HISTÒRIA
Quan Barcelona va caure l’11 de setembre de 1714, molts van pensar que la causa de la llibertat catalana havia quedat definitivament derrotada. Tanmateix, uns dies més tard, a l’interior del país, encara flamejava l’esperança. El castell de Cardona, la fortalesa més inexpugnable del Principat, resistia com a símbol de dignitat i com a últim bastió d’una nació que es negava a agenollar-se davant l’absolutisme castellà.
Cardona, coneguda com una fortalesa inexpugnable, no era només un castell, sinó la darrera trinxera d’un poble que havia defensat amb ungles i dents les seves constitucions, els seus drets i les seves llibertats. L’11 de setembre no va ser el final immediat de la Guerra de Successió a Catalunya. Els defensors de Cardona, formats per miquelets, soldats regulars i voluntaris, sota el comandament del general Manuel Desvalls, es van mantenir ferms davant les tropes borbòniques.
Durant set dies més, aquells homes van suportar l’assetjament enemic i van refusar la rendició. Sabien que la seva resistència
