27.04.2015
La fragilitat emocional que s'ha instal·lat en el món independentista, tant de dubtar de tot i de tots, és un avís seriós.
La convocatòria del 27-S, essent com és definitiva i única, fa posar
nerviosa molta gent. No únicament a Espanya, entre nosaltres també. La
mala digestió del 9-N ha fet que alguns tinguen els dubtes a flor de
pell, i n'hi ha prou amb qualsevol insinuació, mitja notícia o rumor per
a fer trontollar la confiança del país. No n'hi ha per a tant. No tenim
cap motiu per a dubtar de la nostra força. Però, dit això, tampoc no
podem ignorar que aquesta fragilitat emocional que s'ha instal·lat en el
món independentista és un avís seriós, el símptoma d'una malaltia que
hem anat covant amb persistència.
Ahir, per exemple, va córrer la brama que Rajoy avançaria les
eleccions al 27 de setembre, i només amb això ja es va organitzar un nou
debat, l'enèsim, a parer meu tan estèril com innecessari.
En primer lloc, i a veure si ens aclarim, perquè això només és un
rumor. Un simple rumor. Si mai acaba essent notícia ja ens ho prendrem
més seriosament, però de moment, només, és un rumor. I la pregunta és a
què treu cap, doncs, començar a tirar-nos els plats pel cap entre
nosaltres, per un hipotètic ajornament de la data prevista per a les
eleccions catalanes, sense saber encara ni si és cert?