HISTÒRIA
per Felix Rabassa
30.10.2025
En els fonaments de la nostra història s’alça la figura majestuosa de l’abat Oliba, un home que va morir tal dia com avui de l’any 1046, un 30 d’octubre. Aquesta figura transcendental de la nostra terra va saber transformar la fe en cultura i el poder en país. En ell, monjo i comte, savi i polític, s’hi concentra l’esperit fundacional de la Nació catalana, encara a les beceroles però ja decidida a existir per si mateixa, lliure i conscient de la seva identitat
Oliba va néixer cap a l’any 971, fill del comte Oliba (dit Cabreta) de Cerdanya i Besalú i de la seva muller Ermengarda d’Empúries. Era, doncs, un home destinat al poder. Durant anys, fou comte de Berga, Ripoll i Cerdanya. Però el seu destí no era el dels guerrers ni el dels prínceps; era el dels esperits grans que es conjuren per bastir una Nació. El 1002, Oliba va abdicar dels seus títols i va prendre els hàbits benedictins al monestir de Santa Maria de Ripoll, que ell mateix transformaria en un far de cultura i espiritualitat per a tot Occident.
Com a abat de Ripoll i de Cuixà, Oliba va impulsar una revolució silenciosa: la del coneixement, la pau i la consciència nacional. En un temps de violència feudal, ell va promoure la Pau i Treva de Déu, una iniciativa nascuda a Catalunya que volia posar fre a la barbàrie dels senyors i defensar els més febles. Era molt més que una reforma eclesiàstica —era el primer gran pacte civil del nostre poble, una
