CRIT
Per Maria Llopart
La manifestació de l’11 de setembre d’enguany ha deixat imatges i missatges que no poden passar desapercebuts. Entre les estelades, les senyeres, les creus de Sant Jordi i els crits d’independència i el record dels herois del 1714, va destacar un element que molts volien ignorar però que s’ha fet evident: el jovent català, aquell que no ha caigut en el parany del wokisme globalista representat a Catalunya per les organitzacions juvenils dels Comuns i de la CUP, està fent el pas de manera decidida cap al nacionalisme i l’independentisme de Sílvia Orriols i Aliança Catalana.
Aquest canvi generacional té una significació immensa. Durant anys, les noves fornades de catalans han estat sotmeses a un discurs oficial que els volia uniformitzar, sense arrels, atrapats en modes importades i desconnectats de la seva identitat nacional. Però hi ha un sector del jovent que no s’ha deixat arrossegar per aquesta deriva i que avui irromp amb força, reivindicant una Catalunya lliure, sobirana i orgullosament catalana.
Aliança Catalana, malgrat l’hostilitat de la classe política tradicional i dels mitjans del sistema, ha sabut
