 |
| Joan Rusiñol |
La forta sacsejada del tauler fa que sigui
imprevisible aventurar qui guanyarà aquest 20-D. Les enquestes
pronostiquen un empat a cinc en què l’èxit o el fracàs pot anar d’un
grapat de vots. Però gairebé una setmana després de començar la
campanya, l’independentisme està lluny de repetir el clima d’il·lusió
-traduït en places plenes gairebé sense necessitat d’anunciar els actes
electorals- que va generar Junts pel Sí el 27 de setembre.
“No ens podem enganyar: notem el cansament de la
gent, costa més estirar-los als actes”, admetia ahir el portaveu d’ERC
Sergi Sabrià en una entrevista a La Xarxa. Democràcia i Llibertat (DL),
la marca electoral que inclou Convergència, ha detectat una “davallada”
als sondejos des de finals d’octubre fins ara, segons admeten fonts
convergents. Tot i que el discurs públic de Junts pel Sí és que el
procés continuarà passi el que passi diumenge de la setmana que ve -el
plebiscit, segons diuen, ja es va guanyar i el mandat és clar- en privat
es té coll avall que una victòria de Ciutadans complicaria les coses.
De fet, aquest és el gran argument de campanya d’Albert Rivera a
Catalunya:
si ells guanyen, segons diu, el full de ruta sobiranista
s’esberla.
El president de la Generalitat en funcions i líder
de CDC, Artur Mas, va avisar ahir, des de Vilanova i la Geltrú, que una
derrota ara de la seva formació donarà ales als que es volen “carregar”
el procés. Sense acaba d’omplir l’Espai Toldrà, on es feia l’acte, Mas
va alertar: “Si no fem això [votar], perdrem l’única força que tenim”.
El número 2 de DL, el vilanoví Carles Campuzano, va insistir en la idea
que seria “ingenu pensar” que una derrota del sobiranisme no tindrà
“conseqüències”.
 |
| MIRANT AL 20-D Artur Mas va fer una crida al sobiranisme a votar per reforçar el procés. / S. SÁEZ / EFE |
La manca de mobilització (només cal comparar
l’assistència en aquesta campanya amb la del 27-S) no ha encès (encara)
totes les alarmes. L’independentisme confia que els ciutadans “entendran
la importància de la situació” i votaran.
Els motius d’aquesta apatia electoral són
múltiples. Més enllà d’una estranya arrencada de campanya en pont -que
ha perjudicat tots els partits- la manca d’un acord entre JxSí i la CUP
per facilitar la investidura plana sobre la campanya sobiranista. Qui
més equilibris ha de fer és DL, que necessita marcar distàncies amb
l’esquerra anticapitalista per evitar fugues cap a Unió -Duran lluita
per aconseguir un escó- i C’s. Alhora, les negociacions amb els cupaires
continuen obertes. A partir d’avui, les dues formacions es reuniran
cada matí ja en una taula única. Està previst que les trobades durin
fins al dia 22 -passats els comicis- perquè la CUP tingui temps de
preparar l’assemblea del 27.
Esquerra, en canvi, no perd de vista En Comú Podem,
que segons el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques
quedaria en primera posició. Uns i altres competeixen per l’electorat
cupaire. El Centre d’Estudis d’Opinió conclou que un 15% apostaria per
la suma de Podem i ICV-EUiA i prop d’un 30% pel partit d’Oriol
Junqueras. Altres sondejos, però, decanten la balança a favor de
l’esquerra alternativa. L’auge de Pablo Iglesias en l’inici de la
campanya, impulsat pel debat a quatre de dilluns, ha aconseguit
col·locar la idea del referèndum al centre del focus mediàtic. De fet,
el republicà Gabriel Rufián i Xavier Domènech, el candidat d’Ada Colau,
van enganxar-se ahir per aquest assumpte en un debat organitzat per El Periódico.
Rufián va avisar que “no canviarà res” després del 20-D perquè
previsiblement tornarà a governar el PP. “Hem nascut per trencar
enquestes”, va respondre-li Domènech.
Diferències entre DL i ERC
Una de les incògnites és, doncs, de
quina manera l’independentisme casarà el seu full de ruta, iniciat amb
la declaració rupturista, amb la pantalla del referèndum si s’imposa En
Comú Podem. L’altra incertesa és si Homs i Rufián mantindran al Congrés
la mateixa sincronització del discurs que manté Junts pel Sí al
Parlament. Hi ha una diferència rellevant que ja s’ha posat de manifest i
que incrementa el desconcert dels votants que ara han de triar una de
les dues formacions. Es tracta de l’actitud que s’ha de mantenir quan el
Congrés obri una ponència per a la reforma constitucional.
Democràcia i
Llibertat ja ha dit que vol ser-hi per defensar-hi el mandat de l’estat
propi i, en canvi, ERC assegura que no hi participarà perquè la seva
funció és anar a explicar la situació a la societat espanyola i a
reforçar a Madrid la feina de la Generalitat. CDC posa l’accent en la
necessitat de fer la independència de manera “acordada”.
Els diferents accents en l’estratègia estatal i en
la tàctica per arribar a tots els segments ideològics que agrupava JxSí
fan encara més difícil la feina per convèncer els que no tenen clar si
aniran a votar. Aquest és un altre dels obstacles que han de vèncer els
dos partits: després de demanar un vot per iniciar la desconnexió, ara
el sobiranisme necessita seduir l’electorat perquè els faci costat en
unes eleccions... per anar a Madrid. La dada de l’abstenció entre una
ciutadania mobilitzada intensament des del 2012 serà decisiva.
L’unionisme tampoc omple teatres aquests dies però la diferència és que
tradicionalment ja se sent més cridat a votar a les generals.
Rebuig unànime a portar el Senat a Barcelona
La proposta del PSC de traslladar el Senat a la Sagrera de Barcelona
va ser refusada ahir per la resta de partits. El president de la cambra
alta, Pío García-Escudero, va titllar-ho d’“ocurrència”, mentre que el
candidat del PP a Catalunya, Jorge Fernández Díaz, va avisar que el
trasllat no solucionarà el “problema” polític. Encara des del flanc
unionista, el candidat de Ciutadans Juan Carlos Girauta va apostar per
substituir el Senat per un consell de presidents autonòmics, i Josep A.
Duran i Lleida (Unió) va apostar per tancar-lo o convertir-lo en una
“verdadera” cambra de representació territorial.
El líder d’En Comú
Podem, Xavier Domènech, va criticar que la proposta “no està a l’altura
del federalisme històric del país”. A la banda independentista, el
candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, va qualificar la
proposta de “caricatura”, i des d’ERC Gabriel Rufián va burlar-se’n a
través de Twitter.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada