I després il·legalitzaran Catalunya. Via Joan Rovira

 

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Joan Rovira
07/01/2024 21:16 

 

 

 

 

 

 

Il·legalitzar partits independentistes és traspassar, per sempre, una línia vermella. Exactament el mateix que va fer el rei castellà amb el seu brutal discurs del 3 d’octubre del 2017: el que va fer i va dir mai no tindrà perdó a Catalunya. Ull, no va tenir un mal dia: aquests primers dies del 2024 el seu discurs ha anat en la mateixa línia, pura ultradreta, militarisme i ultranacionalisme disfressats de constitucionalisme retòric.

Vox aporta al PP aquella energia desfermada que fa els que els somnis eròtics, els més humits, esdevinguin realitat: deixeu-vos de polítiques covardes amb el fre de mà posat i llancem-nos definitivament a la jugular de l’independentisme. Per molt que dissimulin, el PP i Vox són el mateix. I somien exactament el mateix: la mort política de l’independentisme. Acompanyada de l’extinció del català, una llengua que odien, menyspreen i voldrien morta i enterrada.

Diran que ells no volen il·legalitzar idees, sinó fets… que fàcilment qualificaran d’atemptats o terrorisme. Un argument fals, però eficaç: tu pots pensar el que vulguis, perquè som una democràcia prèmium al món i a la galàxia, però calladet i sense moure ni un dit. Ve a ser el que deia Franco:

fes com jo, no et fiquis en política. Un consell amable que sempre anava acompanyat de l’amenaça dels torturadors de Via Laietana o d’aquell Tribunal de Orden Público (TOP), tan típic de les dictadures, transfigurat en Audiencia Nacional, que tants i tan bons serveis ha retut a l’Espanya una, grande y libre camuflada al cor corcat del règim del 78.

Ara es van preparant per fer un salt qualitatiu, al mateix temps que van afinant l’estratègia per destruir Pedro Sánchez (el millor nacionalista espanyol, i no ho dic de broma). De passada, es carregaran també les restes del naufragi d’una democràcia avariada en origen, que va de camí a trencar els pactes del 1975, acompanyada d’una monarquia que ja està superant els estadis inicials de la descomposició.

És força probable que el seu cop d’Espanya desestabilitzador acabi tenint èxit. Sánchez té coixí electoral, basat en el pànic i el fàstic que desperta el tàndem PPVOX, però li fallen el coixí social i els altaveus mediàtics, la maquinària de manipular i tensar. L’Espanya ultra de Feijóo, Abascal, Felipe VI, Aznar o Ayuso, amb els seus jutges, fiscals, policies, militars i bisbes té tots els números per guanyar la partida en algun moment entre 2024 i 2027 i imposar el seu full de ruta.

S’entrenen, de moment, destrossant el català, cosa que els excita especialment. Faran el mateix amb els esbossos de minipactes fiscals, amb l’amnistia, amb l’educació, amb el corredor mediterrani o amb les rodalies. Política de terra cremada. I quan arribi el moment i tinguin la majoria que necessiten i que ja tenen quasi a l’abast, il·legalitzaran l’independentisme. Potser no obertament, potser amb algun subterfugi jurídic, un camp en el qual són experts, però ho faran. Necessiten fer-ho, perquè fins ara la seva bèstia negra, Catalunya, aguanta tots els cops i encara els pot donar algun disgust seriós.

I després vindrà l’hora de la mare de totes les batalles, la que hauria de posar punt final a més de cinc segles: il·legalitzar Catalunya. Criminalitzar-la. Així, tal qual, amb tots els ets i uts. Amb més eficàcia que Franco, perquè fa anys que es consolida una idea: Catalunya és l’enemic número 1 d’Espanya. I a l’enemic, ja se sap…

Si algú es pensa que això no es pot fer, en aquest segle XXI tan tèrbol que s’està configurant, ja ho anirà veient…

L’objectiu serà el de sempre: completar d’una punyetera vegada el vell projecte de castellanitzar tota la península, amb derivades a Portugal, Gibraltar, Andorra, Galícia, Euskadi i les terres d’arrels catalanes, cada dia més bombardejades i castigades. Sense oblidar la Catalunya Nord o les terres occitanes, que continuen sota mínims.

Però per a això és essencial doblegar definitivament la gran pedra a la sabata, Catalunya. Amb la col·laboració activa o fins i tot entusiasta dels espanyols residents administrativament a la regió de Catalunya i la col·laboració passiva de tot el catalanisme i l’independentisme, ben entretingut amb les seves batalletes internes i sense cap mena de visió estratègica. Amb l’excepció, potser, potser, de l’oracle de Waterloo: hi ha indicis interessants de que ha entès millor que ningú les oportunitats que pot obrir la profunda crisi a la qual Espanya es precipitarà, possiblement, en els pròxims anys…

Ens despertarem quan ens posin fora de la llei, quan ens prohibeixin, quan sigui més evident encara que volen extingir-nos costi el que costi? Ens despertarem o continuarem apedregant-nos els uns als altres, incapaços també d’eixamplar la famosa base i construir un projecte atractiu, inclusiu i estimulant? O ens limitarem a aguantar, queixar-nos amargament i creure’ns que algú ens regalarà el que no sabem fer amb les nostres pròpies forces?

Tot apunta que el 2024 pot ser el primer d’uns quants anys decisius. Si aquesta vegada tornem a perdre, quan passi el darrer tren, no ens hauria d’estranyar que ho perdem tot, del tot i per sempre.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE

https://elmon.cat/opinio/opinio-rovira-despres-illegalitzaran-catalunya-781598/