Divendres
31.10.2014
13:13
Demana en recurs al Tribunal Constitucional la suspensió de tots els preparatius de la votació
Editorial de Vicent Partal: Ja podeu anar impugnant
La vice-presidenta espanyola ha assumit els arguments del Consell d'Estat contra el 9-N: la data, la pregunta, les paperetes i les urnes són les mateixes que les de la primera consulta suspesa pel TC. 'És un procés sense cens, pilotat pels que volen un resultat concret, amb voluntaris instruïts, que s'encarregaran de tot el funcionament. I tot això perquè la Generalitat pugui eludir les seves responsabilitats'.
L'objectiu, ha dit, és evitar un 'frau de llei', protegir la democràcia davant del que considera una 'perversió' dels seus fonaments i també protegir els funcionaris que, segons ha denunciat, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha deixat en 'l'intempèrie legal'. També ha afegit que s'ha organitzat 'sense base legal ni garanties legals bàsiques' amb uns voluntaris 'captats i instruïts' que es dedicaran a comptar i proclamar els resultats.
'La Generalitat ja ha vulnerat prou els drets dels catalans. Recorrem aquest procés de consulta no només perquè és contrari a la llei sinó perquè també vulnera els seus drets', ha afegit Sáenz de Santamaría.
Dimarts, ple del TC
El ple del Constitucional abordarà el recurs en la reunió ordinària dels dies 4, 5 i 6 de novembre. Si la petició va acompanyada d'una apel·lació expressa a l'article 161.2 de la constitució, com va passar en el recurs contra el 9-N original, l'admissió a tràmit implicaria la suspensió dels actes impugnats, tot i que en aquesta avinentesa no hi ha cap document, ni llei ni disposició en què pugui recaure la suspensió.
El govern espanyol assumeix els arguments del Consell d'Estat, que assegura que l'ús dels voluntaris per al 9-N 'eleva, si es pot', la gravetat dels 'vicis d'inconstitucionalitat' de la consulta perquè 'omet garanties constitucionals elementals'. També adverteix que la impugnació de la consulta alternativa 'ha de delimitar amb especial cautela l'àmbit de la suspensió derivat de l'article 161.2 de la Constitució', de manera que l'estengui 'no només a les actuacions de qualsevol naturalesa -material o jurídica, normativa o no normativa- que ja s'han fet fins ara', sinó 'a qualsevol altra actuació que en futur pugui dur-se a terme en relació a aquest procés'.
El dictamen considera que el procés de participació 'pateix un vici d'inconstitucionalitat sigui quin sigui l'objecte del procés' i adverteix que el fet que el president de la Generalitat i el govern no hagin aprovat cap decret de convocatòria 'en cap cas impedeix apreciar l'existència d'un acte jurídic administratiu de convocatòria ja formalitzat'.
Acusa Mas de voler 'eludir' la suspensió
A més, afirmava el Consell d'Estat que 's'evidencia un propòsit d'eludir el control de la jurisdicció constitucional tan en l'àmbit de la suspensió de la consulta ja decretada -que en el seu objecte i elements essencials és substancialment idèntica a la que ara s'impugna- com respecte dels procediments que el Govern espanyol pretengui plantejar davant el procés de participació'.
Per sustentar aquests arguments, el Consell d'Estat recull declaracions públiques del president de la Generalitat que 'va afirmar que 'en l'essencial és el mateix si pel que és essencial entenem locals oberts, urnes a les meses, milers de meses i que tots els que puguin votar la pregunta acordada ho podran fer''.
Segons el Consell d'Estat en aquestes declaracions del president 'i en altres similars que tan ell com diverses autoritats de la Generalitat han fet des d'aleshores es posa de manifest un propòsit no dissimulat, sinó explicitat de manera oberta i pública, d'eludir no només la suspensió ja decretada pel Tribunal Constitució, sinó d'evitar futures impugnacions del govern' espanyol.
El govern català és 'conscient' de la 'antijuridicitat de la seva conducta'
En aquet sentit, considera que aquesta manera d'actuar posa de manifest que les autoritats catalanes són conscients de la 'antijuridicitat de la seva conducta' i, pel que fa als efectes de la seva impugnació, 's'acredita la identitat entre la consulta suspesa i la que ara, sota un nom diferent, es vol fer'.
'La identitat substancial dels dos supòsits testimonia que la convocatòria d'un denominat procés de participació del 9 de novembre i les actuacions de tot tipus -no només materials, sinó també jurídiques, i fins i tot normatives- que la Generalitat ve auspiciant i realitzant de cara a la seva celebració, vulneren la suspensió decretada pel Tribunal Constitucional', afirma el text.
L'ús de voluntaris 'agreuja' l'inconstitucionalitat
El Consell d'Estat també aborda l'ús dels voluntaris per fer la consulta alternativa i apunta que el fet que el procés es vulgui celebrar amb l'ajuda d'aquestes persones, així com el fet que les persones cridades a participar no siguin totes les inscrites al cens electoral, sinó que ho facin voluntàriament en un 'fitxer de participants', 'lluny d'atenuar els vicis d'inconstitucionalitat de què pateix el procés eleva, si es pot, la gravetat' d'aquesta inconstitucionalitat.
I és que segons el Consell d'Estat, per aquesta via 's'ometen algunes de les més elementals garanties constitucionals' referents al 'dret fonamental de participació política', i concretament 'la neutralitat dels responsables del procés i la prèvia determinació de l'univers de les persones cridades a votar'.
'S'imputa a Catalunya una manifestació de voluntat orientada en un sentit'
El fet que no s'atenguin a aquestes garanties, continua el dictamen, 'atempta contra la llibertat i igualtat del sufragi quer és regla habitual en qualsevol sistema democràtic'. D'aquesta manera, conclou 's'imputaria al poble de Catalunya una manifestació de voluntat moldejada i orientada en un determinat sentit per les autoritats públiques convocants'.
Preveu que Mas signi un decret a última hora
El Consell d'Estat també preveu la possibilitat que el president de la Generalitat, Artur Mas, signi un decret de convocatòria hores abans del 9-N. Segons aquest organisme, aquest decret 'no podria atorgar cobertura jurídica a un procés que no compleix les exigències mínimes previstes per l'ordenament constitucional' ni tampoc 'justificar l'actuació i excloure la responsabilitat de les autoritats convocants d'aquest procés'.
En aquest sentit adverteix que qualsevol invocació d'un hipotètic decret de convocatòria als marcs jurídics preexistents, en referència a la competència de la Generalitat en matèria de participació ciutadana ol Títol III de la Llei de consultes -que no ha estat recorregut ni suspès pel TC- no podria tampoc legitimar el procés.
Per aquest motiu adverteix a l'executiu de Rajoy que la impugnació 'ha de delimitar amb especial cautela l'àmbit de la suspensió derivat de l'article 161.2 de la Constitució' i l'estengui 'no només a les actuacions de qualsevol naturalesa -material o jurídica, normativa o no normativa- que ja s'han fet fins ara, sinó a qualsevol altra actuació que en futur pugui dur-se a terme en relació a aquest procés'.
Unanimitat per impugnar el 9-N
Els vuit membres de la comissió permanent del
Consell d'Estat espanyol i el seu president, José Manuel Romay de
Beccaría, van aprovar el dictamen per unanimitat. Quan ha sortit de la
reunió, un d'aquests membres, el jurista Miguel Rodríguez-Piñero ha
afirmat que el Consell d'Estat 'està subjecte a la seva pròpia doctrina'
i per tant no pot canviar de criteri 'a cada moment'. Feia referència
al dictamen que ja va emetre el 28 de setembre sobre el 9-N original, en
què també va avalar per unanimitat el recurs davant del Tribunal
Constitucional.
Rodríguez-Piñero ha apuntat també que la base del dictamen
i un dels arguments que previsiblement utilitzarà el govern espanyol al
seu recurs és el fet que la pregunta de la consulta alternativa sigui
la mateixa que la del 9-N original. 'Podeu comparar l'una pregunta amb
l'altra i en veureu les semblances i divergències', ha dit.
El Consell d'Estat és presidit per l'ex-ministre de
Sanitat del primer govern d'Aznar, José Manuel Romay de Beccaría, i la
comissió permanent és formada per vuit membres i presidida per
l'ex-ministre de Justícia, Landelino Lavilla. Alguns dels seus membres
són Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, redactor de la constitució;
Miguel Rodríguez-Piñero, ex-president del Tribunal Constitucional;
Fernando Ledesma, president del Tribunal Suprem; i María Teresa
Fernández de la Vega, ex-vice-presidenta del govern espanyol. Aquesta
permanent és la mateixa que el dia 28 de setembre ja va aprovar per
unanimitat els dos dictàmens amb què el govern espanyol va impugnar el
9-N original davant el Tribunal Constitucional.
Rajoy insisteix que el 9-N 'no compleix les condicions democràtiques'
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha fet
referència al dictamen de consell d'estat durant una compareixença a la
Moncloa amb la presidenta de Xile, Michelle Bachelet. Per Rajoy, el 9-N
--que ha qualificat de 'pseudoconsulta'-- 'no compleix les condicions
democràtiques', 'no té cens, ni llei que l'empari, ni llei que vetlli
per la seva neutralitat, ni sabem qui són els membres de les meses'. Rajoy ha insistit que 'la llei s'ha de complir' i que per sobre d'aquesta 'no hi ha res'.
El consell de ministres debatrà demà si el govern espanyol presenta un recurs amb TC sobre el procés participatiu català.
Informació relacionada:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada