El Tractat dels Pirineus (1659) i l’amputació dels comtats del nord de Catalunya per part de castellans i francesos

 

 

HISTÒRIA

 

7 de novembre de 2025

Per Felix Rabassa

 

 

 

 

 

Quan el 7 de novembre de 1659 França i la Monarquia Hispànica signaven el Tractat dels Pirineus, les cancelleries de París i Madrid posaven punt final a un llarg període de guerres europees. Però, per als catalans, aquell acord simbolitzaria una de les ferides més profundes en la seva Història: la partició de la Nació catalana pactada pels seus dos pitjors enemics: Castella i França.

El segle XVII va ser un temps convuls. La guerra dels Segadors (1640–1652) havia deixat el Principat de Catalunya exhaust, però també havia fet evident una realitat: Catalunya era tractada per la monarquia hispànica com un territori subordinat, útil només fins que deixava de servir els interessos de Castella. França, per la seva banda, veia en Catalunya un aliat estratègic contra els castellans però també ambicionava les seves terres.

Quan la guerra entre França i Espanya arribà al seu final, els plenipotenciaris de les dues corones negociaren en absència total dels representants catalans. Catalunya no era considerada subjecte polític, sinó objecte, i per això

França descobreix el fanatisme blaver per una placa dedicada a Tirant lo Blanc

 

 

IDENTITAT - LLENGUA

 

"És totalment impropi que un autor valencià siga considerat català"

 

 

Identitat, Llengua 10.06.2024 11.30 hRedacció

 

 

 

Plaques en francés i bretó de la plaça Tirant lo Blanc Autor/a: RACV

  

 

 

 

Dues plaques on es pot llegir en francés i bretó "plaça Tirant lo Blanc. Cavaller de Nantes, heroi llegendari de la literatura catalana (segle XV)", han desfermat l'atac de l'acientífica Reial Acadèmia de Cultura Valenciana contra l'Ajuntament de Nantes.

Segons els blavers, referir-se al Tirant com a

Junts i Unitat Catalana signen un conveni de col·laboració

PAÍS

 

D'ara endavant, Unitat Catalana serà la representació de Junts per Catalunya a l'estat francès

 

 

 

 

Per: Redacció 

19.07.2021  16:15

 

 

Junts per Catalunya i Unitat Catalana han signat avui un conveni de col·laboració a Banys d’Arles i Paladà, en un acte en què per part de Junts hi han estat presents el president Carles Puigdemont; el conseller Lluís Puig; el secretari d’organització, David Saldoni; i el responsable de Països Catalans i Internacional del partit, Aleix Sarri. Al seu torn, també han participat la batllessa d’Amélie-les-bains, Maria Costa; el president d’Unitat Catalana, Jaume Pol; i el responsable de relacions amb els Països Catalans, Enric Balaguer.

 

Amb aquest moviment, el partit de Puigdemont cerca l’expansió a la Catalunya Nord. En el document signat per les dues formacions, s’acorda que Unitat Catalana serà la representació de Junts per Catalunya a l’estat francès. El text també indica que els membres del partit que compleixin els requisits, podran ser candidats a les eleccions municipals de la Catalunya Nord. Així mateix, els membres d’Unitat Catalana es podran presentar a les eleccions municipals i del parlament de Catalunya. En aquest sentit, però, Junts per Catalunya no podrà interferir en les accions i decisions en relació amb l’estat francès sense el vistiplau d’Unitat Catalana.

 

 

Durant l’acte de signatura, Puigdemont ha assegurat que l’aliança “demostra que ens comprometem