OPINIÓ EDITORIAL
«El PDECat no pot passar de puntetes sobre el cas Gordó felicitant-se, a més, que haja desaparegut de les seues files i proclamant que això neteja el seu passat»
06.06.2017 22:00
La decisió de Germà Gordó d’abandonar Junts pel Sí i passar a ser un diputat no adscrit al Parlament de Catalunya ha alçat una polèmica notable. Gordó, investigat pel 3%, en compte de deixar l’acta de diputat s’escuda rere aquesta acta per dificultar la investigació del cas i, segurament, per intentar una salvació personal, que ja veurem si arriba mai. Així el jutge del Vendrell no el podrà jutjar i ho haurà de fer el TSJ.
Per justificar-ho, Gordó infla les possibles discrepàncies polítiques amb companys del seu ex-partit fent servir l’anomenada ‘Nova Convergència’ d’excusa plausible. Com és ben sabut, al·ludir a discrepàncies polítiques és més honorable, sempre.
És obvi que Gordó, com tothom, té el dret de presumpció d’innocència. Indiscutible. Però també és
obvi que la presumpció d’innocència no ho és tot, especialment en el moment polític actual. ERC va posar el llistó de la responsabilitat ben alt tallant d’arrel el cas Vidal, un cas d’una importància molt i molt menor que el cas Gordó, i Junts pel Sí tampoc no ha dubtat ni un segon a l’hora de decidir què s’havia de fer.
Igualment, el PDECat no ha tingut dubtes, aquesta vegada, però el seu cas és molt més complicat. Entenc que la nova cúpula del partit vulga distanciar-se de Germà Gordó. Fins i tot entenc, però amb molt de malestar, aquells que diuen que el pas a no adscrit de Gordó ajuda el PDECat a fer net. Però no crec que siga cert que la responsabilitat del cas Gordó siga tan solament a les mans de Gordó.
Perquè si Gordó és investigat és per coses que va fer quan era membre de CDC. I no pas un membre qualsevol. I per això la reconversió de CDC en el PDECat no és prou per a esborrar la responsabilitat dels qui en van ser companys seus, sobre els temes pels quals és cridat a declarar. I molt especialment la responsabilitat dels qui en foren dirigents, sobretot Artur Mas. Si Gordó acaba essent processat, serà en part també un procés a CDC i a la direcció de CDC; Mas inclòs, tant si és encausat com si no ho és.
De manera que el PDECat no pot passar de puntetes sobre el cas Gordó felicitant-se, a més, que haja desaparegut de les seues files i suposant que això neteja el seu passat. Fer això és hipòcrita. Veurem què passa amb aquest judici que persegueix Gordó. I veurem si s’acaba demostrant res. Però si es demostra, si es demostra que CDC es va finançar de manera irregular, el partit i qui el dirigia quan van passar els fets estaran obligats també a assumir la responsabilitat política que pertoque. Qualsevol altra actuació seria incomprensible.
[Bon Dia] –M’agraden els polítics que no s’arronsen, que diuen què pensen i que ho defensen a capa i a espasa, davant qui siga. L’acte de fe que el PP volia organitzar ahir contra la consellera de Cultura del govern balear es va estavellar contra la fermesa de Fanny Tur, que es va refermar en les declaracions que havia fet a VilaWeb dient que el Principat és un mirall per a les Illes perquè sabrem què passa quan esdevens independent. I el retruc de felicitar el diputat Antoni Camps –conegut pel fet de representar la dreta més extrema– perquè llegeix VilaWeb, no cal dir que a la redacció d’aquesta casa simplement ens va encantar (vegeu-ne el vídeo ací).
–L’entrevista de Josep Casulleras al periodista de Público Carlos Enrique Bayo va causar un gran impacte ahir. Bayo explica d’una manera magnífica i tenebrosa com la reconversió de la policia franquista porta a la policia política del PP i a l’operació Catalunya. Si no la vau llegir i difondre ahir avui, podeu fer-ho en català i a partir de migdia també en anglès.
–La campanya electoral britànica esdevé tensa, fins a extrems inaudits. L’atac de Corbyn a May pels atemptats de Manchester i Londres ha portat la primera ministra a afirmar que fins i tot els drets humans es poden negar si cal ser eficaços. Una afirmació que em fa posar els cabells de punta.
L’últim sondatge, d’ahir mateix, deixa els laboristes a només quatre punts del conservadors. Amb el sistema majoritari quatre punts poden ser un abisme, però els nervis poden jugar encara una mala passada als tories. Es farà llarg el recompte, ja ho veureu…
Enllaç noticia :
http://www.vilaweb.cat/noticies/gordo-no-es-ell-tot-sol/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada