dijous, 15 de febrer del 2024

Sobre la immigració. Via Ramon Cotarelo

 

 

PALINURO 

 

dilluns,12,febrer 2024

 


Al llarg de la història les migracions han estat font de riquesa i benestar. A banda que la major part de les vegades s'hagin produït per cataclismes naturals o humans, principalment guerres i persecucions, els països que les han rebut s'han beneficiat com també ho han fet els mateixos emigrants, que han trobat una segona oportunitat a la vida.

L'exemple més conegut és el dels Estats Units, un país fet per immigrants voluntaris de tot el món, sense perdre de vista l'aportació involuntària dels immigrants forçosos, els esclaus. En Nord-Amèrica els immigrants van trobar una societat estable d'oportunitats on van poder i van saber integrar-se. Així ha esdevingut el primer país del món, el país de la frontera, el del "go West, young man". 

Amb aquestes limitacions (que sempre es donaran) la immigració és un fenomen beneficiós per a tothom i que cal regular en interès públic. Així mateix, respon a l'exercici d'un dret que hauria de ser de reconeixement universal, encara que, per raons molt diverses, no ho és: el de lliure circulació dels éssers humans. 

Tanmateix, la immigració és un tema tabú a l'esfera pública catalana, del qual els "opinion makers" no gosen parlar. Tenen por als sàtrapes republicans que controlen amb mà de ferro els mitjans de comunicació, reparteixen les subvencions, paguen els silencis i silencien els que no poden comprar. 

Tothom ho sap, però pocs ho denuncien: la política immigratòria d'ERC és un desastre sense pal·liatius. Orientada a acollir el que vingui, amb una doctrina equivocada i el descarnat objectiu d'apujar els seus vots, només ha aconseguit crear un problema d'inseguretat pública que les autoritats s'obstinen a amagar, però que la gent experimenta a la seva vida quotidiana i denuncia a les xarxes. 

Per assolir el seu objectiu, el govern ha bastit un edifici de falsificacions orwellianes, una realitat Potemkin. Els mitjans tenen ordres d’amagar els fets i en cap cas donar la nacionalitat dels delinqüents per evitar, diuen, la xenofòbia, però, en realitat, per impedir que es tingui informació fefaent. La censura mai no ha servit de res i només aconsegueix que creixi més el temor de la població i, per tant, la xenofòbia. Això sense esmentar que aquesta odiosa pràctica infantilitza la població i estén entre tots l'estigma delictiu.

Mostra de la incompetència d'un govern compost per endollats que no ha fet més que fracassar en totes les gestions. La consellera Verges participa en un fòrum europeu sobre integració de migrants, mentre el seu cap Aragonès diu que no cal que els musulmans s'hi integrin. Però la integració és la peça clau de la gestió de la immigració. 

Perquè, en el cas de Catalunya, no és només una qüestió d'ordre públic sinó un problema de supervivència com a cultura i com a poble, o sigui, com a nació. Si la immigració, o una part majoritària, no s'hi integra perquè vol mantenir uns valors antagònics (per exemple, en matèria de drets fonamentals de les dones), la supervivència cultural/nacional de Catalunya està en perill. Sobretot perquè, a més, no té sobirania política ni recursos materials per a gestionar el problema. 

L'episodi de l'agressió del marroquí de la foto a una sèrie de dones al metro de Barcelona és la millor il·lustració del problema a què ens enfrontem de com gestionar a la vida quotidiana les conseqüències d'una política errònia en el plantejament teòric. Els mitjans que s'han vist obligats a donar la notícia suggereixen que es tracta d'un boig que, per raons incomprensibles i desconegudes, ha agredit un seguit de dones. 

Pot ser. Però també pot ser i, fins i tot, és més probable, que la raó sigui que, per als musulmans, tota dona que aparegui en públic amb el cap descobert ha de ser agredida (com ho fan a l'Iran) i fins i tot assassinada. L'ordena el seu déu. 

Retornant al pla general, això vol dir que cap dona que vagi descoberta pel carrer a la vista de musulmans està segura. 

******** 


Un altre dia parlem de la ideologia woke d'un món cosmopolita i una immigració basada en el supòsit que els països europeus (especialment els antics imperis) tenen una obligació d'acollir tots els immigrants de les antigues colònies per rescabalar-los de les injustícies que van patir en el passat.