Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PSdeG. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PSdeG. Mostrar tots els missatges

dilluns, 19 de febrer del 2024

A Galícia l’esquerra espanyola frustra el canvi , Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

Els partits de l'esquerra espanyola s'han dedicat a competir els uns amb els altres, tot llançant vots quan sumats superen els vots que ha rebut el PP en aquestes eleccions.

 

 

El portaveu de Sumar a Galícia, Paulo Carlos López, comentant els resultats electorals. (Fotografia de Brais Lorenzo)

 

 

 

Vicent Partal

18.02.2024 - 21:40

Actualització: 19.02.2024 - 07:40

 

 

El PP renovarà la majoria absoluta a Galícia

 

És una notícia que no ens hauria d’estranyar, vista l’excepcionalitat històrica gallega. Cal recordar que, d’ençà que s’hi va estrenar l’autonomia, el PP hi ha guanyat totes les eleccions amb majoria absoluta, tret de la primera, en què Manuel Fraga va pactar amb la UCD; i el 2005, quan el PSOE i el BNG van poder formar govern, però tan sols per un escó. Aquesta és, atenció, la cinquena majoria absoluta consecutiva del Partit Popular, cosa que diu molt d’aquell país i posa en evidència que la fortalesa del PP gallec és excepcional.

Però el fet és que la campanya electoral havia despertat unes expectatives que, dissortadament, no s’han complert. L’impuls d’il·lusió que ha sabut crear el Bloc Nacionalista Gallec s’ha traduït en un resultat excepcional per a ells (obtenen més del doble d’escons que els socialistes), un resultat que cal realçar, però que no ha estat suficient per a dur el canvi.

Ana Pontón, sens dubte, ha sabut presentar-se com una alternativa ben sòlida al PP i ha portat els sobiranistes gallecs a fer un salt endavant que els permetrà de treballar a mitjà termini per guanyar la presidència de la Junta, convertida ja en líder indiscutible de l’esquerra gallega, de la Galícia progressista. Però, al costat això, aquesta nit cal parlar de l’esquerra espanyola. Perquè ha frustrat, literalment, el canvi.

És evident que un dels factors clau de la victòria del PP a Galícia és que, a la pràctica, no hi ha ni Vox ni cap altre partit de dretes –Ciutadans, quan era viu, tampoc no hi va fer forat. Això concentra el vot en el partit de Feijóo i li permet d’obtenir aquestes majories absolutes que en uns altres parlaments han esdevingut impossibles per l’existència de quatre partits o més.

L’esquerra, en canvi, i molt especialment en aquestes eleccions, s’ha dividit tant que una part substancial del vot s’ha perdut. Perquè les dades són rotundes al respecte. El PP en aquestes eleccions ha aconseguit 699.630 vots mentre que la suma de BNG, PSdeG, Sumar i Podemos representa 705,951 vots. La majoria absoluta del PP, doncs, ho és en escons, però no pas en vots.

Ara, el PSdeG ha caigut en vots i escons fins al pitjor resultat de la història, i això ha fet que la gran pujada del Bloc pràcticament siga inútil. Els socialistes no han estat capaços de retenir els seus vots ni d’afegir-ne al conjunt. I Sumar i Podem han fet un paper ben galdós, i han acabat molt lluny d’entrar al parlament gallec. Entre tots dos partits no fan ni el 3% dels vots.

De fet, ni l’un partit ni l’altre no han tingut mai cap possibilitat d’entrar al parlament –algun sondatge donava un escó a Sumar, però sempre posant-lo en dubte. I, tanmateix, aquests dos partits espanyols no han estat capaços de ser generosos. No han estat capaços de fer el gest de retirar-se en el darrer moment en favor del BNG, i demanar el vot per a Ana Pontón. O no han estat capaços, com s’havia dit fa setmanes, d’anar en una mateixa candidatura amb els socialistes. De concentrar, en definitiva, els vots i provar de generar una onada que hagués pogut obtenir més que el trist 3% que han obtingut separats.

Més i tot: abans de començar la campanya Pablo Iglesias va demanar el vot pel BNG i, malgrat això, els darrers dies de la campanya es va presentar a Galícia per desmentir-se i demanar el vot per a Podem, un vot llançat a la paperera. Fins al punt que, en el moment d’escriure aquest editorial, el PACMA passa davant de Podem en vots! I, segons que es veu, això de “sumar” val tan sols quan és a favor de Sumar, i per a fagocitar les esquerres perifèriques. Els gallecs, més bé que ningú, coneixen Yolanda Díaz i les seues maniobres. Compromís i Més farien ben fet de prendre nota de la situació gallega.

I quina és l’explicació de tanta irresponsabilitat? Evidentment que ells –l’esquerra espanyola– pensen tan sols en termes espanyols, pensen tan sols en la batalleta particular que sostenen tots tres a Madrid. Per això es presenten competint i barallant-se pel no-res allà on fa més falta la unitat i apuntalar aquell qui pot portar realment el canvi.

Les eleccions gallegues, doncs, ni el PSdeG ni encara menys Sumar i Podem no les miren ni les han mirades mai com les eleccions nacionals que són, on s’aborden el dia a dia i les necessitats de la població gallega, sinó com una peça més del joc que juguen i volen jugar durant tota la legislatura espanyola a Madrid. Que, lamentablement, això és l’única cosa que –ens ho han deixat ben clar aquesta nit– ells consideren important.

 

PS1. Aquests dies VilaWeb ha desplegat un important dispositiu periodístic amb motiu de les eleccions gallegues, amb entrevistes, reportatges i el seguiment de la nit electoral en directe. Avui us vull destacar la crònica de la nit electoral, signada des de Sant Jaume de Galícia per Ot Bou.

PS2. Bru Rovira és un gran periodista. Porgat, diu ell. Assumpció Maresma l’ha entrevistat arran de la publicació del seu llibre Matar el director“Hi va haver una purga d’una generació que tenia una visió del periodisme”

PS3. Pau Alabajos estrena, en exclusiva per a VilaWeb, la versió cantada del popular poema de Vicent Andrés Estellés “Assumiràs la veu del meu poble”. Podeu escoltar-ne el vídeo.

PS4. Ahir a Madrid es va celebrar una polèmica mascletà que Esperança Camps analitza en aquest article: “Madrid Río, la mascletada més provinciana”.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.vilaweb.cat/noticies/a-galicia-lesquerra-espanyola-frustra-el-canvi/