La guerra arriba a Europa? Explosions a Xipre mentre França, Alemanya i el Regne Unit amenacen d'atacar l'Iran

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

Un dron ataca la base d'Akrotiri després que el 'premier' britànic anunciés més participació en els atacs contra l'Iran 

 

 

  Berto Sagrera
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 2 de març de 2026. 10:18
Temps de lectura: 3 minuts 

 

En mig de l'escalada regional a l'Orient Mitjà, ens preguntem: la guerra arriba a Europa? El cas és que poc abans de la mitjanit d'aquest diumenge es van registrar explosions a Xipre, mentre que França, Alemanya i el Regne Unit han amenaçat d'atacar l'Iran, sumant-se així als Estats Units i Israel. Concretament, un dron va atacar la base britànica d'Akrotiri, ubicada a Limassol —la segona ciutat de Xipre—, una estona després que el primer ministre britànic, Keir Starmer, anunciés una participació més activa del seu país en els atacs contra el règim iranià i donés permís a l'aviació estatunidenca per fer servir algunes de les seves bases a la zona. 

🔴 Guerra a l’Iran, DIRECTE | Continuen els atacs a l'Orient Mitjà, última hora
 

En resum, París, Berlín i Londres —el denominat bloc E3— van trencar la seva equidistància inicial aquest diumenge i van advertir que es plantegen prendre mesures per destruir la capacitat de l'Iran de llançar míssils i drons per defensar tant els seus interessos com els dels seus aliats a l'Orient Mitjà. "Prendrem mesures per defensar els nostres interessos i els dels nostres aliats a la regió, potencialment permetent les accions defensives necessàries i proporcionades per destruir la capacitat de l'Iran de llançar míssils i drons en el seu origen", van indicar, en una declaració conjunta. I van afegir: "Hem acordat col·laborar amb els EUA i els aliats de la regió en aquesta qüestió".

El bloc E3, contra l'Iran

El Tractat dels Pirineus (1659) i l’amputació dels comtats del nord de Catalunya per part de castellans i francesos

 

 

HISTÒRIA

 

7 de novembre de 2025

Per Felix Rabassa

 

 

 

 

 

Quan el 7 de novembre de 1659 França i la Monarquia Hispànica signaven el Tractat dels Pirineus, les cancelleries de París i Madrid posaven punt final a un llarg període de guerres europees. Però, per als catalans, aquell acord simbolitzaria una de les ferides més profundes en la seva Història: la partició de la Nació catalana pactada pels seus dos pitjors enemics: Castella i França.

El segle XVII va ser un temps convuls. La guerra dels Segadors (1640–1652) havia deixat el Principat de Catalunya exhaust, però també havia fet evident una realitat: Catalunya era tractada per la monarquia hispànica com un territori subordinat, útil només fins que deixava de servir els interessos de Castella. França, per la seva banda, veia en Catalunya un aliat estratègic contra els castellans però també ambicionava les seves terres.

Quan la guerra entre França i Espanya arribà al seu final, els plenipotenciaris de les dues corones negociaren en absència total dels representants catalans. Catalunya no era considerada subjecte polític, sinó objecte, i per això