NACIONAL
12/11/2025
La Síndica de Greuges va comparèixer dilluns en comissió parlamentària per a presentar l’informe titulat El suport a l’emancipació dels joves extutelats, que avalua el funcionament del sistema públic de prestacions a tutelats i extutelats per la Generalitat de Catalunya.
D’acord amb el contingut de l’informe, publicat el passat mes de setembre, fins a cinc professionals pertanyents al sistema d’acompanyament d’aquests joves haurien traslladat a la Sindicatura el seu testimoni respecte de la realitat del servei, després que sortissin a la llum diversos casos de prestacions indegudes, per un valor acumulat que s’elevaria a gairebé cinc milions d’euros.
Les seves aportacions no són menors, atès que es tracta de treballadors de l’Àrea de Suport a Joves Tutelats i Extutelats de la DGAIA (ASJTET), del Servei de Seguiment i Valoració de la
Prestació (SEVAP) i del servei d’habitatge de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).Si bé s’avingueren a facilitar informació de primera mà “sobre el funcionament dels programes d’emancipació”, tots cinc treballadors van fer-ho a condició de mantenir-se en l’anonimat i que les seves declaracions no constessin com a queixes formals. Aquesta petició, tal com especifica el document de la Sindicatura, va ser motivada “per por de possibles represàlies o efectes negatius, en el cas que transcendís la seva identitat”.
La Sindicatura suggereix que es tracta d’un neguit objectiu i justificat, atesa l’absència d’un marc legal que atorgui prou garanties a la figura de l’alertador. Avui dia, els professionals que denuncien suposades irregularitats en l’actuació de companys s o directius de determinats serveis acaben sovint sent objecte de diverses formes de represàlia, com ara l’assetjament laboral o l’acomiadament.
Un denunciant sota protecció policial
El cas més sonat és el de l’educador social que va denunciar que se li demanava signar documents per a mantenir ajuts a joves que no tenien dret a continuar rebent-los. Quan s’hi va negar, començà a enregistrar converses mantingudes amb responsables de la UTE Fundació Mercè Fontanilles-Fundació Resilis, entitat que gestionava els serveis per encàrrec de la DGAIA.
Aquestes gravacions, a hores d’ara en mans de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), formen part d’una investigació que pretén esclarir si hi va haver una pràctica organitzada per a mantenir cobraments irregulars per mitjà d’expedients manipulats i “places fantasmes”.
D’ençà de denunciar la comissió del presumpte frau, l’educador assegura haver estat objecte d’assetjament laboral i víctima d’amenaces. La delicada situació del professional va provocar que se li assignés protecció policial.
La Sindicatura demana protegir els alertadors
Una de les conclusions principals de l’informe és que Catalunya no compta amb una protecció efectiva per a les persones que denuncien irregularitats des de dins del sistema. Tant és així, que la Sindicatura demana que s’aprovi una llei catalana específica per a protegir aquests professionals, de manera que el fet d’alertar sobre irregularitats no comporti perdre la feina, patir assetjament o sentir-se desprotegit.
Aquestes revelacions se sumen a observacions prèvies de la Sindicatura de Comptes, que ja havia detectat problemes greus en la contractació pública al si de la DGAIA entre 2016 i 2020: contractes prorrogats sense justificació, canvis de cost no explicats i un ús excessiu d’adjudicacions per la via d’emergència.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada