units i han arrabassat als republicans el control de les dues cambres del Congrés. El resultat suposa un dur revés per al president, Donald Trump, que afrontarà els dos últims anys de mandat amb una oposició reforçada i amb capacitat per bloquejar bona part de la seva agenda política.

El Partit Demòcrata ha recuperat la Cambra de Representants amb una majoria que podria arribar als 244 escons, molt per sobre dels 218 necessaris per controlar-la. També ha aconseguit capgirar el Senat, en una nit electoral marcada per victòries en estats tradicionalment republicans com Texas, Kansas, Carolina del Nord, Carolina del Sud, Iowa i Ohio. Els resultats han superat les previsions de les enquestes, que anticipaven una victòria demòcrata més clara a la cambra baixa i una disputa més ajustada al Senat.

Caiguda dels bastions republicans

Espot obté la majoria absoluta i Concòrdia irromp com a segona força al Consell General d’Andorra

 

PAÍS - ANDORRA

 

 

El parlament serà format per quatre partits, dos dels quals es presentaven per primera vegada

 

 

 

Xavier Espot en el moment d'exercir el vot (Fotografia de Fernando Galindo)

 

 

 

 

Redacció

 

03.04.2023 - 01:10

Actualització: 03.04.2023 - 08:30

 

 

Demòcrates per Andorra ha guanyat les eleccions al Consell General d’Andorra i amplia el suport fins a assolir la majoria absoluta d’escons. El partit ha obtingut el 32,66% de vots en l’àmbit nacional i tindrà 16 escons dels 28 de la cambra.

 

Concòrdia ha estat la gran sorpresa de la jornada electoral i ha esdevingut la segona força en vots i en escons: el 21,43% de vots en l’àmbit nacional i 5 escons, perquè també ha guanyat a la circumscripció de Sant Julià de Lòria. La coalició entre el Partit Socialdemòcrata (PS) i Progressistes SDP ha quedat lluny dels seus objectius i és tercera força, amb un 21,05% dels vots i 3 escons, sense guanyar en cap parròquia. Andorra Endavant (16%) també entra al parlament, amb 3 escons, és a dir, amb grup propi. Liberals i Acció no han superat la barrera electoral en l’àmbit nacional, però Acció aconsegueix un escó a la llista territorial d’Escaldes-Engordany perquè s’hi presentava en coalició amb Demòcrates.

 

 

 

 

 

Els resultats més ajustats han estat a Ordino, a Andorra la Vella i a Escaldes-Engordany, però totes tres parròquies han acabat essent de Demòcrates, que ha guanyat en sis parròquies de les set i ha garantit la majoria absoluta. A Ordino, Demòcrates

Antoni Castellà i els nazis

 

 

DIARI DE LA REVOLTA ( 156 )

 

 

Jordi Galves
Barcelona. Dimarts, 8 de desembre de 2020. 08:22
Actualitzat Dimarts, 8 de desembre de 2020. 08:22

 

 

 

 

 

 

La veritat és que tinc una mica de mala sort, duc tota la vida vinculat al nostre independentisme polític i mai no he conegut ni un sol nazi català. Però ni un. Ni de vista, ni de lluny, ni que fes una bona estona que hagués passat per allà. Re. Es veu que aquests paios nazis existeixen, que en lloc de tenir com a referent polític el coronel Macià tenen penjada a la paret la imatge d’Adolf Hitler, apa tu, així, amb xinxetes, una instal·lació artística que ni el fanfarró Jean-Marie Le Pen hauria gosat tenir a casa. Miro de fer memòria i res de res. He conegut bé el místic Raimon Galí, enamorat dels plomalls i dels uniformes virils, un dels mentors de Jordi Pujol. I també Marc Aureli Vila i Heribert Barrera, dos vigorosos antifeixistes i antiracistes catalans que van mantenir viva la flama de l’independentisme implícit de la valent Esquerra Republicana de la Transició, l’únic partit català obertament contrari a aquella operació de desmemòria i de rendició davant dels autèntics nazis, o filofeixistes. 

 

Ja sap tothom qui són i qui no són, eren i continuen essent els d’en Franco, els de les camises blaves, els que encara avui duen les mans tacades amb la sang de Lluís Companys, de Manuel Carrasco i Formiguera i de Josep Sunyol, culpable d’haver presidit el Barça. Tots aquells jutges i militars, els policies que treballaven per al règim com els germans Juan Creix, torturadors i ressentits, que de catalans no ho eren pas, encara que tots visquessin i treballessin a Catalunya, tots cada dia allà apallissant-nos i esberlant-nos el cap, professionals, de vuit a dues i les tardes lliures. I a sou de l’estat, deunidoret. El pare d'Inés Arrimadas també hi treballava amb ells però tothom sap que no era nazi. Des d’aquesta perspectiva,