Sense trencar els ous no tornarem a la revolta independentista

 

 

Gràcies, Lluís Llach i a tots els que ho vau fer possible, oferint-nos una nit de dissabte de compromís amb el repte de la independència d’aquest “petit país nostre”

 

 

Joan Puig 19/12/2021

 

 

Pla obert del cantautor Lluís Llach, acompanyat del cantant de Gossos, Natxo Tarrés. Imatge del 18 de desembre del 2021 (Horitzontal)

 

És la famosa frase d’un regidor de la CUP, que va fer fortuna, però que avui ja es troba a la paperera de la història. I això és així per la incapacitat manifestament demostrada dels dirigents de l’independentisme de no saber posar-se mai d’acord en seguir un full de ruta guanyador. Aquesta manca de decisió de posar fil a l’agulla és el que provoca desconcert en la bona gent independentista.

 

 

Aquest cap de setmana els cupaires s’han reunit i han dit dues coses: que el govern no està per la feina i que el principal objectiu és tornar a obtenir representació Barcelona. De moment, doncs, s’està molt lluny, en el plantejament de cap partit independentista, planificar cap estratègia conjunta que permeté presentar a les properes municipals una candidatura independentista guanyadora. No podem retardar més aquesta fita, que ja vam veure el mal que va fer el populisme/Lerrouxisme d’Ada Colau al llarg dels anys forts del procés. Per a l’independentisme, perdre Barcelona és perdre la Diputació de

“Desgavell autonòmic”

 

 

La gent normal, no pot entendre la reculada en l’objectiu de la independència i no pot entendre que, quatre anys després de l’1-O, els líders polítics i socials no tinguin acordat un full de ruta guanyador

 

 

Joan Puig 21/11/2021

 

 

 

Ho va dir ahir al FAQS en Lluís Llach, i també va dir que calia convertir la decepció del procés en fortalesa per posar-s’hi al capdavant i no callar. Com a poble i minoria nacional oprimida no tenim més sortida que forçar un altre cop als nostres líders polítics, els actuals o altres de nous, cap a un embat unitari i guanyador contra el govern de torn de l’estat espanyol.

 

Les paraules d’en Llach són un exemple de lleialtat al país: com a votant de la CUP, va dir no entendre la proposta d’un referèndum. Som molts els militants i socis, tant dels partits polítics com de les entitats que ara demanen un nou referèndum, que sabem que Espanya mai de la vida no ho permetrà. De referèndum en vam celebrar un, amb una victòria esclatant, malgrat la repressió i la violència practicada per l’estat espanyol sota l’aval de les seves forces polítiques, PP, PSOE i Ciudadanos. En l’hipotètic cas que tots els que no van anar a votar haguessin votat que no, el sí igualment hauria guanyat i, en

Un referèndum impossible per matar la victòria democràtica de l’1-O. Per Joan Puig

 

 

I, si la comunitat internacional ens demanés referendar l’1-O amb un nou referèndum garantit, aleshores cap problema i ho farem amb la República Catalana ja proclamada.

 

 

Joan Puig 07/11/2021

 

 

Les paperetes de l'1-O es van imprimir a Elna.

 

 

 

Ho saben prou bé la CUP, ERC i Òmnium que el nou referèndum que demanen és impossible. Espanya ha dit per activa i per passiva que no en volen ni sentir parlar, ni d’amnistia ni d’autodeterminació. Aquest hipotètic nou referèndum només es posa sobre la taula per la por que hi ha en afrontar un nou embat amb l’estat i més encara si la via per arribar-hi és la mal anomenada taula de negociació que, del primer a l’últim, tothom sap que fracassarà. No és negociació, és fer-ho veure.

 

Veiem aquests dies com el govern més progressista de la història nega qualsevol ajuda a les llengües catalana, basca i gallega; incompleix com mai l’execució pressupostaria, segueix augmentant la repressió i, ara que ja fan bondat, estan domesticats i col·laborem amb les forces d’ocupació, permet augmentar el nombre d’efectius dels Mossos, això sense afegir-hi ni un cèntim més. Al País Basc, quan augmenten el nombre de policies, ells mateixos s’ho descompten del que els toca pagar segons estableix el seu concert econòmic. Nosaltres, com sempre, seguim amb el procediment invers:

Els partits independentistes ja no fan por al govern espanyol

 

 

Espanya mai, mai no negocia sinó que sempre imposa. Només amb una derrota, Catalunya hi sortirà guanyant.

 

 

Joan Puig 24/10/2021

 

 

Pla general de la reunió a Palau amb Quim Torra, Pere Aragonès, Meritxell Budó, representants dels partits i entitats independentistes, i Toni Comín a la pantalla, el 15 de gener de 2020 (Horitzontal)

 

 

Sembla més que evident que el 155 va trencar molt més que la unitat d’acció dels partits independentistes i, en menor mesura, la de les entitats de la societat civil.

 

El govern més progressista de la història, el format pel PSOE i Podemos, veu amb alegria el festival d’incoherències independentistes que provoca la negociació dels pressupostos espanyols. El PDeCAT va anant de cap a aprovar-los; ERC depèn de si aclareix què vol prioritzar que, per un cantó, avui l’Oriol Junqueras diu que prioritza salvar el català a la llei de l’audiovisual i, per l’altra, Marta Rovira parla que la prioritat és que la taula de negociació avanci. Si els republicans segueixen Junqueras i el tema de la llei de l’audiovisual se separa dels pressupostos, els poden donar el Si, però, si acaben decantant-se per l’opció Rovira, el No podria ser factible.

 

Ahir es va veure molt clar al FAQS de TV3: no només són PSOE i Podemos els qui asseguren que