Sobre la immigració. Via Ramon Cotarelo

 

 

PALINURO 

 

dilluns,12,febrer 2024

 

Al llarg de la història les migracions han estat font de riquesa i benestar. A banda que la major part de les vegades s'hagin produït per cataclismes naturals o humans, principalment guerres i persecucions, els països que les han rebut s'han beneficiat com també ho han fet els mateixos emigrants, que han trobat una segona oportunitat a la vida.

L'exemple més conegut és el dels Estats Units, un país fet per immigrants voluntaris de tot el món, sense perdre de vista l'aportació involuntària dels immigrants forçosos, els esclaus. En Nord-Amèrica els immigrants van trobar una societat estable d'oportunitats on van poder i van saber integrar-se. Així ha esdevingut el primer país del món, el país de la frontera, el del "go West, young man". 

Amb aquestes limitacions (que sempre es donaran) la immigració és un fenomen beneficiós per a tothom i que cal regular en interès públic. Així mateix, respon a l'exercici d'un dret que hauria de ser de reconeixement universal, encara que, per raons molt diverses, no ho és: el de lliure circulació dels éssers humans. 

Tanmateix, la immigració és un tema tabú a l'esfera pública catalana, del qual els

Immigració i colonització

 

 

OPINIÓ

 

 

"El nivell del debat polític oficial al respecte és d’un to fastigosament baix i mesquí"

 

 

 

 

 

 

Santiago Espot
22/01/2024 19:02 

 

 

 

 

 

 

Els catalans tenim la característica de fer la viu-viu davant les situacions o debats compromesos. És una de les fórmules que tenen els pobles sotmesos per intentar sobreviure, i cal reconèixer que nosaltres ho hem portat gairebé a l’excel·lència. El problema d’aquest capteniment rau en el fet que amagar el cap sota l’ala, mai no comporta una solució. Sense dubte, el tema de la immigració és allà on millor es manifesta aquesta singularitat. Fins fa quatre dies, era el nostre elefant a l’habitació. Què fem?

 

Primer de tot, mirem una mica enrere per saber d’on venim i què ens passa. La primera onada migratòria (als anys vint del segle passat a causa de l’impacte de les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929), va ser integrada a la catalanitat gairebé del tot. Aleshores, els catalans, que no havien patit encara el franquisme,

La frivolitat de l’esquerra catalana amb les acusacions interessades de xenofòbia . Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La banalització de la xenofòbia i el racisme que fa l'esquerra catalana per raons electorals és molt perillosa per al conjunt de la societat, però també és un perill per a ella mateixa

 

 

El CIE de Barcelona, des d'on el govern espanyol expulsa immigrants regularment

 

 

 

 

Vicent Partal

14.01.2024 - 21:40 Actualització: 14.01.2024 - 21:46

 

 

 

Per desgràcia, la vida política catalana ja fa dècades que és marcada per la disputa de l’hegemonia institucional entre Esquerra Republicana i Convergència Democràtica i el PDECat, primer, i ara Junts. Quan el carrer els ha pressionats, els partits han fet veure que podien treballar plegats per aconseguir la independència. Però la pulsió partidista s’ha acabat imposant gairebé sempre; ara sens dubte.

La competència és bàsicament de relat –és a dir, de control dels mitjans i generació d’ideologia– i d’ocupació de càrrecs institucionals –per a engreixar el partit-empresa i fer-lo com més potent i poderós millor. D’acord amb això, la realitat es disfressa i es dibuixa com interessa a cada moment.

Avui, com que ja no és realista pensar que ERC tinga intenció de fer res per assolir la independència, i Junts i la CUP també són sota sospita, ERC ja no vol disputar l’hegemonia en el terreny de l’independentisme i intenta de traslladar la batalla a

Som 1,6 milions… i serem més. Via Joan Rovira

 

 

OPINIÓ 

 

Millor una gran Catalunya impura que una petitona, inviable i puríssima. Però, per a això, són imprescindibles els 1,6 milions de nouvinguts

 

 

 

 

 

Joan Rovira
14/01/2024 20:24 

 

 

Ja som 8 milions de persones que vivim a Catalunya. Amb 1,6 milions d’immigrants del segle XXI, és a dir, 2 de cada 10, sovint en les franges més joves de la societat. Amb velles immigracions que no han acabat d’encaixar. Amb nòmades digitals, gentrificadors i altres noves espècies. Amb sectors importants de la societat que odien Catalunya o que no se senten catalans. Amb elits econòmiques, com l’antiga noblesa medieval catalana, al servei de Madrid, on fan genuflexions i pasta i controlen els seus interessos. Amb catalans que se senten catalans i exerceixen de catalans, no per força indepes, en claríssim retrocés. Amb barcelonins i metropolitans que no tenen cap idea de Catalunya i es pensen, pobrissons meus, que poden anar per lliure i ser una unitat de destí a l’univers.

Però els que poden ser decisius els pròxims anys són aquest conjunt tan divers format per 1,6 milions d’immigrants recents, on pesen molt africans, musulmans i hispans sud-americans. Pobres, la immensa majoria. I no és un detall menor: pobres, en tots els sentits.

 

Som 8 milions de catalans? Ni de conya. Neguem-nos a enganyar-nos més i repetir com que tots els residents a Catalunya som catalans. No és així. Administrativament, potser. D’identitat, no. Anticatalans, una xifra no gens insignificant. Indiferents, una majoria preocupant. Per aquí plora la criatura.

Europa no ha sabut gestionar la immigració de les darreres dècades, no la pot aturar i ara s’està posant nerviosa. Està creixent el risc de fer ximpleries i d’equivocar-nos de debat. D’intoxicar-nos amb la

Interior descarta cedir el control de fronteres i els tràmits d’expulsió a Catalunya

 

 

ESPANYA

 

 

El Ministeri de l'Interior es reuneix amb els principals sindicats policials espanyols per calmar els ànims després de l'acord amb Junts

 

 

 

Pedro Sánchez i el Torturador Fernando Grande-Marlaska conversen al Congrés / Europa Press

 

 

Xavi Fernández de Castro

 
15/01/2024 08:46 

 

 

 

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, presidirà aquest dilluns el ple del Consell de la Policial Nacional, on es trobarà amb els sindicats més representatius del cos, molt crítics amb l’acord PSOE-Junts per cedir competències en immigració a Catalunya. Marlaska vol aprofitar la trobada per intentar calmar els ànims dels sindicats, que temen un “desballestament de l’estat”. Segons avança Europa Press, l’endemà de l’acord, la Direcció General de la Policia va fer una ronda de trucades a les principals organitzacions sindicals per explicar que les transferències pactades amb Junts corresponen a les competències del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i no a les del Ministeri de l’Interior, encarregat de la seguretat de l’estat.

Els sindicats de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han carregat contra el govern de Pedro Sánchez pel “mercadeig” continuat amb els partits independentistes. En públic, el Ministeri de l’Interior s’ha remès a les explicacions que han ofert la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, que han rebaixat l’abast dels acords amb Junts i han assegurat que el contingut de l’acord s’ha de pactar durant el tràmit de la llei orgànica que inclourà la

Junts defensa que Catalunya pugui decidir si expulsa immigrants multireincidents

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Turull diu que la Generalitat ha de tenir "les competències de qualsevol estat" sobre fluxos migratoris

 

 

 

 

 

ACN

11.01.2024 - 10:48 Actualització: 11.01.2024 - 11:24

 

 

 

Amb l’acord amb el PSOE per a delegar les competències d’immigració, Junts defensa que la Generalitat ha de poder decidir si expulsa els immigrants multireincidents o no. Ho ha dit el secretari general, Jordi Turull, en una entrevista a Catalunya Ràdio. I ha afegit: “Hem de mirar en quines condicions se’ls pot fer fora.” Si bé ha assenyalat que el principal problema que cal abordar és per què hi ha multireincidència, el dirigent ha dit que “cap batlle està satisfet que hi hagi persones al seu poble que hagin reincidit 210 vegades”.

 

La pressió de Junts irrita extraordinàriament la dreta espanyola i molesta el PSOE

 

 

 

 

🔴 @jorditurull, al #MatíCatRàdio, sobre el traspàs de les competències d'immigració: "Si s’expulsa o no multireincidents s’ha de poder decidir des de Catalunya. Cap alcalde està content de tenir gent que reincideixi 200 vegades."https://t.co/Xchge7yagy pic.twitter.com/6jS9KBNIfN

— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) January 11, 2024

Turull ha posat el focus en el problema de la multireincidència, arran de l’alerta que van fer els batlles de Junts al Maresme. “Es va entrant i sortint dels jutjats, que estan col·lapsats. Hi ha immunitat per a una sèrie de gent que no té la sensació que qui la fa la paga”, ha indicat.

Immigració i PISA, tòtem i tabú

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 per Marc Arza, 6 de desembre de 2023 a les 19:00

 

 

 

«La immigració és un tabú i esmentar-la en un debat públic de qualsevol manera que no sigui l'elogi i la celebració s'assenyala de seguida com una temptativa de racisme enverinat»

 

 

Ahir es van fer públics els resultats de les proves PISA 2022 i les conclusions són alarmants. Les proves mesuren l'evolució en comprensió lectora, habilitat matemàtica i coneixements científics dels nois i noies en acabar l'ensenyament obligatori. Els resultats permeten comparar països i regions de l'OCDE (una organització internacional de països desenvolupats) i a Catalunya hi ha motius per mirar-los amb preocupació.

Arreu de l'OCDE els resultats han evolucionat negativament els darrers deu anys, però Espanya se situa per sota de la mitjana, clarament a la cua entre els països de la Unió Europea, i Catalunya... és a la cua d'Espanya! La clatellada ha centrat el debat públic de les darreres hores. Debat, per dir-ne d'alguna manera. Passades vint-i-quatre hores ja es pot dir que a Catalunya la conversa pública que acompanya els resultats de les proves PISA és

més preocupant i dramàtica que els resultats mateixos.

La immigració

 

 

OPINIÓ

 

 

"Naturalment, la diana són aquells que, simplement, manifesten dubtes sobre la bondat d’un procés immigratori basat exclusivament en el criteri de la caritat"

 

 

Santiago Espot

26/06/2023 19:25 

 

 

 

 

 

 

 

 

El debat sobre la immigració ja el tenim aquí amb tota la seva cruesa i amb els mateixos arguments a favor i en contra que podem trobar a Itàlia, Àustria o Dinamarca. Europa triga a arribar a Catalunya, però al final sempre ho fa d’una manera o una altra. Com pot ser que només 1.400 vots a Ripoll hagin destapat la caixa dels trons?

 

No cal ser un agut sociòleg per albirar que aquesta temàtica és una de les preocupacions dels catalans. No sé si entre les principals o no, però negar la seva existència és no voler veure que hi ha un elefant a l’habitació, com diuen els anglosaxons. Sense haver encara integrat una part gens negligible de la immigració peninsular dels anys del franquisme (no ens agrada haver de reconèixer aquestes coses i ningú no en parla), fa anys que veiem com una nova fornada de gent que busca una altra vida fugint de la