Immediatament ens haurem de posar a la feina, que la ciutadella ha caigut i aquesta és la notícia més gran que podíem tenir
‘...i no ha passat res’. M’ho va dir ahir una de les persones que més ha treballat per a que fos possible la consulta. Ho dèia a la nit, quan ja s’havia fet tard, amb una certa sorpresa en la seua mirada. Efectivament: no ha passat res. Vull dir que els catalans vam exercir la nostra democràcia pròpia i independent i malgrat això els tancs no van entrar per la Diagonal ni cap canó no es va posicionar a la Plaça Sant Jaume.
Mireu-vos, però, amb la necessària perspectiva perquè el tema és gros: l’estat espanyol havia prohibit la consulta. I per tant dos milions i escaig de persones van fer, vam fer, un vot il·legal, que era en ell mateix un insuperable gest de sobirania. Ahir vam protagonitzar una rebel·lió digna d’aquelles que els nostres avantpassats van protagonitzar en el passat. Unes rebel·lions que generalment van acabar ofegades amb sang, repressió i llargs anys de silenci. Totes elles. Fins avui.
Aquesta és la gran lliçó del 9-N: Espanya és impotent. Brama molt però ja no pot mossegar. Crida però no controla. I el món ho ha vist. El món ha vist que Espanya és un estat incapaç de fer complir les seues lleis a Catalunya. Dit al revès: que Espanya ja no és l’estat de Catalunya. Qui vullga rebaixar la força dels fets que ho faça. Però, benvolguts lectors, avui podeu estar ben orgullosos de vosaltres mateixos. Molt.
Ara cal gaudir d’aquest èxit durant unes horetes. Però immediatament ens haurem de posar a la feina, que la ciutadella ha caigut i aquesta és la notícia més gran que podíem tenir. Ara ja sabem que Espanya no és capaç d’aturar-nos, que simplement no pot fer-ho, que no té les armes per a fer-ho. Ara ja sabem que no té ni tan sols la capacitat de fer obeir les seues lleis en el territori català. I això és clau.
Tan clau que el que cal ara és avançar i fer-ho ràpid. Espere que els partits hagen pres nota del que ha passat aquest diumenge i obliden tacticismes que ens resulten a molts difícils d’entendre, per no dir incomprensibles. Espere que el president Mas escolte nítida la veu de centenars de milers de ciutadans que no volem perdre més temps ni deixar passar mesos i mesos a l’espera del nou pas. I desitge, sobretot, que el país, d’una vegada per totes, oblide el seu victimisme atàvic i es reconega com la nació poderosa que ahir va ser capaç de sobreposar-se a la por i la repressió, a totes les amenaces. Amb un somriure enorme a la cara. Amb la passió per la llibertat com senyal i com a bandera.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada