VÍDEO | Catalanofòbia en estat pur: el ‘Diari de Tarragona’ acomiada l’humorista Faro per una vinyeta defensant la immersió lingüística

 

 

"Tots sabem les conseqüències de dissentir les ordres de dalt" lamenta el dibuixant

 

 

 

LaRepublica.cat

Maria Garcia 

Dimecres, 17 de maig de 2023

 

 

El Diari de Tarragona ha acomiadat l’humorista Faro, un dels treballadors de més antiguitat del mitjà, arran d’una vinyeta de l’artista en la qual defensava la immersió lingüística. “Quina amarga celebració de les núpcies de plata” lamenta Faro en el vídeo publicat on exposa tota la veritat darrere el seu acomiadament.

 

La primera vinyeta de Faro va publicar-se al Diari de Tarragona el març del 1998, i l’última, el març del 2023. Entremig, l’artista ha fet centenars de dibuixos, vinyetes i acudits per al diari, però una vinyeta crítica sobre la qüestió del 25% del castellà a les escoles li va suposar un flagrant acomiadament.

 

El director del diari, Sánchez Friera, va ordenar que Faro fos acomiadat d’un dia per l’altre al·legant una

El Constitucional francès tomba la immersió en català i en altres llengües minoritzades

 

 

MÓN - FRANÇA

 

 

Tampoc no permet de posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès  

 

Per: Redacció

21.05.2021  12:03

 

 

El Tribunal Constitucional francès ha tombat dos articles nuclears de la llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades, també coneguda com a llei Malac. Seixanta-un diputats de l’Assemblea francesa hi havien presentat un recurs en contra, que el Constitucional ha acceptat parcialment. En concret, considera anticonstitucional l’article 4 de la nova llei, que recull la possibilitat d’una immersió lingüística a les escoles en la llengua dita regional, i l’article 9, que permet de posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com la ‘ñ’ del bretó i els accents propis del català.

 

Les llengües a l’estat francès: entre el renaixement i la desaparició

 

 

Tots dos articles de la llei, diu el tribunal, són contraris a l’article 2 de la constitució francesa, que estableix que “la llengua de la República és el francès“. El Constitucional argumenta que, tenint en compte que l’única llengua recollida a la constitució és la francesa, no existeix el dret d’establir relacions jurídiques privades o públiques en altra llengua que