L’abat Oliba, pare de la Nació catalana

 

 

 HISTÒRIA

 

 

 

 

per Felix Rabassa

30.10.2025 

 

En els fonaments de la nostra història s’alça la figura majestuosa de l’abat Oliba, un home que va morir tal dia com avui de l’any 1046, un 30 d’octubre. Aquesta figura transcendental de la nostra terra va saber transformar la fe en cultura i el poder en país. En ell, monjo i comte, savi i polític, s’hi concentra l’esperit fundacional de la Nació catalana, encara a les beceroles però ja decidida a existir per si mateixa, lliure i conscient de la seva identitat

Oliba va néixer cap a l’any 971, fill del comte Oliba (dit Cabreta) de Cerdanya i Besalú i de la seva muller Ermengarda d’Empúries. Era, doncs, un home destinat al poder. Durant anys, fou comte de Berga, Ripoll i Cerdanya. Però el seu destí no era el dels guerrers ni el dels prínceps; era el dels esperits grans que es conjuren per bastir una Nació. El 1002, Oliba va abdicar dels seus títols i va prendre els hàbits benedictins al monestir de Santa Maria de Ripoll, que ell mateix transformaria en un far de cultura i espiritualitat per a tot Occident.

Com a abat de Ripoll i de Cuixà, Oliba va impulsar una revolució silenciosa: la del coneixement, la pau i la consciència nacional. En un temps de violència feudal, ell va promoure la Pau i Treva de Déu, una iniciativa nascuda a Catalunya que volia posar fre a la barbàrie dels senyors i defensar els més febles. Era molt més que una reforma eclesiàstica —era el primer gran pacte civil del nostre poble, una

Salvar la nació

 

 

OPINIÓ

 

 

"Reconstruir la nació sense caure de quatre potes a la teranyina i preservar opcions de futur nacional, aquesta és la quadratura del cercle a la qual ens podrem apropar"

 

 

 

Joan Rovira

01/10/2023 20:25 

 

 

 

 

 

El festival de teories, profecies, horòscops, fantasies i estratègies per a l’octubre del 2023 fa goig de veure. Ens anem accelerant i esverant a una velocitat vertiginosa: després de sis anys de derrotes, repressió, por, depressió, presó, rendicions dissimulades, exili tossut, però fràgil, i grans dosis de misèria quotidiana, els astres s’han alineat miraculosament. Han revalorat l’aferrissada i també contradictòria resistència de Puigdemont i ofereixen oportunitats interessants. De victòria? No, no correm tant, que prendrem mal. Però sí de recuperar algunes posicions amenaçades o perdudes i de començar a plantejar nous, llargs, costeruts i prometedors camins.

Som ciclotímics, exuberants i una mica italians, passem de l’eufòria a l’enfonsament amb facilitat. I el teatre partidista, de baixíssim nivell, no ajuda gens a veure-hi clar: només saben jugar a curtíssim termini, a fer numerets estèrils com els darrers dies al Parlament.

Amb les eleccions del juliol es va obrir una porta inesperada:

Puigdemont, a AFP: "El primer pas de la taula ha de ser que Catalunya és nació"

DIÀLEG






Lluís Bou
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 5 de març de 2020

El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha manifestat en una entrevista a l'agència France Presse (AFP), que el primer pas de la pròxima reunió de la mesa de diàleg ha de ser que el govern espanyol reconegui Catalunya com a nació. "Això obriria les portes a seguir avançant en les següents meses, perquè es tracta d'avançar", ha indicat.



"La forma més clara que tots puguem tenir confiança en una mesa a la qual acudim amb molt escepticisme és que hi hagi avenços concrets com reconèixer Catalunya com a nació", ha insistit.

#ULTIMAHORA Puigdemont urge a Madrid a "reconocer a Cataluña como nación" para avanzar en el diálogo #AFP pic.twitter.com/tk4Tv19gs5

— Agence France-Presse (@AFPespanol) March 5, 2020

  





"El no-reconeixement ja veiem on ens ha dut, és la mare de tots els problemes", ha indicat Puigdemont, i ha insistit que la seva proposta podria crear "bases sòlides en les quals edificar acords de

Diputades de Junts pel Sí i la CUP desmunten la fal·làcia de C’s sobre la nació catalana

Dijous  31.03.2016  15:43

PAÍS

Vallverdú (JxSí) i Boya (CUP) han de llegir la definició de 'nació' del diccionari en una comissió del parlament.

La Comissió de Cultura del parlament es va reunir ahir amb motiu de la compareixença del president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), Carles Duarte. Durant les intervencions dels ponents de la comissió, la diputada de Ciutadans Sonia Sierra va qüestionar que es fessin servir els termes ‘nació’ i ‘nacional’ per a un organisme de la Generalitat. Segons Sierra, si Catalunya és una comunitat autònoma, no té sentit parlar de ‘nació’ —i ni tan sols de ‘país’—, perquè aquestes denominacions haurien de ser reservades a Espanya.

L’esperpèntica intervenció de Sierra va merèixer la resposta clara i directa de les diputades de la CUP, Mireia Boya, i de Junts pel Sí, Teresa Vallverdú. De primer, Boya va llegir la definició del diccionari de la paraula ‘nació’. Ho va fer en aranès, com tota la seva intervenció. Vallverdú va optar per llegir la definició de la Real Academia Española, en espanyol.

Vegeu les tres intervencions a continuació per l’ordre amb què es van fer:

Vicent Partal : Una nació poderosa

10.11.2014

Immediatament ens haurem de posar a la feina, que la ciutadella ha caigut i aquesta és la notícia més gran que podíem tenir

‘...i no ha passat res’. M’ho va dir ahir una de les persones que més ha treballat per a que fos possible la consulta. Ho dèia a la nit, quan ja s’havia fet tard, amb una certa sorpresa en la seua mirada. Efectivament: no ha passat res. Vull dir que els catalans vam exercir la nostra democràcia pròpia i independent i malgrat això els tancs no van entrar per la Diagonal ni cap canó no es va posicionar a la Plaça Sant Jaume.

Mireu-vos, però, amb la necessària perspectiva perquè el tema és gros: l’estat espanyol havia prohibit la consulta. I per tant dos milions i escaig de persones van fer, vam fer, un vot il·legal, que era en ell mateix un insuperable gest de sobirania. Ahir vam protagonitzar una rebel·lió digna d’aquelles que els nostres avantpassats van protagonitzar en el passat. Unes rebel·lions que generalment van acabar ofegades amb sang, repressió i llargs anys de silenci. Totes elles. Fins avui.