OPINIÓ
"Què farà l'independentisme davant l'esquerda de l'Espanya del 78, per aprofitar-la, encara és una pregunta sense resposta"
Pedro Sánchez ja torna a tenir per davant una altra legislatura, per la qual ha lluitat fins a l’extenuació i ha portat al límit el règim del 78, del qual el PSOE sempre ha estat un pilar fonamental i la clau perquè la monarquia borbònica no tingui cap amenaça seriosa. Per conservar la Moncloa, ha anat més lluny del que ningú s’esperava, no tant pel que ha acceptat fer –la llei d’amnistia–, sinó pel que ha acceptat dir: el relat fàctic sobre l’origen del conflicte polític amb Catalunya que conté el pacte amb Junts, amb referències al lawfare incloses, és inèdit en un paper amb el logo del PSOE. Aquesta desconnexió de Sánchez dels codis de la política espanyola emanats de la Transició és el que ha incendiat la dreta i, més important, el deep state, la part més visible del qual és la judicatura.
Del subidón discotequer que va exhibir ahir quan responia a Alberto Núñez Feijóo des de la tribuna del Congrés, es dedueix que el president investit no està preocupat pel soroll de togues de jutges i fiscals i pel que implica el llenguatge i l’actitud colpista utilitzada per la dreta, especialment per Vox, que pot recuperar terreny després que Feijóo hagi fracassat. Tot això vol dir que Sánchez està convençut que té la situació sota control i que pensa que marejarà tant com vulgui els independentistes que hi han pactat. De fet, el mateix Gabriel Rufián ja va advertir que el PSOE intentarà enganyar-los perquè sempre ho fa. Era un avís a Junts, però quedava clar que parlava per experiència.
Tot i l’episodi de tensió amb Junts pel to perdonavides amb què Sánchez havia parlat de l’amnistia al matí, en el discurs amb què va obrir el debat –va durar gairebé dues hores i va dedicar menys de deu minuts a Catalunya–, a l’hora de la votació s’ha complert les previsions. Només va haver de rebaixar el to en la seva rèplica a Míriam Nogueras al vespre per tornar les coses a lloc, almenys per sortir del pas de cara a la votació que s’havia de fer avui.
Tanmateix, que el president eufòric de la investidura no la vulgui veure no vol dir que l’esquerda no hi sigui. El règim del 78, per primera vegada –el 23-F i la seva peculiar resolució va formar part del procés per falcar-lo– està sotmès a tensions serioses que no desapareixeran un cop triat el president. L’altra Espanya no acceptarà aquest govern i l’atacarà per tots els flancs possibles, visibles i invisibles, per deslegitimar-lo.
Què farà l’independentisme davant d’aquesta esquerda de l’Espanya del 78, per aprofitar-la, encara és una pregunta sense resposta. De moment, el que s’ha vist en el debat ha sigut ERC llançant dards a Junts i Junts ignorant ERC. No es parlen i no hi ha indicis que tinguin plans per canviar això. Així limiten ells mateixos, absurdament, el camí que han obert.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://elmon.cat/opinio/independentisme-davant-esquerda-regim-78-758669/