PAÍS - PRINCIPAT
Entrevista a Antoni Castellà, responsable de Relacions Institucionals del Consell de la República · Parla de l'acte transversal organitzat el Primer d'Octubre a Barcelona i defensa la vigència del resultat del referèndum de fa cinc anys
Arnau Lleonart Fernàndez
FOTOGRAFIES : Albert Salamé
22.09.2022 - 21:40
Actualització: 22.09.2022 - 21:41
Després de la Diada, el sobiranisme té una cita el Primer d’Octubre per a retrobar-se al carrer. El Consell de la República, l’ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, la Intersindical i la Cambra de Comerç de Barcelona han organitzat un acte unitari a les 17.00 a l’Arc de Triomf de Barcelona. Volen que la reivindicació de la vigència del “sí” que va guanyar el referèndum sigui un acte transversal i torni a agrupar tothom que ara fa cinc anys va posar el cos per defensar les urnes. L’acte l’obrirà Carme Forcadell, màxima representant del parlament que va aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica, i el tancarà Carles Puigdemont, en nom del govern que va convocar els ciutadans a autodeterminar-se. I entre tots dos, la societat civil organitzada, que farà valer la legitimitat del resultat de la votació. En parlem breument amb Antoni Castellà, responsable de Relacions Institucionals del Consell de la República, després de l’acte públic de presentació de la mobilització.
—Heu dissenyat l’acte de manera que es dóna protagonisme als
ciutadans que van votar i van fer seu el referèndum. Esteu d’acord que
aquests darrers anys no han estat tinguts prou en compte i s’ha centrat
molt més el protagonisme en els que eren càrrecs institucionals o de
partit?
—La idea és donar la imatge que institucions, partits i
ciutadania són al mateix nivell. Sense els ciutadans el Primer d’Octubre
hauria estat impossible, la gent va defensar les urnes amb el seu cos. I
sense les institucions convocant-lo, tampoc no hauria estat possible.
Que l’estat espanyol fes fallida en territori català va ser possible per
un desbordament, perquè entre les institucions i la mobilització
ciutadana no hi havia jerarquies, i durant aquests anys possiblement se
n’han fet. El Primer d’Octubre deu ser dels pocs esdeveniments de la
història que cada ciutadà té la seva història particular.
—L’altre valor que heu destacat en la presentació és la
transversalitat dels convocants, que va del Consell de la República i
les entitats independentistes ja habituals (ANC, Òmnium i AMI) als
àmbits econòmic i social, representats per la Intersindical i la Cambra
de Comerç de Barcelona.
—Volíem fer visibles els agents socials, anar molt més enllà de
les organitzacions polítiques independentistes, i donar la imatge que
el Primer d’Octubre va ser possible perquè els treballadors i els
empresaris del país
—En el Pacte Nacional pel Referèndum també hi havia CCOO, UGT, la PIMEC i la CECOT. Ara no hi seran?
—Hi seran convidades. Nosaltres som els convocants de l’acte,
que en si mateix ja mostrem una imatge de transversalitat. S’ha obert un portal per a demanar suport
i hi convidem totes les entitats que van expressar que estaven d’acord
amb el dret de decidir. Si són coherents vindran a l’acte. Si no, hauran
d’explicar què ha passat per a canviar de criteri.
—Han passat moltes coses aquests cinc anys.
—Caldrà preguntar-los-ho a ells i veure què fan. Sigui com
sigui, aquest acte, que és l’antítesi d’un acte partidista, també ha de
poder servir després de cinc anys per a saber qui manté la coherència i
qui no. Qui té un discurs sincer sobre la via democràtica a la
independència. Si més no, respectar-la. Servirà per a retratar-ho.
—Quins partits heu convidat a assistir-hi?
—En les rondes de converses informals vam posar-nos en contacte
amb les organitzacions amb representació parlamentària, però encara hem
de fer les invitacions formals. D’entrada, tenim una resposta positiva
d’ERC, Junts i la CUP, però la invitació és a totes les organitzacions
polítiques del país. S’hi convidarà Poble Lliure, Demòcrates,
Solidaritat per la Independència, Reagrupament, MES-Moviment
d’Esquerres… i més que em deixo. Tothom va fer la seva aportació per a
fer possible el Primer d’Octubre.
—Els comuns van participar de manera desigual en el
referèndum, n’hi va haver que s’hi van implicar molt i n’hi va haver que
es van mantenir més distants. Els hi espereu?
—Convidem tothom que quan va ser el moment va respectar el
Primer d’Octubre. Serà responsabilitat de cadascú retratar-se en
coherència o no amb la manera com hagi evolucionat aquest temps. El món
dels comuns crec que ha fet una deriva diferenciant-se molt de la
posició que tenia abans del Primer d’Octubre. L’acte és una manera
d’interpel·lar les organitzacions polítiques si fan costat a la via
democràtica que va representar el Primer d’Octubre o fan costat a la via
de la violència i la repressió de l’estat. En aquest moment, després de
cinc anys, crec que no hi ha grisos.
—Heu explicat a la presentació que tots els convocants
compartiu que el referèndum va ser legal i que el resultat és legítim.
On ens porta, cinc anys després?
—Al compromís refermat de continuar treballant per a assolir el
final, que és esdevenir un estat independent. No es va aprovar en un
congrés polític ni ho diuen unes ponències, sinó que vam convocar la
ciutadania, que va defensar les urnes amb el cos, i va guanyar el sí.
Per això diem que aquell resultat és vigent. Quan demanes a la
ciutadania i et respon un “sí” malgrat la violència de l’estat, aquest
és el resultat que et legitima políticament. A partir d’aquí, cadascú
amb la seva estratègia per a esdevenir un estat. Un parlament, un partit
o una organització no pot esmenar aquell “sí”, només ho podria fer un
altre referèndum. Fins que no n’hi hagi un altre, el vigent és aquest.
No ha caducat. Això és el que legitima fer efectiva la independència amb
totes les estratègies democràtiques i no violentes que tinguem a
l’abast. Hi ha un abans i un després del Primer d’Octubre.
—L’acte del cinquè aniversari del referèndum serà un acte de record o una mobilització mirant al futur?
—No vol ser ni ha de ser un acte de nostàlgia, en absolut. És
un acte de mirar endavant, de reafirmació. Per això el lema és “Defensem
l’1 d’octubre”. El resultat és vigent, i totes les entitats enviem a
l’estat espanyol el missatge que legítimament continuem la lluita per a
esdevenir un estat.
—A banda l’acte unitari de l’Arc de Triomf, la nit abans el Consell també organitza actes en algunes escoles.
—Hem triat una mostra dels col·legis electorals de tot
Catalunya que van rebre més virulentament la violència de l’estat, i
que, malgrat això, la ciutadania se’n va sortir. Si el Primer d’Octubre
va ser possible és perquè la gent va ocupar les escoles la nit abans, i
com a mostra representativa hem triat alguns dels col·legis on la
violència va ser més extrema, però la ciutadania la va rebutjar.
—El fet de dormir a les escoles ja era una desobediència
popular a les instruccions que venien de dalt, que deien que no calia
patir i es podria votar al matí.
—Oh, i tant. Hi va haver la indicació de “situeu-vos davant les
escoles i aixequeu les paperetes perquè el món vegi que no us deixen
votar”. Els ciutadans van fer nit a les escoles perquè no volien
explicar que no podien votar. Volien votar i prou.
ENLLAÇ ENTREVISTA :
https://www.vilaweb.cat/noticies/toni-castella-consell-republica-entrevista-1-o/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada