OPINIÓ
"Encara que s'ho pensessin al PSOE, amb la investidura i l'amnistia –que encara trigarà mesos a ser aprovada– no s'ha acabat res. Ja no funcionen les velles regles del 78"
L’independentisme català no té ara mateix un nord clar, està dividit i desmobilitzat. És així, s’ha dit i s’ha repetit. I precisament per això els partits independentistes amb representació al Congrés no tenen res a perdre i sí molt a guanyar si mantenen la tensió en la seva relació amb el PSOE. Sobretot Junts, mentre estigui sota mínims en poder institucional –només té la presidència del Parlament i l’alcaldia de Sant Cugat–, no té incentius per jugar amb les regles del règim del 78 ni en la versió més recent. Però en aquest context ERC tampoc pot cedir davant Pedro Sánchez perquè no li surt a compte, especialment de cara al cicle electoral que ve.
Fa de mal dir si dels pactes d’aquesta investidura se’n traurà alguna cosa més que l’amnistia, que se suposava que només era el primer pas per a una fase de negociació en què Catalunya ha de poder reformular la seva relació amb Espanya, i l’objectiu és fer-ho amb un referèndum. Per tant, Junts i ERC no aixecaran el peu de l’accelerador encara que continuïn dins del pacte. Per això la consellera d’Economia planta el Consell de Política Fiscal i Financera i reclama una negociació bilateral. I per la mateixa raó aquell president espanyol que el 2019 prometia en campanya que faria portar detingut Puigdemont
aquesta setmana li ha hagut de respondre conciliadorament com a eurodiputat a Estrasburg, on el president a l’exili li ha llançat diversos advertiments davant de la cambra. Ha de ser un espectacle difícil de pair per a Espanya. Complicat de digerir per al PSOE i fàcil de convertir en material explosiu per al PP i V🤢x.Per això, Pedro Sánchez, mestre de la improvisació quan està envoltat per les flames, està portant a l’extrem el seu mètode de viure al dia. Davant d’uns rivals imprevisibles que un dia el poden renyar a Parlament Europeu –quan té la presidència de torn del Consell de la UE– i l’endemà deixar anar a la seva tele –TVE– que li estan preparant una reunió incòmoda, només li queden l’agenda i els temps verbals: ara i aquí, això no és a l’agenda. Però no pot afegir “i tampoc hi serà”. Li ha passat dues vegades en una setmana, perquè dilluns la seva vicepresidenta quarta va haver de fer servir el mateix truc per fugir del concepte de bilateralitat amb Catalunya per negociar el finançament, amb el qual treballa la consellera Natàlia Mas.
Poden semblar només focs artificials, però són un avís a navegants: encara que s’ho pensessin al PSOE, amb la investidura i l’amnistia –que encara trigarà mesos a ser aprovada– no s’ha acabat res. Ja no funcionen les velles regles del 78.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://elmon.cat/opinio/avis-pedro-sanchez-772927/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada