EDITORIAL
Barcelona. Dimecres, 16 de febrer de 2022. 22:20
Actualitzat: Dimecres, 16 de febrer de 2022. 23:28
Temps de lectura: 2 minuts
El cinema català i en català, de la mà de la badalonina Carla Simón, ha tancat aquest dimecres les boques de tots aquells que volen veure reduïda a cendres la llengua catalana. El seu ús i també el seu prestigi internacional. En un món global com l'actual, es pot rodar una pel·lícula en català i fer història a la Berlinale obtenint l'Os d'Or, el màxim guardó d'aquest prestigiós festival. I es pot i s'ha de defensar des del poder polític el que es fa des del món privat, amb iniciatives culturals com la pel·lícula Alcarràs. Perquè més enllà de discursos interessats en contra del català, la llengua pròpia del nostre petit país té recorregut i ha de ser preservada des de l'escola amb dents i ungles. I els responsables polítics haurien de sortir de la zona de confort actual, perquè és molt el que està en joc.
Que l'èxit internacional sense pal·liatius del cinema català i en català s'hagi produït el dia en què José María Aznar al Círculo Ecuestre, a Barcelona, hagi tornat a ensenyar les dents en el debat sobre el castellà a Catalunya, és gairebé un exercici de justícia poètica. "Es vol exterminar el castellà", ha assenyalat Aznar en un club que és el cor social de la dreta catalana, complaent molts dels assistents, la majoria d'edat avançada i algun d'ells sempre temorós del dit de l'expresident. Perquè a Catalunya, a diferència d'altres zones d'Espanya, la dreta catalana prefereix Mariano Rajoy i a l'expresident se'l tem més que no se l'estima. Però allà el tenim,
