TRIBUNALS
El sumari dels agents del servei secret acusats de passar informació de Rússia als EUA, ple de dubtes
Quico Sallés
29/03/2026
Sense cap mena de dubte és una causa estranya. Tant pel fons com per la forma en què s’ha procedit. És el cas contra dos oficials del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) acusats de passar informació secreta als Estats Units sobre Rússia. Una investigació que es remunta com a mínim al mes de setembre de 2022, oberta pels delictes de traïció i revelació de secrets. Els advocats dels dos acusats, però, han estat capaços de donar la vota a la instrucció, assenyalant vistoses irregularitats en un sumari declarat secret i amb una escandalosa apagada de 117 arxius que serien la prova recollida internament pel CNI i que haurien servit no només per apartar del servei els dos oficials sinó, a més, per engarjolar-los. Tot plegat per després acabar quedant en llibertat.
El cas ara és en mans de l’Audiència de Madrid, que ha de decidir si arxiva el cas o bé tira endavant el processament dels dos acusats -J.A.L i J.M.- a la vista dels indicis recollits en el sumari per part del Jutjat d’Instrucció número 7 de Madrid, que va actuar conjuntament amb el jutge d’enllaç del CNI i president de la Sala del Contenciós Administratiu, Pablo Lucas de Murillo. La defensa ha presentat un
dens recurs reclamant el sobreseïment de la causa, en què denuncia no només irregularitats de la instrucció, sinó profundes vulneracions de drets fonamentals, manca absoluta d’elements del tipus penal i desaparicions de proves claus per a l’acusació.De fet, el sumari, al qual ha tingut accés El Món, consolida una de les tesis principals de la defensa: els dos acusats són víctimes d’una guerra de famílies dins els serveis secrets espanyols. Els dos acusats no són “piernas“, és a dir, agents operatius, sinó “plumillas”, és a dir, que formen part d’un selecte grup d’analistes d’informació. Un, J.A.L, és un capità de fragata que dirigia una de les àrees més sensibles de la intel·ligència espanyola: l’àrea sobre Rússia. Se l’acusa de passar informació que els serveis espanyols tenien sobre Rússia als EUA. L’altre arrestat és un membre de rang inferior de la Divisió de Seguretat, la unitat d’afers interns de la Casa –nom del CNI en l’argot dels seus integrants–, que la instructora considera que donava suport al primer imputat. Cap dels dos, segons la tesi de la defensa, serien de la corda de l’actual direcció operativa el CNI, que hauria aprofitat una errada administrativa per obrir-los un procediment penal per foragitar-los del servei.
Dues acusacions diferents
Segons el sumari, el passat 12 de març el jutjat d’instrucció dictava una interlocutòria de processament contra J.M. per un delicte de revelació de secrets relatius a la defensa nacional, de l’article 589 del Codi Penal. I també processava J.A.L. per un delicte de traïció de l’article 584 del Codi Penal. Ara bé, estranyament, aquesta interlocutòria, brevíssima, només identifica les inculpacions, però evita entrar en la descripció mínima de les conductes que configurarien el delicte ni quina relació de causalitat estableix amb el delicte. Per altra banda, la defensa de J.A.L. al·lega, en el recurs interposat contra el processament del seu client, que va ser investigat per revelació de secrets i no pas per traïció, sense que s’aporti cap dada concreta ni genèrica que justifiqui el canvi d’acusació.
A més, seguint la instrucció, la defensa conclou, i n’avisa l’Audiència de Madrid, que com a molt hi ha hagut un “tractament irregular de la infirmació classificada” que correspondria, a tot estirar, a un procés davant la jurisdicció contenciosa administrativa i no pas en l’ordre penal. D’aquí que grinyoli que la primera investigació dels acusats fos permesa pel magistrat d’enllaç de la sala contenciosa administrativa, i no pel magistrat de la sala penal del Tribunal Suprem, enllaç també del CNI, Andrés Martínez Arrieta. En aquest sentit, la defensa retreu que la jutgessa instructora va reclamar els documents i els indicis que van permetre al magistrat Pablo de Lucas investigar els acusats i intervenir les seves comunicacions.
Però tots els arxius referents a justificar la investigació que, en principi, es van lliurar al jutjat d’instrucció “han desaparegut del sumari”. Un fet gens menor que no permet a la defensa dels acusats saber quina informació tenien al seu abast que posés en perill la seguretat de l’Estat. Una dada que, a més, amplia una de les sospites de les defenses dels dos espies processats, l’ús d’un jutge més favorable a l’staff actual del CNI ue veu en els dos imputats membres massa propers a l’antiga direcció i equips de confiança de l’antiga directora, Paz Esteban.
“Judge shopping”
De fet, la defensa aporta dades que apuntarien un a “judge shopping“, és a dir, a la pràctica d’acudir a un determinat magistrat que pot ser més favorable a les peticions de qui demana la seva intervenció. En aquest punt, la defensa ressalta que el magistrat de la Sala Penal “demora” les seves decisions davant el CNI perquè fa un “estudi detallat de què es demana” i, com ha passat en el sumari, arriba a denegar diligències d’investigació o aturar la seva continuïtat, així com a denegar pròrrogues de mesures d’investigació que afecten els drets fonamentals. En contraposició, la defensa recrimina que el magistrat de la Sala Contenciosa “resol les peticions sempre el mateix dia, amb escassíssima fonamentació jurídica i sempre a favor de tot allò que demana el CNI”.
Un dels exemples és una interlocutòria del magistrat Pablo Lucas Murillo, d’11 d’octubre de 2022, que autoritzava la intervenció de les comunicacions telefòniques i informàtiques i el geocontrol del capità de fragata que es van utilitzar per intervenir tot el seu correu electrònic i el contingut dels seus dispositius mòbils. La resolució, a més, es va aprofitar per intervenir els seus comptes corrents i, fins i tot, per a la instal·lació d’una balisa de localització al seu vehicle, dues mesures no incloses específicament en la resolució. Una decisió que es va prendre el mateix dia que es va demanar i, curiosament, el jutge la va emetre el mateix dia que signava quatre sentències com a ponent, deliberava en cinc més i pronunciava una conferència a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques precisament sobre el “dret a la protecció de dades personals”. Una feinada que, segons la defensa, toparia amb la importància d’un cas de traïció, que pot suposar fins a 12 anys de presó, i de revelació de secrets d’estat a una potència estrangera.
A més, la defensa recupera una interlocutòria del magistrat de la sala penal del 6 de febrer de 2023 que limitava el comportament dels afectats a una qüestió de negligència professional. De fet, assegurava que dels indicis recollits només es podia afirmar que els acusats “havien tingut un comportament que no es correspon amb el que ha d’observar un membre del Centre Nacional d’Intel·ligència”. D’aquesta manera, allunyava que la irregularitat es transformés en una qüestió penal tan greu com un delicte de revelació de secrets d’estat i posteriorment, de traïció. En definitiva, només contemplava un “incompliment dels deures de reserva” que, donat el cas, s’hauria de resoldre en via administrativa a través d’un procediment disciplinari. Com a curiositat, el 6 de febrer de 2023 es va acordar l’entrada i escorcoll al domicili del capità de fragata per un termini de 24 hores, però la diligència no es va practicar fins a “dos mesos i quinze dies més tard”. Una demora sense cap explicació oficial i que fonts del cas insinuen que sembla com si “l’entrada s’hagués preparat”, perquè va servir per “prendre dispositius tecnològics de l’interior” on suposadament hi havia 117 arxius amb informació reservada.
Margarita Robles que compareix al Congrés a porta tancada per donar explicacions sobre l’imam del Ripoll i el CNI/MdD
Putin, un coprotagonista
D’altra banda, un dels forats més negres de la instrucció és la construcció d’un relat que implica passar informació sobre Rússia als serveis d’informació d’un país aliat, com és la CIA nord-americana, per, possiblement, fer arribar aquesta informació a Moscou. En aquest sentit, la mateixa instrucció no aclareix si la informació en mans dels dos acusats es passava als EUA o bé a Rússia utilitzant un pont. Per altra banda, quin era el sistema per passar aquesta informació, que en principi es reduiria a una “breu trobada” amb un agent de la CIA que no es va repetir ni tampoc s’ha pogut establir a través de les comunicacions interceptades.
Com a exemple, el sumari conté una declaració davant el jutge instructor del capità de fragata acusat de traïció, del 30 de setembre de 2023. Durant la declaració, a la qual ha tingut accés El Món, el jutge pregunta a l’investigat si és “simpatitzant de Putin”. “En absolut” és la resposta. El magistrat, però, insisteix en la seva tesi perquè li han trobat una imatge a l’ordinador amb la fotografia del president rus on es llegeix “Llarga Vida a Putin”. L’investigat replica al jutge que també en té una del “cuirassat Potemkin”. Finalment, el magistrat entén que tingui informació de Rússia, perquè és al “que es dedica dins del CNI”. “A veure, magistrat, he de saber i conèixer la història de Rússia“, li replica l’acusat. En aquest sentit, l’acusat remarca que “en absolut passava informació a Rússia”.
 |
| El president rus, Vladímir Putin, al telèfon | Europa Press/Contacto/Alexei Druzhinin |
Dues testificals claus
L’obsessió per Rússia del jutge, però, va contrastar amb la informació oficial del CNI, expressada per la ministra de Defensa i responsable política de la Casa, Margarita Robles, que centrava el cas a passar informació dels serveis espanyols a la CIA sobre Rússia. A més, en cap moment, s’acredita en el sumari que el suposat subjecte que rebia la informació dels agents espanyols era un agent de la CIA. Però, per reblar el clau, la defensa emfatitza una interessantíssima compareixença de dos alts comandaments del CNI. Era l’1 de març de 2024 quan van comparèixer davant del jutge la directora de Seguretat i el director d’Intel·ligència. Tots dos van admetre que “no tenien constància que la suposada informació hagués caigut de manera efectiva en mans de cap servei d’intel·ligència estranger”.
Per altra banda, la directora de Seguretat del CNI va admetre a la magistrada instructora que la trobada entre el capità de fragata amb un hipotètic agent de la CIA, celebrada el 17 de juny de 2023, va ser casual. “Va ser un contacte reduït”, va assegurar. “Vam detectar una trobada, una única trobada detectada i contrastada en què es produeix un contacte molt breu“, va afegir. I, a preguntes del ministeri fiscal, la mateixa directora va sentenciar que no es podia establir “cap vincle entre la informació que tenien els investigats i la trobada amb el suposat servei d’intel·ligència estranger”. En tot cas, la defensa remarca que, del “contingut efectivament desclassificat” aportat pel CNI al sumari, “no es pot desprendre exactament quina informació mereixeria la imputabilitat dels acusats, ja que, o bé és il·legible, o ha estat directament i absolutament vetada al coneixement de la defensa”. Després de tres anys d’instrucció, la defensa dels acusats encara no sap quina informació haurien revelat els seus defensats que poguessin justificar dos delictes d’altra traïció. Ara, una de les claus la tindrà l’Audiència de Madrid, que ja ha parat els peus en altres ocasions a la instrucció del sumari i, especialment, a les peticions que provenien del CNI.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada