Hauran d'impugnar les urnes i els locals. Però no en tindran prou. Si cal, mourem les urnes i ens canviarem de local.
Amb tot, he de dir que l'originalitat de la resposta al nou 9-N és ben decebedora. Ciclostil i fotocòpia i repetir les bajanades de fa tres setmanes. Però en un context molt pitjor. Perquè avui el driblatge del president Mas es veu molt més clar que no aleshores: els ha deixats fora de joc. I no saben ben bé ni què impugnar. De manera que, preu per preu, sabates grosses: sembla que estan disposats a impugnar-ho tot. Literalment. Tot.
I, sincerament, la cosa no crec que els resulte. Ja ho entenc, que si poguessen impugnarien el país de cap a cap. Impugnarien la nostra existència —tota: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Però la possibilitat d'aconseguir-ho és francament remota. I ací, en la seua impotència, està la gràcia enorme de la situació creada amb el nou 9-N.
Hauran d'impugnar les paperetes i les urnes i els locals. Però no en tindran prou, amb això. Canviarem les paperetes, si cal, mourem les urnes i ens canviarem de local. I votarem igualment. Aleshores provaran d'impugnar els voluntaris. Quaranta mil ciutadans? I com es fa això? I acusant-los de què? Ja ho sabem que la lògica és poc preuada, a Espanya, però algú hauria de pensar amb el cap fred. Perquè al cap d'un minut tindran quaranta mil voluntaris més. I quaranta mil més quan impugnen aquests altres quaranta mil…
I, al final, on porta tot això? Sap què, senyor Rajoy? Si ens volen aturar hauran d'impugnar l'essència del país. Hauran d'impugnar els carrers i les places, les carreteres, els camins i els arbres que els voregen. I les músiques que escoltem i els llibres que llegim. Hauran d'impugnar, senyor Rajoy, les mans que alcem i les consignes que proclamem. Hauran d'impugnar les barres de les banderes i els balcons de les cases d'on pengen. Però també hauran d'impugnar internet i els mòbils. Hauran d'impugnar, de fet, cada paraula que pronunciem i cada pintada que fem. Cada mirada que encreuem. Hauran d'impugnar els noms de la gent que ens ha portat fins ací, les seues tombes. I sobretot hauran d'impugnar també el nostre futur. Per tant, hauran d'impugnar totes les llibertats públiques, tots els drets col·lectius i personals. Posats a impugnar, hauran d'impugnar la seua constitució i tot, que ja és gros. I encara després hauran d'impugnar la història i la geografia. I quan hagen fet tot això i no els haja servit de res, aleshores tindran molta més feina de la que poden imaginar perquè hauran d'impugnar-nos un a un els milions de ciutadans que el 9 de novembre anirem a votar.
Supose, tanmateix, que tot això no ho deu saber el president del govern espanyol. Simplement perquè si ho sabés aleshores seria conscient que ha perdut. Que s'ha acabat. Que queden nou dies i prou per al més gran acte de llibertat i sobirania, de rebel·lió cívica i política que hàgem protagonitzat mai nosaltres. Per tant més que mai avui vull recordar que nosaltres podem perdre encara si ens equivoquem i no fem allò que toca. Però sobretot avui vull recordar, recordar-vos, la gran notícia: Espanya ja no ens pot guanyar.
http://www.vilaweb.cat/editorial/4217567/podeu-anar-impugnant.html
*************
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Josep Blesa
Del moment present que vivim la nació catalana sols se m’acudeix una frase de l’immens periodista valencià, però atzarosament nascut a Sabadell, en Ramon Barnils i Folguera:
'Per a ser espanyol (professional) calen dues condicions extremes que la resta d’humans no posseïm:
1. Un sentit de l’humor de grau infinit, i 2. Un sentit del ridícul de grau zero.'
Joan Goma
Si juguem bé les nostres cartes el 9N pot ser definitiu.
El govern de Rajoy està tocat per les crisis econòmica i de corrupció. Això ho aguanta, però difícilment podrà suportar un fracàs el 9N.
Un 9N de participació massiva amb urnes, votacions i resultats retransmesos a tot el món seria una humiliació i un fracàs de Rajoy molt gran. El pitjor és que aquest fracàs tocaria el nucli dur dels que el mantenen al poder. Dels que li perdonen la corrupció i la crisi però que no li perdonarien de cap manera aquest fracàs. Això pot ser un cop tal que combinat amb la pressió internacional i la resta de crisis d'Espanya pot fer caure el govern de Rajoy.
Això posa Rajoy en una situació desesperada. Per tant, en una situació on és molt probable que cometi erros greus. Si estem alerta i sabem aprofitar les oportunitats que aquests errors greus ens obrin, el 9N pot ser definitiu per guanyar la llibertat.
Jaume Singla
Si després de totes les burles expressades per Rajoy i els seus portaveus, en contra de la consulta, han acabat decidint impugnar-la, es perquè veuen que serem milions els participants i això els aterra. Per tan el camí es clar: votar. Participar i fer participar. Cada vot Si-Si o fins hi tot Si-No, es una puntada de peu al cul al espanyolisme mes ranci que no unicament ens vol negar els drets, sinó que inclús ha embrutat el nostre Parlament deixant-hi entrar feixistes.El diumenge 9, hauriem de ser-hi tots
Ramon Perera
L'estament dominant espanyol fonamenta tota la seva rèplica en una sola paraula: 'impugnar'. Impugnar deriva d'una paraula llatina que significa 'puny'. Per a la seva sorpresa nosaltres els hem respost amb una altra paraula que també deriva de puny: 'pugnaz'. Es pensaven que amb les seves amenaces ens arrugaríem i resulta que els hem sortit 'pugnaces'. 'Pugnaz' és una paraula castellana poc usada però amb molt de caràcter i que significa 'inclinat a combatre, bel·licós, agressiu.' Nosaltres ara ho som, però en sentit figurat. I els hem deixat descol·locats.
Núria Feliu
'les nostres vides impugnareu, però per més que feu.... no guanyareu'
Xavier Arenas
La propera jugada del 9 de novembre serà l'escac i mat si tots anem a uns
Josep Planas
Efectivament, Vicent els teus són arguments carregats de raó: Volem uns Països Catalans nous en Llibertat.
Però mentre no haurem assolit la independència, cal que els delictes d'agressió siguin condemnats. Hem d'exigir de la policia espanyola (que reprimeix i persegueix els independentistes quan fem ús de la llibertat d'expressió) que identifiqui i posi en mans de la justícia els agressors feixistes, com ara aquells que el passat divendres varen assaltar el casal de joves de l'esquerra independentista a Palma.
Octavi Monsonís
L'èpica de la construcció de l'estat català és el relat de l'editorial d'avui. Estem construint el discurs heroic del futur, que s'afegeix al de 1707/1714, ara de manera pacífica però no menys decidida. Esteu construint un relat únic al món, en què la voluntat democrática del vot s'imposa a la negativa a permetre la votació, no amb fusells, sinó amb el recurs a la llei.Jo crec que els catalans ara per ara donen una lliçó al món de voluntat democràtica i de civisme i són un exemple a seguir per les naciones sense estat que també anhelen la seua llibertat.I és la consciència d'una cínica Europa més disposada a acceptar estats nous sorgits d'una guerra, que no d'unes urnes.Ara s'ha de seguir fins al final i votar massivament el dia 9, com més millor, i si aquests més són Sí-Sí fins assolir els tres milions, doncs l'avanç cap a la independència haurà fet una passa de gegant.Com es diu ara, no us arronseu siga qui siga que faça marxa enrere. Sabeu que tot depén de vosaltres, els ciutadans, el poble, la gent, i de ningú més.
Carles Balbastre
Lluís Llach diu el mateix: "I amb el somriure, la revolta".
Pep Vinyals
Tots a votar el dia 9. I si cal, també el dia 10. Que se n'assabentin d'una vegada de què va tot això i de quin és el seu lloc. El dels perdedors. Què més faran? Posar els tancs a punt d'entrar al país? Es creuen que podran aturar la realitat a còpia de decrets, a còpia de lleis. I no, la realitat, tots nosaltres, és molt tossuda. I sabem què hem de fer i quan. I com, I com, també? Aquí és on podem relliscar. Hem de fer les coses bé aquest cop. I no aprovar uns pressupostos amb el suport d'Iceta i les maniobres de Duran. Espero que tots, el govern principalment, sapiguem estar a l'alçada de les circumstàncies i triar el bon camí.
Feliu-Joan Guillaumes
Poble de Catalunya + Intel·ligència del President Mas = Indepèndència
Josep Usó
Em resulta graciós que entre els membres d'aquest Consejo de Estado que, per unanimitat ha recomanat el Gobierno a impugnar no saben què, estiga Landelino Lavilla, el capità de la UCD quan a la seua debacle final, o Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, un dels pares de la Constitución (de cognoms llargs, com aquells nobles castellans). Quin paperàs i quin ridícul.
Però certament és engrescador que no sàpiguen què impugnar. I estan a nou dies del final del principi. Ja veurem què diran, en aquests dies. I a qui. I amb quines forces comptaran per impedir què. De moment, per si han de prohibir-ho tot, que vagen amb compte, no siga que prohibisquen delinquir. Com allà quan a la Constitución del 1812, la Pepa, que deia, literalment, que "los españoles han de ser justos y benéficos". I, amb la que els està caient a sobre, igual s'han d'auto-engarjolar.
Estem al final del compte enrere. Nou... (tic-tac, tic-tac...)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada