El veto de Marchena als vídeos de l'1-O i a algunes preguntes alarma els observadors

JUDICI AL PROCÉS







Marta Lasalas
Foto: Efe
Barcelona. Dijous, 7 de març de 2019

Les anotacions dels observadors internacionals que segueixen des del Suprem el judici al procés comencen a acumular tocs d’atenció “molt preocupants”, segons Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema penal i els Drets Humans i membre d’International Trial Watch. Entre els senyals d'alarma que destaquen apareixen alguns dels vetos del president de la sala, Manuel Marchena, als interrogatoris i a l'emissió de vídeos i l'exhibició de proves.



En declaracions a El Nacional aquest expert en drets humans posa en qüestió la consideració d'impertinència que planteja Marchena sobre alguns interrogatoris. “El president, en reiterades ocasions, denega a algunes parts la possibilitat d’interrogar testimonis proposats per una altra part sobre fets diferents dels argumentats”, retreu Rivera. Aquest va ser el cas, per exemple, de l'interrogatori al president del Parlament, Roger Torrent, al qual no es va poder preguntar sobre el 20-S, tot i que estava a la Conselleria d'Economia aquell dia, perquè havia estat convocat per les acusacions en virtut del seu càrrec de responsable de la Cambra.



“Alguna cosa similar passa amb la negativa ―sempre a les defenses― de l’exhibició de documents i vídeos. Això és molt greu en aspecte processal probatori atès que no es pot verificar la credibilitat de testimonis amb rigor si no es pot confrontar les seves

Els observadors internacionals denuncien la ‘càrrega política’ en les preguntes de les acusacions

PAÍS - PRINCIPAT

Des de l'inici del judici, han assistit quinze observadors de nous països diferents 

Per: Redacció

27.02.2019  15:56

Els observadors internacionals de la plataforma Internacional Trial Watch s’han mostrat sorpresos amb la ‘càrrega política’ del procediment judicial per l’1-O, tan abans com després del judici oral que va començar fa tres setmanes al Suprem. Així ho ha explicat, Xavier Muñoz Soriano, portaveu de la plataforma:

‘Es produeixen preguntes que són referents a l’adscripció ideològica, la participació associativa d’aquests i que es repeteixen en el nucli del sumari. Aquestes preguntes tenen afectació a drets fonamentals, com el de reunió, associació i llibertat d’expressió’, ha explicat des de l’exterior del Suprem.



Xavier Muñoz ha explicat que el judici per l’1-O és un procediment en què hi ha molt interès internacional i ha tornat la lamentar que, tot i haver sol·licitat que els guardessin un espai no ho han fet i això ha causat que els observadors, que venen de lluny, hagin de fer cua a les sis de la matinada sense tenir garantida l’entrada al procediment. Des de l’inici del judici, han assistit quinze observadors de nou països diferents.








ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/observadors-internacionals-denuncien-carrega-politica-en-les-preguntes-de-les-acusacions/ 


 

L’esperpèntica resposta de Rajoy quan li demanen pel ‘Luis, sé fuerte’

MÓN - ESPANYA

El president espanyol ha passat un tràngol quan li han preguntat pels SMS amb Bárcenas.

Per: Redacció

26.07.2017  12:08





El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha hagut de passar per uns quants tràngols en l’interrogatori pel cas Gürtel, especialment quan els advocats li han demanat per Luis Bárcenas. Rajoy ha assegurat que no va fer ‘absolutament res’ per ajudar l’ex-tresorer del PP, tot i que li va enviar missatges de suport on li demanava que fos ‘fort’ i que estaven fent ‘el que podien’. ‘No vam fer res que perjudiqués algun procés’, ha declarat. En un dels missatges, li deia que el trucaria l’endemà i, segons Rajoy, no va fer ni aquest gest. Era l’abril del 2012. ‘Què significava fem el que podem, en el missatge enviat a Bárcenas?’, li han preguntat. I ha repost: ‘Fem el que podem significa exactament el que significa fem el que podem’.

Rajoy ha afirmat que no tenia coneixement dels comptes de Bárcenas a Suïssa i que ho va saber a través dels mitjans de comunicació. També ha afirmat que és ‘absolutament fals’ tot allò que apareix sobre ell en aquests documents i ha assegurat que no coneixia l’existència d’un finançament il·legal al PP. Rajoy ha negat que l’extresorer l’hagués implicat per alguna enemistat. ‘No tenia cap tipus d’enemistat, que jo sàpiga’, ha manifestat.

Un altre dels advocats li ha insistit pels SMS:

Deu preguntes (im)pertinents sobre Germà Gordó que esperen resposta

PROCÉS

«El PDECat té una oportunitat d'or per a demostrar si ha canviat res o si és la Convergència de sempre» 

Germà Gordó (fotografia: ACN).

Per: Pere Cardús

06.06.2017  11:06





El diputat Germà Gordó ha anunciat que abandonava el PDECat i, en conseqüència, el grup parlamentari de Junts pel Sí. Ara ocuparà un escó del grup mixt de la cambra. La decisió ha estat presa per ell mateix després de la petició de dimissió feta –més o menys públicament– pels seus companys de candidatura, arran de la investigació oberta sobre la seva implicació amb les comissions del 3%. Gordó ja fa temps que es mostra incòmode amb la manera de fer de Junts pel Sí i n’ha estat crític més d’una vegada. El conflicte obert per Gordó en les files de la majoria independentista ens mena a fer-nos unes quantes preguntes que esperen una resposta clara aquests dies vinents. La seva responsabilitat en la corrupció i el finançament irregular és a mans de la justícia i demana un seguiment atent i constant. Ací parlem de les implicacions polítiques del cas.



1. Gordó va ser elegit per representar-se a si mateix al grup mixt? La candidatura de Junts pel Sí tenia un eix vertebrador que li donava un sentit únic i històric: fer la independència a través de la unitat. Gordó és fidel al vot dels ciutadans que el van dur al parlament anant al grup mixt i restant un diputat de JxSí?



2. La raó de Gordó per a romandre al parlament contra l’opinió i la