LA VEU DE NACIÓ
«Puigdemont es troba davant la cruïlla més decisiva des del 2017, i
ara sap que les bases del Consell, letàrgiques, rebutgen investir
Sánchez»
per Oriol March, Barcelona | 24 d'octubre de 2023 a les 19:00 |
Amb el suport lligat de Sumar, el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, es disposa ara
a obtenir els vots de l'independentisme català i del nacionalisme basc a
la investidura. Li queden 33 dies per obtenir els diputats necessaris,
però la intenció -així ho ha traslladat a ERC i a Junts- és evitar anar a
última hora. No depèn d'ell. A Junts, de fet, ja hi ha veus que
indiquen que una consulta a la militància
sobre un hipotètic acord es podria acabar descartant en funció de si
els terminis són ajustats. El cert és que la investidura entra ara en la
fase definitiva, perquè el suport de Sumar es donava per descomptat i
només calia trobar el desllorigador social adequat. La reducció de la jornada laboral és l'emblema, segons Sánchez i la vicepresidenta segona de l'executiu estatal, Yolanda Díaz, de la nova etapa de reformes.
La pilota és a les mans del PSOE, perquè és qui ha d'aterrar les propostes per a Catalunya després que el document signat amb Sumar
esquivi qualsevol concessió específica, però la decisió última la té
Carles Puigdemont. I l'expresident de la Generalitat sap des d'aquest
dimarts que els afiliats al Consell de la República, la institució que
ha promogut com a emblema de la legitimitat del 2017 i marmessora de la
unitat independentista -mai completa, perquè ERC i la CUP se n'han
desmarcat orgànicament-, rebutgen que investeixi Sánchez. El 75% dels
participants en la consulta específica celebrada durant els últims dies
així ho han evidenciat en una votació que ni tan sols ha arribat al 5% de participació. Significatiu.
Significatiu perquè la xifra és encara més minsa que en l'anterior consulta,
pensada per avalar els canvis interns, i perquè si alguna cosa havia
definit el funcionament del Consell és la voluntat de fer participar els
afiliats. En un altre context, el resultat de la votació deixaria
tocada de mort la investidura del president espanyol, perquè Puigdemont
no tindria més remei que aturar les negociacions i comunicar als
socialistes que les bases de l'entitat que presideix li han traslladat
el mandat de frenar-ho tot. Però la situació no és precisament aquesta.
Amb una participació del 4,45%, quin pes poden tenir les bases del
Consell? 4.021 persones d'un total de 90.484 -el cens de l'organització-
són suficients per frenar l'operació política de més profunditat que ha
posat en marxa Puigdemont des que va arribar a l'exili? No sembla que
hagi de ser així.
En el comunicat del Consell hi apareix aquesta frase:
"El govern [de l'entitat] comunicarà el resultat a les direccions dels
diferents dels partits independentistes catalans de manera immediata".
És un paràgraf que defineix els entrebancs que ha patit l'organització
per diferenciar-se de totes les branques que s'arrengleren al voltant de
Junts, tenint en compte que Puigdemont n'és fundador i n'era president
fins fa un any i mig, quan va plegar voluntàriament. En aquest context
de negociació, si es fa cas a la frase del comunicat, Puigdemont
s'hauria de posar en contacte amb ell mateix -encara que formalment no
sigui líder de Junts, és qui negocia la investidura
envoltat d'un nucli molt reduït de dirigents i el seu advocat, Gonzalo
Boye- per dir-se que no pot continuar parlant amb el PSOE i que ha de
bloquejar la tria de Sánchez?
Puigdemont -com també el president d'ERC, Oriol Junqueras- es troba davant de la decisió més transcendental de
la seva carrera política. Encara més que aquella DUI fallida de fa
exactament sis anys, a la qual es va arribar sense convenciment,
arrossegant els peus i amb un aire de derrota que no s'ha dissipat des
del 2017. L'hora de la veritat ja és aquí, i el que decideixin les cares
visibles d'ERC i Junts els perseguirà per sempre. I la decisió que
prenguin, sobretot l'expresident, ha d'estar per sobre de què digui el
4,45% del cens que integra el Consell de la República. Encara que això
suposi haver espatllat, de nou -només cal recordar la Crida Nacional,
per exemple- una joguina pensada per unir tot el moviment. Ja no ve
d'aquí.
ENLLAÇ ARTICLE :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada