OPINIÓ
"En plena crisi de pànic, uns decideixen tancar-se a casa (CUP), els altres demanen que els votin per la pena de l’exili (Junts) i el més enllà llencen des d’un avió a l’home del temps (Esquerra)"
Santiago Espot
10/06/2024
Ahir va abaixar la persiana una guingueta que ha tingut als catalans entretinguts i ensarronats durant una colla d’anys: l’anomenat “procés”. El negoci va començar prou bé. Cap al 2012, els seus promotors van descobrir que existia la demanda d’un article que mai no havien tingut en el seu catàleg: la independència. Què fer, doncs?, van pensar.
A correcuita, el van començar a vendre i la facturació no parava de créixer. La qualitat del producte fabricat era inexistent, però als clients poc els importava. El volien comprar fos al preu que fos, sense parar molta atenció en els detalls importants. Era tan gran el desfici dels consumidors que, a l’estiu i la tardor del 2017, als agents comercials de Junts, ERC i la CUP, els hi prenien literalment de les mans. No donaven l’abast i van exhaurir les existències. Tothom tenia l’article a casa
Les coses, però, es van començar a tòrcer quan la clientela va començar a veure que allò que li havien venut no tenia les prestacions promeses. Creixia la sensació d’aixecada de camisa quan
recordaven els eslògans publicitaris que cridaven els venedors de fum: “ho tenim a tocar!”, “tot està previst!”, “el món ens mira!”… A poc a poc, el seu valor s’anava depreciant.Naturalment, els amos de l’empresa (que tampoc són tan rucs) veien perillar el negoci i van decidir confeccionar una altra mercaderia. Era el moment de llençar una nova línia de productes. És aleshores quan apareixen les novetats com “repressió”, “llibertat presos polítics” o “exili”. El gir de contingut en el catàleg té un cert èxit, cal reconèixer-ho. Les vendes no són les mateixes que amb la “independència”, però els permet mantenir l’empresa amb unes certes garanties.
La clientela, amb tot, es va adonant que li han tornat a donar garses per perdius amb les novetats del catàleg, perquè constata que tampoc no serveixen per allò que els havien promès. Espanya, ni s’afebleix, ni cedeix i el món ha deixat de mirar-nos. L’enganyifa comença a fer-se visible i la preocupació creix en els despatxos dels directius del “procés”. Desesperats, recuperen dos productes descatalogats fa temps: “amnistia” i “el català a Europa”. Van tenir una certa acceptació en la seva època. En canvi, ara, res de res. La facturació cau estrepitosament en forma de pèrdua de vots.
Els resultats de les darreres eleccions catalanes va significar l’inici del procediment de liquidació. Normal. Els consumidors independentistes copsaven que els volien encolomar ferralla. Els havien ben bé clissat i la desesperació s’apodera dels propietaris de la companyia. Pocs dies després han de tornar al carrer per intentar fer calaix en forma de votacions europees. Què diantre oferir?
En plena crisi de pànic, uns decideixen tancar-se a casa (CUP), els altres demanen que els votin per la pena de l’exili (Junts) i el més enllà llencen des d’un avió a l’home del temps (Esquerra). Avui, tots coneixem el resultat de les seves martingales en forma de nombre de vots. Ni el paracaigudes d’en Tomàs Molina els ha estalviat la monumental morrada.
Han hagut de tancar la guingueta del “procés”. Ara bé, miraran d’endinyar-vos articles rocambolescos amb la intenció de mantenir-ne unes altres que encara fan que els ragi la mamella. No els compreu res. Que tanquin definitivament per … liquidació total!
ENLLAÇ ARTICLE :
https://elmon.cat/opinio/proces-tancat-per-liquidacio-865155/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada