OPINIÓ - EDITORIAL
La llengua, el català, és la mateixa a Andorra la Vella que a Alacant, a Sant Cugat, a Elna i a Palma. Allò que no és igual és el poder polític. I és això, tan sols això, que marca la diferència
Vicent Partal
05.09.2024
Actualització: 05.09.2024 - 23:47
Un argentí a Andorra la Vella és tan argentí com un argentí a Alacant. Un canadenc a les Escaldes és tan canadenc com un canadenc a Sant Cugat. Un senegalès al Pas de la Casa és tan senegalès com un senegalès a Elna. Un paquistanès a Engordany és tan paquistanès com un paquistanès a Palma. I, tanmateix, dimarts, l’argentí d’Andorra la Vella, el canadenc de les Escaldes, el senegalès del Pas de la Casa i el paquistanès d’Engordany van actuar de manera ben diferent. Tots es van connectar al seu ordinador per aconseguir una plaça als cursos oficials de català que oferia el govern d’Andorra. Al cap de deu minuts, ja no quedaven gaires places, i al cap de mitja hora, cap ni una. Com si fossen entrades per a un concert de Taylor Swift.
La llengua, el català, és la mateixa a Andorra la Vella que a Alacant, a Sant Cugat, a Elna i a Palma. Allò que no és igual és el poder polític.
Andorra és un estat independent i legisla sobre la llengua amb el poder que li dóna el fet de ser un estat. Ja ho havia fet en el passat –tres vegades d’ençà de l’ordenació del Consell General, el juny del 1938–, però ara ho ha fet amb més contundència que mai, aprovant una llei que no tan sols obliga a entendre el català sinó a parlar-lo en l’esfera pública. Si vols ser cambrer, dependent d’una botiga o monitor d’esquí, per dir alguna cosa,
