"Els espanyols van conquerir Llatinoamèrica i ara els catalans els imposeu la llengua; per tant, jo rebutjo parlar-la com a resistència"

 

CATALANOFOBIA

 

Catalanofòbia en escena: Una performance decolonial que es dedica a insultar els catalans a l'Antic Teatre 

 

L'artista Queen Falafel Autor/a: Queen Falafel

 

 

CULTURA

17.09.2026 17.15 h

Jordi Riba

 

L’espectacle 'You Don't Look Arab', de Queer Falafel, presentat a l’Antic Teatre de Barcelona, ha generat un fort malestar per la manera com tracta la llengua i la identitat catalanes. Més enllà del discurs descolonial i antiracista que pregona, la peça ha inclòs escenes i afirmacions que públic assistent ha interpretat com a exemples clars de catalanofòbia.

Segons testimonis com el de la blogaire cultural, Geor Giner, que va assistir a una de les funcions, l’artista va començar l’actuació renegant explícitament el català. Les primeres paraules amb què es va dirigir a la platea van ser, en castellà: "Rebutjo parlar en català perquè ens l’imposeu". Va afegir que "hi ha moments per a tot i quan acabes d’arribar a un país no és moment per imposar-lo". I va anar més lluny: "Els espanyols van conquerir Llatinoamèrica i ara els catalans els imposeu la llengua quan venen, per tant jo rebutjo parlar-la com a resistència".

L’obra, anunciada en català, es va desenvolupar pràcticament tota en castellà i àrab. L’única ocasió en què Queer Falafel va utilitzar el català va ser per fer-ne befa,

un recurs propi de catalanòfobs. Durant gairebé una hora, el discurs es va dirigir directament als catalans, acusant-los de ser les responsables d’imposar la llengua als nouvinguts. No hi va haver pràcticament cap menció a l’Estat espanyol, que és qui té les competències en fronteres i migració, tal com assenyala Geor Giner.

El resultat, per a part del públic, va ser la sensació d’assistir a una sessió en què "ser catalanòfob està ok si ho fas pels motius adequats", en paraules de Giner.

Queer Falafel, artista libanès no binari que domina el català, presenta la peça com una denúncia de la supremacia blanca i del colonialisme europeu. La sinopsi oficial parla d’""Arabsplaining", de fragilitat blanca i de desmuntar privilegis. Però un cop sobre l'escenari, el català va acabar ocupant el paper de llengua opressora, equiparada amb el colonialisme espanyol a Amèrica, mentre el castellà es convertia en la llengua “natural” i de resistència, un autèntic contrasentit.