Dilluns 24.08.2015 00:15
OPINIÓ
Les declaracions recents del conseller Gordó sobre la necessitat de
no oblidar la resta del país quan es produïsca la independència del
Principat han alçat una polseguera notable. Interessada, com tot allò
que té a veure amb aquesta campanya. Cal agrair, però, que algú pose
sobre la taula un tema dels dos que semblen tenir adjudicat el paper de
ser el preu que Catalunya està disposada a pagar per ser independent
—l’altre serà la llengua.
Cal agrair-ho, doncs, i cal emmarcar el debat. Emmarcar-los des d’una
banda i des de l’altra de la frontera que sembla que apareixerà aviat i
que alguns, com hem fet des que tenim consciència, ignorarem. Avui
en parla ací mateix a
VilaWeb l’eurodiputat de Compromís, Jordi Sebastià. Per nosaltres els
valencians, mallorquins, eivissencs, rossellonesos o fragatins, per
dir-ne uns quants, el debat és clau. Pels andorrans i els algueresos,
també, encara que amb una altra intensitat. Però ho és per la gent del
Principat. I la pregunta és: en això el Principat vol ser un estat
europeu normal?
Perquè si ho vol ser s’haurà de comportar com a tal i això implica
d’acceptar, com fan tots els estats d’Europa, que les fronteres de la
nació no coincideixen amb les de l’estat. I mirar de compatibilitzar
nacionalitat i ciutadania. Tret d’Islàndia cap estat europeu no té dins
les fronteres només nacionals de la pròpia nació o no té nacionals fora
de les fronteres. Per això les darreres dècades ha anat obrint pas un
debat ben important sobre com cal establir un marc polític coherent que
permeta de respectar les fronteres estatals al temps que es respecta que
tots els nacionals d’una nació puguen mantenir uns lligams i uns drets,
per damunt de les fronteres.
