PALINURO
dilluns,12,febrer 2024
L'exemple
més conegut és el dels Estats Units, un país fet per immigrants
voluntaris de tot el món, sense perdre de vista l'aportació involuntària
dels immigrants forçosos, els esclaus. En Nord-Amèrica els immigrants
van trobar una societat estable d'oportunitats on van poder i van saber
integrar-se. Així ha esdevingut el primer país del món, el país de la
frontera, el del "go West, young man".
Amb
aquestes limitacions (que sempre es donaran) la immigració és un
fenomen beneficiós per a tothom i que cal regular en interès públic.
Així mateix, respon a l'exercici d'un dret que hauria de ser de
reconeixement universal, encara que, per raons molt diverses, no ho és:
el de lliure circulació dels éssers humans.
Tanmateix,
la immigració és un tema tabú a l'esfera pública catalana, del qual els
"opinion makers" no gosen parlar. Tenen por als sàtrapes republicans
que controlen amb mà de ferro els mitjans de comunicació, reparteixen
les subvencions, paguen els silencis i silencien els que no poden
comprar.
Tothom
ho sap, però pocs ho denuncien: la política immigratòria d'ERC és un
desastre sense pal·liatius. Orientada a acollir el que vingui, amb una
doctrina equivocada i el descarnat objectiu d'apujar els seus vots,
només ha aconseguit crear un problema d'inseguretat pública que les
autoritats s'obstinen a amagar, però que la gent experimenta a la seva
vida quotidiana i denuncia a les xarxes.
Per assolir el seu objectiu, el govern ha bastit un edifici de falsificacions orwellianes, una realitat Potemkin.
Els mitjans tenen ordres d’amagar els fets i en cap cas donar la
nacionalitat dels delinqüents per evitar, diuen, la xenofòbia, però, en
realitat, per impedir que es tingui informació fefaent. La censura mai
no ha servit de res i només aconsegueix que creixi més el temor de la
població i, per tant, la xenofòbia. Això sense esmentar que aquesta
odiosa pràctica infantilitza la població i estén entre tots l'estigma
delictiu.
Mostra
de la incompetència d'un govern compost per endollats que no ha fet més
que fracassar en totes les gestions. La consellera Verges participa en
un fòrum europeu sobre integració de migrants, mentre el seu cap
Aragonès diu que no cal que els musulmans s'hi integrin. Però la
integració és la peça clau de la gestió de la immigració.
Perquè,
en el cas de Catalunya, no és només una qüestió d'ordre públic sinó un
problema de supervivència com a cultura i com a poble, o sigui, com a
nació. Si la immigració, o una part majoritària, no s'hi integra perquè
vol mantenir uns valors antagònics (per exemple, en matèria de drets
fonamentals de les dones), la supervivència cultural/nacional de
Catalunya està en perill. Sobretot perquè, a més, no té sobirania
política ni recursos materials per a gestionar el problema.
L'episodi
de l'agressió del marroquí de la foto a una sèrie de dones al metro de
Barcelona és la millor il·lustració del problema a què ens enfrontem de
com gestionar a la vida quotidiana les conseqüències d'una política
errònia en el plantejament teòric. Els mitjans que s'han vist obligats a donar la notícia suggereixen que es tracta d'un boig que, per raons incomprensibles i desconegudes, ha agredit un seguit de dones.
Pot
ser. Però també pot ser i, fins i tot, és més probable, que la raó
sigui que, per als musulmans, tota dona que aparegui en públic amb el
cap descobert ha de ser agredida (com ho fan a l'Iran) i fins i tot
assassinada. L'ordena el seu déu.
Retornant al pla general, això vol dir que cap dona que vagi descoberta pel carrer a la vista de musulmans està segura.
********
Un
altre dia parlem de la ideologia woke d'un món cosmopolita i una
immigració basada en el supòsit que els països europeus (especialment
els antics imperis) tenen una obligació d'acollir tots els immigrants de
les antigues colònies per rescabalar-los de les injustícies que van
patir en el passat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada