POLÍTICA - CATALUNYA
Junts proposa un pla de xoc urgent i el PP una rebaixa fiscal, mentre Illa intenta transmetre tranquil·litat i responsabilitat
 |
| El Govern Isla s’enfronta a una altra crisi de magnitud incerta | Europa Press |
 |
| El Govern del PSC s’enfronta a un context internacional difícil | EFE |
La pujada dels combustibles preocupa especialment, perquè no tan sols tindrà un efecte en el consum directe, sinó també en la cadena de subministraments. La qual cosa repercutirà en un encariment de la cistella bàsica, quan els preus encara no s'han recuperat de la inflació derivada de la invasió d'Ucraïna (febrer 2022).
Però aquesta seria només una de les derivades de l'impacte econòmic del conflicte a l'Orient Mitjà. També preocupa molt el possible tancament de l'estret d'Ormuz, via principal d'importació per a Europa i Espanya. Sectors vitals com l'automobilístic i l'agroalimentari, així com les cadenes de subministraments, es podrien veure afectats per la caiguda de les exportacions. Els estats europeus, amb França al capdavant, ja estan començant a explorar mesures proteccionistes davant un panorama incert de l'economia.
A Catalunya, la crisi impactaria sobre sectors econòmics molt castigats per la successió de crisis en l'última dècada -des del Procés fins a la pandèmia i la guerra d'Ucraïna. L'amenaça de l'embargament comercial dels EUA a Espanya posa en risc més de 5.000 milions d'euros anuals en exportacions i inversions per a Catalunya. El Govern de la Generalitat es troba, doncs, davant un repte important, en un moment especialment delicat.
Pressió de l'oposició al Govern
El Consell de Govern a Catalunya ha aprovat aquest grup de treball per analitzar les possibles conseqüències de la crisi a l'Orient Mitjà i impulsar mesures. Però el PP ha criticat amb duresa la capacitat de resposta de l'executiu: “Molt diagnòstic, molta geopolítica, molta proclama, però ni una sola mesura”, ha dit aquest matí al Parlament Juan Fernández a la consellera d'Economia, Alícia Romero.
"Puja l'energia, puja la gasolina, pugen els costos de producció, i com sempre, puja tota la resta", ha radiografiat. Davant això, el PP ha proposat al Govern rebaixar la pressió fiscal. "Si sabem que venen mesos de més costos, més incertesa i més pressió sobre les famílies, farà el Govern servir les competències fiscals que ja té per ajudar els catalans, o continuarà instal·lat en l'estratègia còmoda d'imposar un infern fiscal a les famílies, els autònoms i les empreses?", va preguntar Juan Fernández.
 |
Juan Fernández, aquest matí al Parlament |  E-Noticies |
Junts també ha abordat aquesta qüestió amb una proposta al Govern: una cimera amb tots els partits per abordar mesures concretes i efectives davant la crisi internacional. “El preu del petroli puja, el mercat energètic es tensiona, la incertesa econòmica puja, i tot apunta que la inflació tornarà a disparar-se”, va valorar la portaveu del grup parlamentari, Mònica Sales. Junts tem que la guerra a l'Iran provoqui a Catalunya “un encariment de l'energia, amb un impacte sobre l'economia i la competitivitat del país”. Però, a més, adverteix que el projecte de pressupostos presentat el 27 de febrer està “caducat” perquè “no té en compte el nou context internacional”. Sales va anunciar que presentaran un pla de xoc per fer front als efectes econòmics de la guerra, amb rebaixes d'impostos, suport directe als afectats i mesures per reforçar la competitivitat de l'economia productiva.
Més pedaços i més endeutament
Alícia Romero va descartar qualsevol rebaixa fiscal, però Salvador Illa sí que va recollir el guant de Junts prometent una reunió "com més aviat millor" amb tots els grups parlamentaris. "La millor resposta que pot donar Catalunya a aquesta crisi és una resposta d'unitat, i estic disposat a escoltar tothom i prendre mesures", va afirmar el president Illa.
Però el problema a Catalunya no és de voluntat política, sinó de capacitat, com han demostrat les últimes emergències sobrevingudes. La inestabilitat econòmica i la manca de pressupostos afegeixen més incertesa a l'escenari difícil que s'albira en els pròxims mesos.
Catalunya afronta un possible col·lapse econòmic amb un govern en minoria barallat amb els seus socis i un Parlament més polaritzat que mai. De fet, la crisi dels pressupostos aboca Catalunya al bloqueig polític davant un possible avançament electoral. Però, a més, sense pressupostos el Govern manca de múscul econòmic suficient per fer grans inversions i augmentar la despesa per ajudar els sectors afectats. Sense una rebaixa fiscal a la qual el Govern s'oposa, l'única sortida són més pedaços i més endeutament.
Un exemple de les conseqüències del rumb d'aquest Govern davant la crisi que ve és el model energètic. El PSC, de la mà dels seus socis processistes, ha avalat en aquesta legislatura el tancament de les centrals nuclears a Catalunya sense disposar d'una font alternativa fiable per garantir el subministrament. Això, davant un panorama incert com l'actual, és un suïcidi. La demostració és que fins i tot Brussel·les comença a recular dient que el tancament nuclear va ser “un error estratègic”, i anunciant la inversió de 200 milions d'euros en nous reactors.
Aquesta és la situació en què es troba Catalunya, amb una extrema debilitat davant reptes de magnituds incertes i preocupants. En les pròximes setmanes, el president de la Generalitat haurà de donar explicacions al Parlament sobre el col·lapse de Catalunya. I, mentrestant, l'oposició augmenta la pressió sobre el Govern encara que sense la capacitat de condicionar les seves polítiques ni modificar el rumb.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada