HISTÒRIA
%20i%20l'amputaci%C3%B3%20dels%20comtats%20del%20nord%20de%20Catalunya%20per%20part%20de%20castellans%20i%20francesos%20-%20Estat.png)
Quan el 7 de novembre de 1659 França i la Monarquia Hispànica signaven el Tractat dels Pirineus, les cancelleries de París i Madrid posaven punt final a un llarg període de guerres europees. Però, per als catalans, aquell acord simbolitzaria una de les ferides més profundes en la seva Història: la partició de la Nació catalana pactada pels seus dos pitjors enemics: Castella i França.
El segle XVII va ser un temps convuls. La guerra dels Segadors (1640–1652) havia deixat el Principat de Catalunya exhaust, però també havia fet evident una realitat: Catalunya era tractada per la monarquia hispànica com un territori subordinat, útil només fins que deixava de servir els interessos de Castella. França, per la seva banda, veia en Catalunya un aliat estratègic contra els castellans però també ambicionava les seves terres.
Quan la guerra entre França i Espanya arribà al seu final, els plenipotenciaris de les dues corones negociaren en absència total dels representants catalans. Catalunya no era considerada subjecte polític, sinó objecte, i per això
