OPINIÓ
"El seu món, senyor Illa, és un món petit, raquític i provincià que comença i acaba a Espanya, perquè vostè és un funcionari d’Espanya"
Benvolgut senyor Salvador Illa, li he de reconèixer que té vostè unes maneres educades i serenes que són d’agrair en un àmbit, la política, en què predomina la cridòria i el baladreig i on els timbalers tenen més bona acollida que els violinistes. Hi ha representants ‘nostres’ a Madrid, que, més que diputats, semblen talment graduats per una taverna del port. Aquest, per sort, no és el seu cas. Però ser poc amic de la bramadissa no el farà president de Catalunya, necessitarà alguna cosa més. Necessitarà, per exemple, fer creure a la gent que té Catalunya al cap. I la té, senyor Illa? La té de debò, Catalunya, al cap? Ho dic, perquè en tot el que diu, en cadascuna de les frases que pronuncia, Catalunya no apareix enlloc. El nom sí que el diu, el diu cada deu segons, però l’arquitectura del seu discurs traspua un marc mental absolutament hispanocèntric i, per tant, una visió espanyola de la vida i del món. I això, senyor Illa, és just el contrari del que Catalunya necessita.
És possible que, a fi d’amagar aquest hispanocentrisme, vostè demani als redactors dels seus discursos que hi imprimeixin més “accent català”, però no cal. Seria picar en ferro fred. Això ve de dins, de molt endins, i tant vostè com les persones del seu partit tenen totes un marc mental tan hispanocèntric que les
impossibilita que puguin redactar mai quatre línies amb una mínima visió catalanocèntrica del món i de la vida. La sardina, senyor Illa, no serà mai pagell.Tanmateix, vostè va tenir un somni. Va somiar que era president de Catalunya, se’n va anar a Madrid a consultar-ho amb l’oracle del carrer Ferraz, l’oracle el va ungir candidat i aquí el tenim: convertit en l’home de palla de Pedro Sánchez. Dic l’home de palla sabent que vostè no ho jutjarà pejoratiu, atès que el mandat de l’oracle consisteix justament en això: que el veritable govern de Catalunya sigui a Ferraz. Vostè ocuparia el lloc ornamental a la Generalitat, i l’autèntic president de Catalunya seria a la Moncloa i es diria Pedro Sánchez. No és gaire diferent del que ha passat aquests dos darrers anys, amb Pere Aragonès, és cert, però amb vostè seria molt més desacomplexat.
Des d’aleshores, no ha fet res més que repetir les paraules i els conceptes que li han dictat a Madrid: que si “la concòrdia”, que si “la unitat”, que si “la convivència”, que si el “reencuentro”, que si “cal passar pàgina”… “Passar pàgina”, com els agrada aquesta frase! N’han fet un ús ben exhaustiu, d’ençà de la banda terrorista GAL. En saben tant, de passar pàgina, que tots els grans pianistes del món es deleixen per tenir un passapàgines del PSOE al costat.
Vostè es postula com el candidat que ha de solucionar “les coses que interessen a la gent”, però és mentida. Per què, quina solució té vostè per als qui volen una Catalunya lliure, en comptes d’una Catalunya encadenada? Quin és el seu pla per acabar dràsticament amb l’espoliació monstruosa i única a Europa que pateix Catalunya? No en té cap, perquè vostè és només un funcionari de Madrid. Menteix, a més, en presentar-se com a “federalista”, perquè no n’és, de federalista. No ho és vostè ni ho és el seu partit, per més que se’n diguin. Són tan federalistes que no han permès ni permetran mai la supressió de l’article 145 de la Constitució espanyola, que diu que “en cap cas s’admetrà la federació de comunitats autònomes”; un article pensat exclusivament per als Països Catalans. També per a Euskadi i Navarra, és clar, però sobretot per als Països Catalans. Federalistes que prohibeixen federar-se, Déu n’hi do!
Com pot pretendre ser president d’un país que vostè somia sotmès, senyor Illa? Com pot pretendre ser president d’un país la llengua del qual, per a vostè no és res més que un patuès que resulta simpàtic parlat a casa, en la intimitat, però inintel·ligible i maleducat en actes públics i al Parlament? Tan inútil li sembla la nostra llengua, que la menysprea i l’amaga dia rere dia davant de tothom? Fins i tot va a Santa Coloma de Gramenet a fer un míting i els parla en espanyol, perquè “así nos entendemos todos”, malgrat dir tot seguit que la immersió lingüística va començar justament allà. Sí, va començar a Santa Coloma de Gramenet el 1983. Però aleshores, senyor Illa, per què els parla en espanyol? Tan curts creu que són els gramenencs, que després de quaranta-un anys d’immersió encara no entenen el català? Vostè fa com aquelles persones que, per fer-se les simpàtiques, s’adrecen a la gent gran com si s’adrecessin a un nadó?
Vostè i el seu partit, al costat de la ultradreta, acusen l’independentisme de fracturar la societat. ¿Resistir-se al pensament únic és fracturar? La llibertat no fractura, senyor Illa. El que fractura és l’opressió. Fractura els ossos a cops de porra donats per individus programats per obrir el cap dels catalans. On era, vostè, l’U d’Octubre, mentre apallissaven el seu poble? Jo, personalment, aquell dia era responsable d’un col·legi electoral i els observadors internacionals em deien que estaven esfereïts davant la violència espanyola. Com pot un Estat pretesament democràtic apallissar la gent que fa cua per votar? Si vostè estimés Catalunya, senyor Illa, aquell dia s’hauria alçat del sofà i hauria corregut a defensar la ciutadania. Però no sols no ho va fer, sinó que una setmana després, el 8 d’octubre, a la plaça Urquinaona de Barcelona, participava en una manifestació espanyolista convocada per una entitat d’ultradreta del bracet de PP, Ciudadanos, Somatemps, la Falange i la Fundación José Antonio Primo de Rivera amb abundosa simbologia feixista.
A Catalunya li convé un president que sigui l’antítesi de vostè, senyor Illa. L’antítesi! Un president que tracti Catalunya com el que és: una nació d’Europa perfectament capacitada per prendre les seves pròpies decisions, per recuperar la seva condició d’Estat i per esdevenir membre de ple dret a les Nacions Unides. El seu món, senyor Illa, és un món petit, raquític i provincià que comença i acaba a Espanya, perquè vostè és un funcionari d’Espanya. Però el president que necessitem és un home o una dona que sàpiga que el món és molt més gran i que d’entre totes les nacions que el configuren, n’hi ha una que es diu Catalunya.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://elmon.cat/opinio/voste-senyor-illa-no-pot-ser-mai-president-catalunya-842707/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada