ESTEBAN BELTRÁN
DIRECTOR D’AMNISTIA INTERNACIONAL A ESPANYA
“En la discussió sobre l’amnistia, els drets de les víctimes de violació de drets humans i de delictes no han estat en el centre”
“El concepte de llindar mínim de gravetat inclòs a la llei va en contra de la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans”
barcelona
-
14 febrer 2024 2.00 h
Anna Serrano - barcelona
No hi ha terrorisme en el cas de Tsunami Democràtic. Ho sosté el director d’Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, que veu algunes ombres en la llei d’amnistia.
L’Estat espanyol respecta els drets humans?
A
Espanya, hi ha, sens dubte, la possibilitat d’exercir la llibertat
d’expressió, de reunió i d’associació, però també hi ha amenaces. Tenen a
veure amb un Codi Penal amb articles antiquats que afecten la llibertat
d’expressió, com són injúries a la corona o l’ofensa de sentiments
religiosos, o el manteniment d’una legislació antiterrorista que vulnera
els drets humans, és ambigua i no respon al que són els delictes de
terrorisme fixats pel relator de les Nacions Unides. L’any 2015 aquesta
legislació es va fer més restrictiva i ambigua, és una de les amenaces
que hem vist en el cas de Tsunami Democràtic o en el dels CDR. També hi
ha l’amenaça de la llei de seguretat ciutadana, que, com hem vist, té un
ampli grau d’arbitrarietat, de poders policials sense contrapès
judicial. I hi ha l’ús de Pegasus. Amnistia i altres organitzacions han
documentat que s’ha utilitzat com a mínim en 65 casos. Aquí el que ens
preocupa és que, encara que hi hagi diversos sumaris judicials oberts,
quasi no avancen, i quan es desclassifica la informació és poc i es fa
en una comissió de secrets oficials, que no és el lloc correcte.
S’hauria de canviar la llei del CNI i, sobretot, la de secrets oficials,
que és una llei franquista de l’any 1968 que fa que pràcticament tot és
secret fins que es diu el contrari. Això també és una amenaça als drets
humans.
Des d’Amnistia van fer arribar recomanacions als partits perquè la llei d’amnistia garanteixi els drets de les víctimes de violacions de drets humans. Amb l’actual redacció es compleix?
No. En la discussió sobre la llei
d’amnistia, els drets de les víctimes de violació de drets humans i les
víctimes de delictes no han estat en el centre. Encara que se
n’exclouen els actes que constitueixen tortura, els tractes més
degradants o el dany a òrgans, que és important, la llei planteja una
cosa que va en contra de la doctrina del Tribunal Europeu de Drets
Humans, que és el concepte de llindar mínim de gravetat. Diu que només
seran amnistiats aquells actes que només tinguin un llindar mínim de
gravetat. En l’àmbit de violacions de drets humans aquest concepte és
equivocat i no respecta la doctrina del Tribunal Europeu de Drets
Humans, que diu que qualsevol acte comès per forces de seguretat amb ús
excessiu de la força que sigui maltractament no hauria de ser amnistiat.
L’actual redacció suposa que, encara que alguns actes no seran
amnistiats, altres, sí. I això atempta contra els drets a la reparació,
el reconeixement i la justícia de víctimes de violacions de drets
humans. D’altra banda, les víctimes de delictes també tenen dret a tenir
un reconeixement i que se’ls asseguri la indemnització, mesures
d’assistència... i això tampoc està reconegut. Dins els drets de les
víctimes, el que ens hauria agradat és que a Jordi Sànchez i Jordi
Cuixart se’ls hagués assegurat la reparació per la violació dels seus
drets humans. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no haurien d’haver estat ni
un sol dia a la presó. Esperem que el Tribunal Europeu de Drets Humans
assenyali la necessitat que es produeixi aquesta reparació. Pel que fa
als aspectes més positius, tenen a veure amb el fet que les infraccions
comeses en el marc de la llei de seguretat ciutadana sí que queden
cobertes per la llei. En el cas de Tsunami Democràtic, les persones no
poden ser acusades de delictes de naturalesa terrorista perquè no
arriben al llindar exigit pels estàndards internacionals. Quins són? Que
siguin delictes greus comesos amb la intenció de causar morts, o
lesions greus o segrestos, o atemoriment de la població civil... i això
no passa. El que s’hauria de fer és canviar el Codi Penal.
El problema és l’ambigüitat del Codi Penal sobre terrorisme?
Correcte.
El problema és que el 2015 es canvia, de nou, i es va més enllà de la
directiva europea sobre terrorisme. Per exemple, l’article 73 del Codi
Penal diu que una finalitat terrorista és alterar greument la pau
pública... això és qualsevol cosa. S’ha de canviar perquè deixi de ser
una amenaça i també deixi de ser una amenaça la interpretació d’aquesta
legislació que fan determinats tribunals.
L’Audiència de Barcelona ha ratificat la decisió d’enviar a judici 46 agents de la Policía Nacional per les càrregues de l’1-O. Veu bé que es jutgi?
Ja
veurem si es jutja. Aquí es reflecteix la preocupació que indicava: mai
haurien d’haver-se amnistiat. Nosaltres hem documentat ús excessiu i
desproporcionat de la força contra persones que actuaven de forma
pacífica o oferien resistència pacífica. Hi ha dos casos documentats,
que és el d’Alejandra Rayas, que va ser colpejada en reiterades ocasions
amb la porra a la cara, i el de Roger Español, que va perdre un ull per
una pilota de goma. Aquests casos, investigats pel tribunal
d’instrucció número 7, pensem que no estan ben coberts per la llei
d’amnistia perquè són de més gravetat i de pèrdua d’òrgan. N’hi ha
altres d’aquests 46 en què hi ha evidències d’ús excessiu de la força
per part dels tribunals, que així ho han establert, i de violació de la
integritat moral de persones que es manifestaven pacíficament. En la
nostra opinió, no haurien d’amnistiar-se mai en el marc del Tribunal
Europeu de Drets Humans. Desgraciadament, si la llei s’aprova tal com
està, alguns ho seran, fet que violaria el dret de les víctimes a la
reparació, a la veritat i al reconeixement.
La llei ha tornat a la comissió de Justícia, confia que es puguin introduir alguns dels canvis?
El
que s’hauria de canviar és el tema del llindar mínim de gravetat.
Hauria d’establir-se que tot l’ús de la força innecessari contra una
persona és una violació dels drets humans sense que hi càpiga aplicar
cap llindar. Cada cop hi ha menys marge perquè hi hagi canvis, però
nosaltres no desistim.
Pensen que l’amnistia ha estat pensada per determinats casos?
La
llei d’amnistia recull alguns aspectes que són positius i poden tenir
una influència en gent concreta en matèria de drets humans, però ha
estat objecte d’una polarització política molt gran. El que trobem a
faltar és que els drets de les víctimes de vulneracions de drets humans i
de delictes no han estat en el centre. No hi ha hagut una discussió
seriosa sobre reparació, reconeixement i restitució. De fet, podrien
haver fet que s’incloguessin indemnitzacions, assistència mèdica i
social... i no es preveu cap reparació. L’únic és l’aspecte de la
reclamació de la responsabilitat civil, però tampoc hi ha un mecanisme
clarament establert per reclamar-la. El cas de Jordi Sànchez i Jordi
Cuixart és emblemàtic. Malgrat que s’extingeixi la seva responsabilitat
penal i cancel·lin els seus antecedents penals, que és positiu, s’hauria
d’anar més enllà perquè mai haurien d’haver estat a la presó, el judici
s’hauria d’anul·lar i que, com a mínim, tinguessin reparació.
Hi ha hagut una resposta judicial a la llei d’amnistia. Manuel García-Castellón ha activat la causa de Tsunami per terrorisme.
El
que és important és que el cas que porta García-Castellón de Tsunami
Democràtic no recull actes de naturalesa terrorista, ningú hauria de ser
imputat per delictes de terrorisme en aquest cas perquè no respon al
marc internacional. El mateix indica la fiscalia de l’Audiencia
Nacional. Fins i tot les darreres resolucions dictades pel jutge no
amplien els fets objecte d’investigació, simplement qualifica els fets.
En l’àmbit polític, hi ha banalització del concepte de terrorisme en un Estat que ha patit el terrorisme?
Sempre
hi ha hagut un problema, quan hi havia i quan no hi havia terrorisme,
amb la legislació espanyola antiterrorista, que ha tingut en la seva
pràctica una vulneració de drets humans. Quan hi havia un règim
d’incomunicació que feia que una persona pogués estar fins a 10 dies en
mans de la policia, això podia ser objecte de tortures i maltractament
perquè tampoc hi havia un control judicial adequat. S’ha anat agreujant
una legislació antiterrorista restrictiva de drets a mesura que el
terrorisme, a excepció del dit islamista, ha disminuït la seva gravetat.
És igual que la llei de seguretat ciutadana, a mesura que augmentaven
les manifestacions del 2011 al 2015 es va fer una legislació que
penalitzava aquesta mobilització. El que és greu és la tendència. Això
fa que es pugui aplicar terrorisme a les persones de Tsunami Democràtic i
dels CDR. I tant de bo porti a la reflexió que aquesta legislació
antiterrorista ja no és necessària, mai ho va ser a parer nostre.
Això potser requeriria un clima polític més calmat...
Sembla
que els drets humans són com una arma llancívola. Volem portar el debat
a l’àmbit dels drets humans. Quan parlem que en la llei d’amnistia
falten els drets de les víctimes de delictes i de violacions dels drets
humans és perquè volem col·locar la discussió en un lloc diferent d’on
la col·loca la polarització política.
Amb Pegasus han demanat al govern espanyol que no utilitzi ni aquest ni cap altre ‘software’ espia.
Sí
perquè els software espia com Pegasus o Candiru creiem, i també ho va
indicar la comissió PEGA del Parlament Europeu, que s’han utilitzat amb
polítics, advocats i persones de la societat civil que no representaven
una amenaça per a ningú. I això és una violació de la llibertat
d’expressió. Com que encara està en vigor la llei de secrets oficials i
la del CNI, mentre no es canviï la legislació, el que demanem és que no
s’utilitzin.
Isabel Díaz Ayuso deia a Catalunya Ràdio que tot el que siguin eines de l’Estat per protegir-se li semblen bé, el fi justifica els mitjans?
El
cas Pegasus és l’exemple que això no passa. Quin és el fi d’utilitzar
Pegasus? Un fi legítim quin seria?, la lluita contra actes de terrorisme
o la delinqüència organitzada. Però si l’utilitzes has de tenir un
sistema d’investigació i de control judicial robust que porti al fet que
l’Estat no pot utilitzar-lo per a altres finalitats que són il·legals i
violen drets humans. S’ha de fer una moratòria, no només a Espanya,
sinó general, d’ús d’aquests sistemes d’espionatge, que poden
utilitzar-se per a finalitats il·legítimes. El mateix amb la llei de
secrets oficials, ningú diu que no hi hagi secrets oficials, però hi ha
d’haver una llei que desclassifiqui informació cada certs anys. I el
principi fonamental és que les violacions de drets humans no poden ser
secrets oficials.
Confien en una resposta positiva?
De
moment, no. La impunitat és pràcticament absoluta, no hi ha cap avenç
als tribunals, les víctimes de Pegasus no tenen recursos efectius, no es
guia pels principis de transparència, visibilitat, equitat, eficàcia,
no hi ha conclusions que siguin objecte de l’escrutini públic... S’ha de
fer un canvi radical amb Pegasus que suposi que el govern agafi el toro
per les banyes i digui que no l’utilitzarà, perquè no sabem si ho està
fent, i que es comprometi al que va dir: augmentar el control judicial
dels actes del CNI i a una reforma de la llei de secrets oficials.
El perfil
Una de les veus més clares en defensa dels Jordis
Esteban Beltrán és des del 1997 el director d’Amnistia Internacional a Espanya. L’organització té més de 100.00 socis a l’Estat espanyol i més de 2.100 activistes repartits en més de 100 agrupacions territorials. Amnistia ha estat una de les que han ressonat més fort en defensa dels drets humans en el marc dels procés independentista. El novembre del 2019, l’organització va emetre un informe en què denunciava que “la condemna de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per sedició viola els seus drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica” i demanava que fossin “posats en llibertat de forma immediata”. L’anàlisi elaborada per Amnistia i presentada a Barcelona també concloïa que la condemna d’entre nou i 13 anys de presó als líders independentistes catalans contravenia el dret internacional. El novembre del 2020, en l’aniversari dels tres anys de l’entrada a la presó, l’organització va insistir en la necessària posada en llibertat dels Jordis. Representants d’Amnistia els van visitar el juny del 2021 a Lledoners, on estaven empresonats aleshores, i van fer costat a la petició d’indults per als líders socials, però també van reclamar que se’ls anul·lés la condemna. “Donem la benvinguda a qualsevol mesura que suposi posar fi a la injustícia del seu empresonament”, va assegurar la coordinadora d’Amnistia a Catalunya, Adriana Ribas. I va afegir-hi que l’indult sols suposava “el perdó de la pena, però no l’anul·lació de la condemna”, que és el que en la seva opinió “hauria de passar”. El novembre del 2022 l’organització va celebrar la reforma del delicte de sedició del Codi Penal, però va insistir, com manté, que no es pot criminalitzar la protesta pacífica.
ENLLAÇ ENTREVISTA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada