dijous, 26 d’octubre del 2023

L'hora de la veritat

 

 

LA VEU DE NACIÓ

 

 

«Puigdemont es troba davant la cruïlla més decisiva des del 2017, i ara sap que les bases del Consell, letàrgiques, rebutgen investir Sánchez»

 

 

 


 

 

 per Oriol March, Barcelona | 24 d'octubre de 2023 a les 19:00 |

 

 

 

 Amb el suport lligat de Sumar, el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, es disposa ara a obtenir els vots de l'independentisme català i del nacionalisme basc a la investidura. Li queden 33 dies per obtenir els diputats necessaris, però la intenció -així ho ha traslladat a ERC i a Junts- és evitar anar a última hora. No depèn d'ell. A Junts, de fet, ja hi ha veus que indiquen que una consulta a la militància sobre un hipotètic acord es podria acabar descartant en funció de si els terminis són ajustats. El cert és que la investidura entra ara en la fase definitiva, perquè el suport de Sumar es donava per descomptat i només calia trobar el desllorigador social adequat. La reducció de la jornada laboral és l'emblema, segons Sánchez i la vicepresidenta segona de l'executiu estatal, Yolanda Díaz, de la nova etapa de reformes.


La pilota és a les mans del PSOE, perquè és qui ha d'aterrar les propostes per a Catalunya després que el document signat amb Sumar esquivi qualsevol concessió específica, però la decisió última la té Carles Puigdemont. I l'expresident de la Generalitat sap des d'aquest dimarts que els afiliats al Consell de la República, la institució que ha promogut com a emblema de la legitimitat del 2017 i marmessora de la unitat independentista -mai completa, perquè ERC i la CUP se n'han desmarcat orgànicament-, rebutgen que investeixi Sánchez. El 75% dels participants en la consulta específica celebrada durant els últims dies així ho han evidenciat en una votació que ni tan sols ha arribat al 5% de participació. Significatiu.

 

Significatiu perquè la xifra és encara més minsa que en l'anterior consulta, pensada per avalar els canvis interns, i perquè si alguna cosa havia definit el funcionament del Consell és la voluntat de fer participar els afiliats. En un altre context, el resultat de la votació deixaria tocada de mort la investidura del president espanyol, perquè Puigdemont no tindria més remei que aturar les negociacions i comunicar als socialistes que les bases de l'entitat que presideix li han traslladat el mandat de frenar-ho tot. Però la situació no és precisament aquesta. Amb una participació del 4,45%, quin pes poden tenir les bases del Consell? 4.021 persones d'un total de 90.484 -el cens de l'organització- són suficients per frenar l'operació política de més profunditat que ha posat en marxa Puigdemont des que va arribar a l'exili? No sembla que hagi de ser així.

En el comunicat del Consell hi apareix aquesta frase: "El govern [de l'entitat] comunicarà el resultat a les direccions dels diferents dels partits independentistes catalans de manera immediata". És un paràgraf que defineix els entrebancs que ha patit l'organització per diferenciar-se de totes les branques que s'arrengleren al voltant de Junts, tenint en compte que Puigdemont n'és fundador i n'era president fins fa un any i mig, quan va plegar voluntàriament. En aquest context de negociació, si es fa cas a la frase del comunicat, Puigdemont s'hauria de posar en contacte amb ell mateix -encara que formalment no sigui líder de Junts, és qui negocia la investidura envoltat d'un nucli molt reduït de dirigents i el seu advocat, Gonzalo Boye- per dir-se que no pot continuar parlant amb el PSOE i que ha de bloquejar la tria de Sánchez?

 

Puigdemont -com també el president d'ERC, Oriol Junqueras- es troba davant de la decisió més transcendental de la seva carrera política. Encara més que aquella DUI fallida de fa exactament sis anys, a la qual es va arribar sense convenciment, arrossegant els peus i amb un aire de derrota que no s'ha dissipat des del 2017. L'hora de la veritat ja és aquí, i el que decideixin les cares visibles d'ERC i Junts els perseguirà per sempre. I la decisió que prenguin, sobretot l'expresident, ha d'estar per sobre de què digui el 4,45% del cens que integra el Consell de la República. Encara que això suposi haver espatllat, de nou -només cal recordar la Crida Nacional, per exemple- una joguina pensada per unir tot el moviment. Ja no ve d'aquí.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.naciodigital.cat/opinio/26629/hora-veritat