Marcel Barrena reivindica el cinema en català després de l’èxit aclaparador d”El 47′

 

 

El director assegura que les xifres del film i de 'Casa en flames' demostren que "si es promou i es finança cinema en català, la gent respon"

 

Ruth Rodríguez Porta 

avui a les 13:54

1 minut de lectura  

 

 

 

 

El director Marcel Barrena viu amb alegria però amb tranquil·litat una altra fita aconseguida per El 47: s’ha convertit en la pel·lícula en català més vista als cinemes espanyols en els últims 42 anys, amb 457.000 espectadors al conjunt de l’estat. Tot plegat, després de liderar taquilles durant setmanes. Un fet que demostra, creu, que cal apostar per les produccions en català. “Si es finança cinema en català, els directors i directores hi som, i la gent respon“, assegura. Bona mostra és que El 47 ha desbancat un altre èxit també en català, Casa en flames, de Dani de la Orden.

Tan sols La plaça del Diamant (1982), de Francesc Betriu, bat de moment el rècord del film de Barrena. El director, però, creu que no són comparables, ja que quaranta anys enrere el consum de cinema era completament diferent, sense plataformes ni internet. A més, afirma que ‘El 47’ no es doblarà i arribarà a plataformes i televisions en català i castellà, com fins ara s’ha projectat. “Unes 200.000 persones l’han vista en català i castellà a Burgos, Madrid, etc.”. 

El millor premi, els petits èxits

El cinema que triomfa als Oscars té poca estima a la llengua catalana

 

 

CULTURA

 

Ni “La Sociedad de la nieve” de J.A. Bayona ni ‘Robot dreams’ de productores catalanes no ofereixen la possibilitat de visualitzar-les en la llengua de casa nostre

 

 

 

 

Redacció

Dimarts, 23 de gener de 2024

 

 

 

 

 

Alguna cosa no funciona si les principals produccions catalanes no poden ser visualitzades en llengua catalana

El director de ‘La sociedad de la nieve’, J. A. Bayona, ha destacat la il·lusió que li fan les dues nominacions a la millor pel·lícula internacional i al millor maquillatge i perruqueria en la 96a edició dels Oscars, anunciades aquest dimarts. En declaracions a l’ACN, ha recordat quan era un nen que veia els premis de Hollywood cada any, cosa que encara fa. El cineasta ha celebrat anar a “la festa” dels Oscars amb ‘La sociedad de la nieve’ que tantes alegries els hi està donant. “No he processat molt que estic als Oscar, guanyis o perdis et costa una mica processar el que has viscut”, ha reconegut Bayona aquesta tarda a Barcelona, unes hores després que s’anunciessin els nominats.

Tothom està content però la llengua catalana queda marginada, només la pel·lícula de Bayona ofereix subtítols en català

Os d'Or al cinema en català

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 16 de febrer de 2022. 22:20
Actualitzat: Dimecres, 16 de febrer de 2022. 23:28
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

 

El cinema català i en català, de la mà de la badalonina Carla Simón, ha tancat aquest dimecres les boques de tots aquells que volen veure reduïda a cendres la llengua catalana. El seu ús i també el seu prestigi internacional. En un món global com l'actual, es pot rodar una pel·lícula en català i fer història a la Berlinale obtenint l'Os d'Or, el màxim guardó d'aquest prestigiós festival. I es pot i s'ha de defensar des del poder polític el que es fa des del món privat, amb iniciatives culturals com la pel·lícula Alcarràs. Perquè més enllà de discursos interessats en contra del català, la llengua pròpia del nostre petit país té recorregut i ha de ser preservada des de l'escola amb dents i ungles. I els responsables polítics haurien de sortir de la zona de confort actual, perquè és molt el que està en joc.

 

Que l'èxit internacional sense pal·liatius del cinema català i en català s'hagi produït el dia en què José María Aznar al Círculo Ecuestre, a Barcelona, hagi tornat a ensenyar les dents en el debat sobre el castellà a Catalunya, és gairebé un exercici de justícia poètica. "Es vol exterminar el castellà", ha assenyalat Aznar en un club que és el cor social de la dreta catalana, complaent molts dels assistents, la majoria d'edat avançada i algun d'ells sempre temorós del dit de l'expresident. Perquè a Catalunya, a diferència d'altres zones d'Espanya, la dreta catalana prefereix Mariano Rajoy i a l'expresident se'l tem més que no se l'estima. Però allà el tenim,