GUERRA A L'ORIENT MITJÀ
Fonts iranianes asseguren que l’ajornament dels atacs és una marxa enrere dels EUA, no fruit de negociacions
Anna Solé Sans
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 23 de març de 2026. 13:28
Temps de lectura: 2 minuts
Nova contradicció en el relat del conflicte entre els Estats Units i l’Iran. Mentre que Washington defensa que l’ajornament dels atacs a infraestructures energètiques iranianes respon a converses “positives i productives”, Teheran ho nega rotundament i assegura que no hi ha hagut cap contacte, ni directe ni indirecte, amb el president nord-americà, Donald Trump.
Segons fonts iranianes citades per mitjans oficials, la decisió de suspendre temporalment els bombardejos no és fruit de cap avenç diplomàtic, sinó d’un pas enrere de l’administració nord-americana davant les amenaces de represàlia. “Ha fet marxa enrere”, apunten aquestes fonts, que insisteixen que no hi ha hagut cap mena de negociació, ni tan sols a través d’intermediaris.
Enèsima contradicció entre Trump i l'Iran
La versió contrasta amb la narrativa difosa per Trump, que havia assegurat que tots dos països havien mantingut converses constructives els darrers dies i que això justificava l’ajornament de cinc dies dels atacs previstos.
Aquest xoc de relats arriba en un moment de màxima tensió, després que els Estats Units amenacessin d'atacar centrals energètiques iranianes si Teheran no complia les seves exigències sobre el control de l’estret d’Ormuz. L’Iran, per la seva banda, havia advertit que qualsevol ofensiva seria contestada amb atacs a infraestructures energètiques a tota la regió, incloent-hi objectius vinculats als EUA i Israel.
En aquest context, la negativa iraniana a reconèixer cap contacte reforça la idea que la desescalada és, com a mínim, fràgil. Per a Teheran, el relat de les “converses productives” pot formar part d’una estratègia nord-americana per guanyar temps o reduir la pressió internacional, mentre que des de Washington es presenta com una obertura cap a una possible resolució del conflicte.
El control del relat, eina de poder
Aquesta discrepància no és menor. En un escenari de guerra híbrida, el control del relat també és una eina de poder. Mostrar-se obert al diàleg pot ajudar Trump a projectar una imatge de lideratge responsable, especialment en un moment en què els mercats globals reaccionen amb nerviosisme a qualsevol escalada. De fet, l’anunci de l’ajornament va tenir un efecte immediat en els mercats financers, amb senyals de certa estabilització.
Per contra, l’Iran busca reforçar la idea que no ha cedit a pressions externes i que manté una posició ferma davant les amenaces militars. Negar qualsevol contacte amb Washington també serveix per evitar la percepció interna de debilitat en un context de gran tensió nacional.
Mentrestant, la comunitat internacional observa amb cautela aquesta guerra de narratives. Sense confirmació independent sobre l’existència real de negociacions, el risc d’un malentès o d’una nova escalada continua sent elevat. El que és clar és que, més enllà dels moviments militars, el conflicte també es lliura en el terreny de la credibilitat. I, ara per ara, Washington i Teheran expliquen dues històries completament diferents sobre el mateix episodi.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada