OPINIÓ
"Quan la justícia esdevé tribunal polític, només és un contuberni
feixista que arriba a intentar transmetre la idea que l’independentisme
català és terrorisme"
Víctor Alexandre
3/09/2024
El tracte inculpatori que els grans mitjans de comunicació de
Catalunya –TV3, Catalunya Ràdio i RAC1–, estan dispensant al president
Puigdemont, mitjançant els termes “fuga”, “fugat” o “fugida”, per relatar el seu retorn a Waterloo és altament reprovable
des de diversos angles, però especialment de dos: el de la
professionalitat i el de l’ètica. M’explicaré. Es pot admetre en boca de
tertulians d’ideologia nacionalista espanyola (de dretes o
d’esquerres), ja que atacar la llibertat de Catalunya forma part de les
seves misèries i són veus que només es representen a si mateixes. Però
és inadmissible en veu de presentadors, redactors o col·laboradors, atès
que, a diferència dels primers, són representants del mitjà per al qual
treballen; és a dir, són, per entendre’ns, la veu de la casa. I
la ‘casa’, per principi, sobretot si és pública o rep subvenció
pública, no pot emprar mai un llenguatge tendenciós o de criminalització
subliminar que estigmatitzi una persona. I encara menys, és
clar, una persona innocent que es mou lliurement per Europa i que només
és perseguida en un Estat regit per tribunals i jutges d’ideologia
franquista per mitjà de delictes inventats, proves fabricades, trames
falses i odi, molt d’odi, un odi ferotge a tot allò que qüestioni el
dogma sagrat de la unitat d’Espanya.
TV3, Catalunya Ràdio i RAC1
tenen el deure d’emprar un llenguatge neutre, un llenguatge que no sigui
transmissor d’un missatge ideològic en favor d’un posicionament polític
que, de manera sibil·lina, acosti l’audiència a aquest posicionament i
l’empenyi a veure la persona estigmatitzada a través dels ulls dels seus
enemics. Un periodisme que fa això no és periodisme. I si algú ho fa un
dia, sense mala fe, només per simple (i preocupant) manca de reflexió,
és la direcció de l’emissora qui li ha de recordar
