És la llengua, coi!

 

 

OPINIÓ

 

 

"Voleu vots? Aneu a la guerra de la llengua. És el factor que millor demostra que no som espanyols"

 

 

 

 

Santiago Espot

19/02/2024 19:13 

 

 

 

 

 

Comprimir tot el sentit d’una campanya guanyadora en quatre paraules, mereix un lloc en el podi (en el cas que existís) dels estrategs electorals. Segurament James Carville, assessor de Bill Clinton l’any 1992 quan va assolir la presidència dels Estats Units, gaudiria d’aquest honor. Va tenir l’habilitat d’ensumar un clima col·lectiu. “És l’economia, estúpid” fou l’expressió que va penjar dins les oficines centrals de la campanya per tal de conscienciar als seus. La frase ha passat a la història.

Probablement, Carville es va avançar al que avui ja és una evidència en qualsevol campanya: si vols assolir l’èxit, parla només d’una cosa. Per què? Simplement perquè la nostra societat, majoritàriament, no té la capacitat de processar l’allau informativa al qual està sotmesa de forma constant. Tot són impactes continuats que nosaltres, volgudament, cerquem i acceptem de forma natural amb el mòbil enganxat tot el dia a les mans. Amb sort, ens quedem amb un ínfim tant per cent de què veiem, llegim o escoltem. Aquell que sap concentrar la nostra atenció i captar el nostre interès més enllà del que és habitual, ens converteix en promotors de la seva idea (ho rebotem, fem “m’agrada”…) i guanya.

 

 

Agradi o no, la psique del votant es mou també dins aquests paràmetres. Dipositar la papereta en una urna després de la lectura d’un programa electoral, queda tan lluny com la televisió en blanc i negre. Si parlo d’aquestes coses és perquè, a Catalunya,

hi haurà unes eleccions d’aquí a poc temps. Com tots sabem, hom parla d’un quart espai independentista donada la poca credibilitat dels altres tres existents. Sospiten que hi ha forat. Possiblement, però… com omplir-lo?

De la mateixa manera que existeix qui vol desafiar les lleis de la física i acaba amorrat a terra, molts independentistes pensen que els votaran en unes eleccions pel simple fet de dir-ho. Volen ignorar que la política (gairebé sempre, però encara més avui) és un gran xou. Sense un cert sentit de l’espectacle, mai ningú no fa res en una campanya electoral. Una altra cosa és fer el pallasso, i això sovint ho confonen molts candidats.

Creure que et votaran per la transcendència del que dius, és el millor camí cap a la irrellevància. La gent vota pel que veu. I, si allò que veu, no és diferent, no remou res i és una cosa més. Cal acceptar sense miraments que la polèmica és la benzina de la campanya d’una nova alternativa o d’un nou candidat. Què fer en el cas d’una opció independentista novell? Parlar d’aixecar la DUI? Confrontació amb l’estat? Mobilitzacions continuades? Tot això està molt bé per omplir tertúlies i articles, però tothom sap que ara mateix és una quimera.

Si sortim al carrer i preguntem quin és el perill més greu que amenaça la supervivència de Catalunya com a Nació, la resposta majoritària serà el retrocés de la nostra llengua. Aquí la unanimitat seria gairebé absoluta. És tan desesperant la situació del nostre idioma, que podria esdevenir l’únic i exclusiu ideari d’una nova alternativa patriòtica. Només aplicant de forma contundent la legislació vigent en aquesta matèria, la polèmica i el conflicte amb Espanya estaria servit. Voleu vots? Aneu a la guerra de la llengua. És el factor que millor demostra que no som espanyols. 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://elmon.cat/opinio/es-la-llengua-coi-803380/