L'aeroport Ronald Reagan de Washington, prop del qual va tenir lloc l'accident, rep gairebé el doble de passatgers anuals dels que s'havien previst originalment
 |
| Equips de rescat cerquen al riu Potomac, a Washington, restes de l'avió d'American que va col·lidir amb un helicòpter de l'exèrcit dels Estats Units ahir (fotografia: Jim Lo Scalzo/Efe). |
The Washington Post
30.01.2025 - 21:40
The Washington Post · Ian Duncan, Lori Aratani, Spencer S. Hsu i Michael Laris
L’espai aeri sobre el riu Potomac, on un helicòpter de l’exèrcit nord-americà i un avió de passatgers van col·lidir ahir a la matinada, és una de les zones dels Estats Units que més complicacions presenta per als pilots, i els obliga a seguir capes i capes de procediments de seguretat per a evitar possibles catàstrofes.
Els helicòpters de l’exèrcit i els helicòpters de la Guàrdia Costanera dels Estats Units sovint volen a baixa altura sobre el riu, compartint l’espai aeri amb avions que vénen de l’aeroport Ronald Reagan de Washington o s’hi dirigeixen. La congestió en les rutes que envolten l’aeroport fa anys que suscita preocupacions entre els experts en seguretat aèria. Originalment, l’aeroport de Washington es va construir per rebre uns quinze milions de passatgers l’any; ara en rep uns vint-i-cinc milions.
Dennis Tajer, pilot de l’aerolínia American, explica que aquesta congestió exigeix que els pilots no perdin cap detall a l’hora d’aterrar o enlairar-se.
“És com un formiguer de dimensions enormes”, diu Tajer, portaveu del sindicat de pilots d’American Airlines, sobre l’aeroport de Washington. “És extremadament compacte, i gestiona un volum molt gran de trànsit.”
Per causes que encara han d’aclarir-se, els nombrosos protocols i sistemes que custodien la seguretat de l’espai aeri de la capital dels Estats Units van fallar a l’uníson la matinada d’ahir, dijous, quan un helicòpter militar en missió d’entrenament i un vol d’American procedent de l’estat de Kansas van col·lidir sobre el riu mentre l’avió es preparava per a aterrar.
Les feines de rescat van continuar durant el dia d’ahir, però fins ara no s’ha trobat cap supervivent entre els seixanta-quatre passatges que viatjaven a l’avió i els tres soldats que anaven a bord de l’helicòpter. Els detalls de l’accident susciten tota mena d’interrogants sobre un espai aeri altament transitat –com ara, què va fallar en la comunicació entre les naus implicades en l’accident i els controladors aeris, o bé si els protocols implementats pels controladors aeris i les aerolínies per a evitar col·lisions d’aquesta mena són prou efectius.
“Sabem que els sistemes [de seguretat] han estat sota molta pressió”, diu Tajer, que remarca que no representa pas els pilots de PSA Airlines, la filial d’American a què pertanyia l’avió implicat en l’accident.
Les rutes designades per als helicòpters que sobrevolen la regió de Washington solen seguir el curs dels rius de la zona. Scott Dunham, investigador jubilat de l’agència del govern nord-americà que s’encarrega de vetllar per la seguretat en el transport, explica que les informacions preliminars apunten que, en el moment en què va col·lidir amb l’avió d’American, l’helicòpter anava per una d’aquestes rutes per la riba oriental del Potomac. En el moment de l’accident, els controladors estaven en contacte amb l’helicòpter.
“És una ruta en què els helicòpters poden volar a altures molt baixes”, explica Jeff Guzzetti, un altre ex-treballador de l’agència. Diu que ara el govern nord-americà i els controladors aeris se centraran a esbrinar què va fer que les rutes i altures d’ambdues naus s’encreuessin en el moment de la col·lisió.
Els avions comercials van equipats amb un sistema d’alerta de col·lisions conegut com a TCAS, que emet alertes verbals als pilots per a evitar xocs imminents. Segons que explica Ross Aimer, pilot jubilat de l’aerolínia United, la freqüència de les alertes d’aquest sistema es restringeix a mesura que els
