Gamarús a Madrid

 

 

OPINIÓ

 

"Després de cinc anys de rebaixes sé que Rufián passi el que passi, abaixarà el preu. Ara caldrà estar atent a la resposta -i proposta- de Junts i CUP"

 

 

 

 

 

 

Albano-Dante Fachin
20/06/2023 21:51

 

 

El 24 de maig vaig escriure en aquest mateix diari un article titulat “De quin costat del “cordó sanitari” posem al PSOE?“. Això era abans de les eleccions municipals, abans de la convocatòria d’eleccions espanyoles i abans de la fallida investidura de Xavier Trias gràcies al pacte PSC-Comuns-PP. Tot el que ha passat des del 24 de març fa que la pregunta sigui encara més pertinent.

 

Aquesta mateixa setmana Rufián enviava un missatge a Junts i la CUP i els instava a fer un pacte: pactar el “preu” d’una hipotètica investidura de Sánchez i afirmava que aquest preu “ha de ser més alt i consensuat”. Això està molt bé, però té dos problemes. Primer: qui fa la proposta fa cinc anys que dona suport al PSOE “for free”, la qual cosa no li atorga gaire credibilitat per fer la proposta. Segon i més important: en aquest país hi havia un consens enorme sobre el “preu” que calia posar al PSOE:

Ballar al ritme d’Espanya

 

 

OPINIÓ

 

"L'amnèsia històrica és consubstancial a l'autonomisme perquè l'única manera de fer autonomisme és esborrant les proves que estem subjectes per la força"

 

 

 

 

 

 

Albano-Dante Fachin

26/04/2023 11:09 

 

 

 

 

El Nadal de 2017 el vam celebrar amb un nus a l’estómac. Feia dos mesos que uns quants líders independentistes estaven presos per haver organitzat un referèndum on havíem participat tots. Era igual si eren del teu partit o si els havies votat algun cop o no. Sopar en família se’ns feia incòmode sabent que ells estaven tancats en una cel·la. Això va ser al principi. L’Estat va mantenir els ostatges durant anys i vam haver d’aprendre a conviure amb aquesta realitat. Vam haver d’aprendre a gaudir d’una excursió per la muntanya, d’un sopar amb amics o del naixement d’un nou membre de la família. Tot això sense perdre de vista que aquella muntanya, que aquell sopar i que aquell nou membre de la família pertanyien a un país subjecte per la violència. Un país on els seus representants democràtics estaven tancats a les presons del país veí. Per no perdre aquesta consciència, per mantenir viva aquesta memòria col·lectiva, ens ajudàvem amb trobades polítiques, amb activisme a les xarxes o amb un simple llacet groc a l’abric. A la llum d’aquests records, les imatges de Pere Aragonès, Marta Vilalta, Ernest Maragall i altres membres d’ERC fent ballarusques aquest Sant Jordi em van colpir.

 

Des de l’octubre del 2017 tots hem ballat, cantat i fet festes amb els amics. No ens podem