OPINIÓ
"L'anomenada secció B no és un torpede a la línia de flotació del vaixell dels noranta anys sense casos de corrupció perquè l'explosió s'ha produït dins de la nau"
D’ací a dos dies se sabrà quina de les tres candidatures a la direcció d’ERC triomfa o si s’ha d’anar a una segona volta i en quines condicions. Hi ha hagut escassetat d’exposició pública, mediàtica, de les tres opcions. I molt poc debat privat, intern, obstruït, segons dos dels candidats, per la feina de sapa dels seguidors de Junqueras. Però hi ha hagut abundància d’entrevistes als mitjans i molta presència a les xarxes.
Realment, el background tampoc no feia tanta falta. Les tres opcions sintetitzen el seu ideari als noms de les candidatures. Com en les llegendes en què un heroi o heroïna ha de triar entre tres caixes d’aparença diferent, totes tres presenten llurs millors semblants i malden per ser escollides. El més important és la marca, l’estendard.
La candidatura de Militància Decidim porta l’empremta populista al majestàtic ús de la primera persona del plural. Tots som militants, fins i tot el company i president que ha exercit sota l’ègida del culte a la
personalitat i està disposat a continuar sacrificant-se pel bé del partit. Se li ha tornat a la base el poder de decidir transitòriament perquè tot sigui com abans. Hi ha alguna cosa de plebiscitari en aquesta opció.La de Foc Nou aixeca bandera guerrera amb un pla d’independència a terme i el marca a foc, però a foc nou que suposa l’extinció de l’anterior. El foc, element prometeic, és purificador i regenerador. La nouvelle flamme dels francesos o la sangre nueva dels espanyols. És una renovació de soc arrel que només la modèstia li impedeix considerar-se una revolució.
Els de la Nova Esquerra Nacional delaten una pruïja sincretista. Ho volen posar tot al títol, que res no s’escapi. La ideologia i la nació, totes dues no només renovades sinó noves. Una nova esquerra. Una altra, la nacional, paraula amb visos foscs. Es fa valer per a diferenciar-se de les altres esquerres catalanes que també són nacionals, però d’una altra nació i no els cal dir-ho perquè tenen un Estat, un Estat nacional.
El punt en què totes coincideixen, encara que per vies diferents, és que el partit, que és el de tots, ha perdut, o s’ha desprès, del seu objectiu fonamental, la independència. Fins i tot Oriol Junqueras assegura, mirabile dictu, que la independència és l’objectiu de la seva candidatura, ara sí, de debò. Tots tres vessen llàgrimes pel temple perdut, però res no fa preveure que coincideixin també en el remei. Igualment, coincideixen que el partit ha de donar una explicació sencera de l’assumpte de la secció B encara que de nou discrepin com fer-ho. No sembla que hagin entès la gravetat d’aquest assumpte. Tenen pànic a allò que pugui sorgir de la necessària investigació i de les conseqüències en el judici públic. Només els de Foc Nou, en el seu esperit igni, insisteixen a fer una foguera de les vanitats.
L’anomenada secció B no és un torpede a la línia de flotació del vaixell dels noranta anys sense casos de corrupció, com diuen alguns, perquè l’explosió s’ha produït dins de la nau. El que s’ha revelat de cop és que no hi havia casos de corrupció perquè la corrupció era el cas. És el mateix funcionament corrupte del partit el que està en qüestió. El partit i la seva antidemocràtica ambició, compartida per les tres opcions, d’esdevenir un règim dins del règim; allò que anomenen hegemonia i que tots volen recuperar.
Els de Foc Nou, que semblen els més modernes i viatjats (els altres dos són més casolans), tenen un pla per aconseguir la independència el 2030. Posar dates i parlar de plans i etapes concretes amb accions específiques sona molt convincent en una societat que ha patit el desgavell d’un últim desgovern difícil d’imaginar, gràcies, precisament a ERC. El problema és que algunes d’aquestes etapes concretes es basen en imponderables, com la que preveu recuperar el carrer amb foc nou. Perquè el foc serà nou, però pot calar o no.
ENLLAÇ ARTICLE D'OPINIÓ
https://elmon.cat/opinio/nostalgia-deulofeu-933010/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada