Hispanitat: Salvador Illa s’abraça al feixisme, novament

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La hispanitat, curt i ras, va ser l'arma ideològica contra la Segona República i la referència mítica i legitimadora de la dictadura, quan Franco va guanyar la guerra. Celebrar-la és emblanquir el feixisme

 

 

 

 

 

 Vicent Partal

10.10.2024 - 21:40

Actualització: 11.10.2024 - 01:54

 

 

El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha anunciat que assistirà dòcilment als actes de celebració de la Hispanitat demà a Madrid. Trenca, així, la tradició dels presidents de no anar-hi, que durava d’ençà del 2010.

No puc dir que em sorprenga, això. De fet, crec que no sorprèn ningú. Tots –també Esquerra Republicana, que el va fer president– sabíem de sobres qui era aquest personatge i què faria una volta aposentat en la presidència.

Però que no em sorprenga no vol dir que no ho considere greu. Especialment, perquè això de la

hispanitat és un concepte nascut, precisament, contra el republicanisme i contra les idees progressistes. Que Illa és més de dretes i espanyolista que Concha Piquer crec que ja ho he dit alguna vegada, però no per això pense perdre cap oportunitat d’explicar-ho. I de remarcar-ho.

Els conceptes polítics tenen història i l’anàlisi d’aquesta història no tan sols els explica en el seu temps sinó que serveix per a explicar també la influència que tenen en el present. No pots assumir un concepte reaccionari i, al mateix temps, dir que ets progressista. I el de la hispanitat és un concepte reaccionari com molt pocs hi ha al món.

El concepte aquest de la hispanitat apareix enmig de la confusió i el desconcert que causa a Espanya la pèrdua de les darreres províncies americanes. El formula Unamuno el 1909, però a partir de la segona dècada del segle deriva, sobretot de la mà de Ramiro de Maeztu, en la base ideològica del feixisme espanyol.

Contra la teoria aquesta de la hispanitat, intenta d’emergir, sense èxit, una visió alternativa progressista i sensata que vol que es consideren de la mateixa manera l’Espanya europea i les repúbliques ja independitzades americanes. Aquest, i no el de la hispanitat, és el projecte de la Segona República Espanyola i, molt en concret, de Lluís de Zulueta. Zulueta proposa un escenari de cooperació, pau, democràcia i progrés en què l’Espanya que ha quedat a Europa és una i prou, i no pas la principal, ni el cap.

I és, precisament, enmig d’aquest intent de canviar el debat, que el 1934 Maeztu, dirigent intel·lectual del feixisme espanyol, reacciona i dobla l’aposta tot publicant el pamflet “Defensa de la hispanidad”.

Aquest pamflet és un text doctrinal en què la dreta extrema transforma la seua visió del passat en una proposta de futur. La nació espanyola es presenta amb la missió de defensar el catolicisme –contra l’Europa luterana– i de recuperar els valors associats a l’imperi, entre els quals i de manera molt destacada, hi ha la jerarquia i un concepte molt mascle i masclista de l’honor; i repudia el liberalisme, el debat i la raó il·lustrada.

I aquesta doctrina és la que esdevé l’aliment principal dels moviments reaccionaris que volen destruir l’experiment democràtic de la república. La hispanitat és el combustible darrere del cop d’estat militar del 1936, de la guerra i la dictadura. La hispanitat, curt i ras, és l’arma ideològica contra la Segona República i la referència mítica i legitimadora de la dictadura, quan Franco guanya la guerra.

Únicament aquest repàs històric, aquesta assumpció de què és això de què parlem, ja hauria de servir, com a mínim, perquè l’esquerra espanyola actual s’adonàs del greu error que comet participant en celebracions com les de demà. Però no ho farà, perquè està atrapada en el nacionalisme espanyol i en les renúncies de la transició des del franquisme.

Únicament així s’explica que l’any 1981 –en compte de penalitzar la ideologia franquista ni que fos per prevenir-ne la reaparició– les corts dites democràtiques decidissen, ni més ni menys, que la festa nacional espanyola no fóra el dia de la constitució, com sol passar a tot el món, sinó que continuàs essent el Dia de la Hispanitat. El mateix dia que el feixisme havia institucionalitzat contra la república del 1931 i per a destruir la democràcia.

Únicament amb el pas dels anys, i sobretot amb l’inici del procés d’independència, de mica en mica, molta gent va començar a prendre consciència de què significava assumir aquesta “festivitat”. Més encara, a mesura que el franquisme renaixia i anava ocupant posicions de poder en el rovell de l’ou de l’estat i a la societat espanyol.

Però estic segur que Salvador Illa ni sap res d’això ni vol saber-ho. Com també estic segur que se sentirà tan còmode demà a Madrid com se’n va sentir manifestant-se –ja aleshores del bracet dels feixistes– contra la revolució democràtica catalana l’any 2017.

PS1. Explicaré una història paral·lela, perquè ens fem una idea de l’excentricitat espanyola. Els nazis van imposar a Alemanya la celebració, el 9 de novembre, de l’anomenat “Dia del Destí”, com a festa nacional. En commemoració del pustch nazi a Múnic del 1923. Després de la guerra, la festa nacional es va traslladar al 17 de juny. Però aleshores el mur de Berlín va caure el 9 de novembre de 1989 i es va voler fer d’aquesta data el dia nacional, per celebrar la reunificació. Feia 44 anys que ningú no celebrava el “Dia del Destí”, però, així i tot, els partits van decidir que era impossible de commemorar el 9 de novembre per les connotacions nazis de la data. I, fent una petita trampa, van optar perquè la festivitat fos el 3 d’octubre, commemorant també la reunificació.

PS2. L’escriptor francès Mathias Enard (guanyador del premi Goncourt el 2015) viu a Catalunya d’ençà de l’any 2000. Ara s’ha publicat en català Desertar, la seua darrera novel·la, sobre la qual sobrevolen conceptes que coneix bé, com la guerra. Enard va viure molts anys al Líban i sent aquell país com casa seua. N’ha parlat de tot plegat amb Montse Serra: “La literatura és també societat, és també política”

PS3. Josep Sala i Cullell ho explica molt clar: El projecte del PSC és l’aniquilació de tothom que no els agrada. Han començat pels humoristes.

PS4. Ja esteu preparats? Dilluns comença la segona Lliga del Paraulògic. En trobareu tota la informació ací. 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.vilaweb.cat/noticies/hispanitat-salvador-illa-sabraca-al-feixisme-de-nou/