Jesús María Barrientos respon a Ester Capella que la decisió depèn de cada jutge
Barcelona
-
23 abril 2020 10.01 h
 |
| Ester Capella, consellera de Justícia JOSEP LOSADA. |
ACN - Barcelona
La conselleria de Justícia ha demanat al Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que faciliti que els presos
preventius i amb penes curtes puguin passar el confinament a casa seva.
Es tracta d’una iniciativa instada per l’ONU, el Consell d’Europa i el
Síndic de Greuges, a més d’entitats socials per esponjar els centres.
El TSJC, però, li ha respost que això depèn de cada jutge i que l’alt tribunal català no hi pot fer res més. Abans de la pandèmia, dels 8.400 presos, 1.600 estaven en presó preventiva. Dels condemnats 6.800, uns 1.700 que ho feien en tercer grau.
Ara hi ha 1.551 preventius, cap dels quals ha pogut ser enviat a casa seva a passar el confinament, cosa que sí poden fer 1.655 presos en tercer grau.
En una carta de divendres passat, la consellera de Justícia, Ester Capella, deia al president del TSJC, Jesús María Barrientos, que li comuniqués les “iniciatives o propostes” que des de la judicatura s’estan desenvolupant o es preveuen
desenvolupar per pal·liar o compensar l’efecte de la pandèmia a l’àmbit penitenciari.
I considerava que seria “especialment escaient sospesar la revisió” de la situació de presos preventius o amb penes de curta durada perquè poguessin evolucionar a una situació de confinament domiciliari i així “reduir la càrrega i la complexitat de la gestió” a les presons. En la carta, Capella recordava les mesures del departament per aïllar i tractar els interns infectats.
En la seva resposta de dilluns passat, Barrientos deia que una “acció efectiva” podria passar per “revisar” algunes decisions de presó, sobretot les preventives i de curta durada, “en la mesura que poguessin substituir-se per altres dels mateixos efectes i que no impliquin ingrés” a centre penitenciari.
“No obstant, com sap i resulta obvi, es tractaria en tot cas de decisions jurisdiccionals que escapen absolutament de l’àmbit de competència propi d’aquesta presidència”, responia el president del TSJC.
A continuació, la carta de Barrientos afegeix que la situació excepcional de l’emergència sanitària fa que les accions empreses per l’administració penitenciària, o sigui la Generalitat, “han de ser compartides amb totes les autoritats judicials de l’àmbit d’aquest tribunal superior, per si les condicions dels ingressos respectius fossin susceptibles d’alguna mesura que pugui temperar o endarrerir la seva efectivitat i amb això contribuir a contenir els riscos latents”.
Per això, Barrientos va remetre la carta també a tots els jutjats catalans perquè tinguin en compte aquestes consideracions per si es poguessin endarrerir algunes ordres de presó preventiva o per si reben peticions de presos per confinar-se als seus domicilis.
Sobre les mesures que ha pres o planteja la judicatura per reduir l’impacte del virus a les presons, Barrientos diu que la comissió de seguiment del coronavirus del TSJC ha promogut la utilització de canals virtuals de comunicació per realitzar compareixences judicials a distància.
Aquesta qüestió i la carta de Barrientos es va incloure en la reunió número 15 de la comissió executiva de seguiment del coronavirus, iniciada dilluns a la tarda, i la comissió es va donar per assabentada.
El TSJC, però, li ha respost que això depèn de cada jutge i que l’alt tribunal català no hi pot fer res més. Abans de la pandèmia, dels 8.400 presos, 1.600 estaven en presó preventiva. Dels condemnats 6.800, uns 1.700 que ho feien en tercer grau.
Ara hi ha 1.551 preventius, cap dels quals ha pogut ser enviat a casa seva a passar el confinament, cosa que sí poden fer 1.655 presos en tercer grau.
En una carta de divendres passat, la consellera de Justícia, Ester Capella, deia al president del TSJC, Jesús María Barrientos, que li comuniqués les “iniciatives o propostes” que des de la judicatura s’estan desenvolupant o es preveuen
desenvolupar per pal·liar o compensar l’efecte de la pandèmia a l’àmbit penitenciari.
I considerava que seria “especialment escaient sospesar la revisió” de la situació de presos preventius o amb penes de curta durada perquè poguessin evolucionar a una situació de confinament domiciliari i així “reduir la càrrega i la complexitat de la gestió” a les presons. En la carta, Capella recordava les mesures del departament per aïllar i tractar els interns infectats.
En la seva resposta de dilluns passat, Barrientos deia que una “acció efectiva” podria passar per “revisar” algunes decisions de presó, sobretot les preventives i de curta durada, “en la mesura que poguessin substituir-se per altres dels mateixos efectes i que no impliquin ingrés” a centre penitenciari.
“No obstant, com sap i resulta obvi, es tractaria en tot cas de decisions jurisdiccionals que escapen absolutament de l’àmbit de competència propi d’aquesta presidència”, responia el president del TSJC.
A continuació, la carta de Barrientos afegeix que la situació excepcional de l’emergència sanitària fa que les accions empreses per l’administració penitenciària, o sigui la Generalitat, “han de ser compartides amb totes les autoritats judicials de l’àmbit d’aquest tribunal superior, per si les condicions dels ingressos respectius fossin susceptibles d’alguna mesura que pugui temperar o endarrerir la seva efectivitat i amb això contribuir a contenir els riscos latents”.
Per això, Barrientos va remetre la carta també a tots els jutjats catalans perquè tinguin en compte aquestes consideracions per si es poguessin endarrerir algunes ordres de presó preventiva o per si reben peticions de presos per confinar-se als seus domicilis.
Sobre les mesures que ha pres o planteja la judicatura per reduir l’impacte del virus a les presons, Barrientos diu que la comissió de seguiment del coronavirus del TSJC ha promogut la utilització de canals virtuals de comunicació per realitzar compareixences judicials a distància.
Aquesta qüestió i la carta de Barrientos es va incloure en la reunió número 15 de la comissió executiva de seguiment del coronavirus, iniciada dilluns a la tarda, i la comissió es va donar per assabentada.
Prop de 1.700 presos confinats a casa
A
causa de les mesures impulsades per Justícia, ja són 1.330 les persones
que han passat a estar confinades al seu domicili o en recursos
d’entitats socials, fora de les presons. S’hi afegeixen als que abans de
la pandèmia ja estaven classificats en tercer grau i sotmesos a
controls telemàtics, 325 interns, el 19% del total de 1.700 que hi havia
abans del confinament.
En canvi, actualment, hi ha 1.655 interns en aquest tipus de seguiment, un 90% dels actuals 1.841 interns en tercer grau de Catalunya.
D’aquests, 16 presos amb patologies prèvies també passen el confinament fora de les presons, ja que requereixen mesures de protecció especial perquè són casos de risc en cas de contagi. Onze són a casa i cinc estan en pisos d’entitats socials anomenats unitats dependents.
Aquestes persones estan subjectes a control telemàtic o supervisades pels responsables de les unitats dependents. Tots els casos han estat informats a la fiscalia. Si hi ha recurs, el resoldrà el jutjat de vigilància penitenciària.
Les juntes de tractament han aprovat classificacions en tercer grau per a aquests interns, en la modalitat de compliment que preveu l’article 86.4 del reglament penitenciari, per motius sanitaris.
Sis interns més amb salut precària i sense possibilitat der ser progressats a tercer grau perquè estan a l’espera de judici, han estat traslladats des del Centre Penitenciari Brians 1 (Sant Esteve Sesrovires) a la infermeria del Centre Penitenciari Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada).
L’article 86.4 del reglament penitenciari, que permet no anar a presó, es pot aplicar als presos en tercer grau si es compleixen tres requisits: bona evolució i adaptació al règim obert, que la mesura afavoreixi el procés de reinserció i que disposi d’un domicili on pugui complir el confinament en condicions adequades.
Els 86.4 els proposen les juntes de tractament i els resol el Servei de Medi Obert de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima. El sistema penitenciari n’informa la fiscalia de vigilància penitenciària.
En cas de recurs, el cas passa al jutge de vigilància. L’última instància és l’audiència de la demarcació. Un cop acabi la situació d’emergència sanitària es valorarà cas per cas si es reverteix aquesta mesura o es manté.
Dels presos en segon grau però amb l’article 100.2, que els permetia sortir gairebé cada dia a treballar o fer voluntariat, abans de la crisi sanitària n’hi havia 157, 56 dels quals han passat a tercer grau i, per tant, tenen opció de fer el confinament a casa.
Quatre dones dels 101 reclusos que segueixen en segon grau i 100.2 ja són a casa seva i onze homes de Quatre Camins estaven pendents de la decisió del jutjat de vigilància penitenciària.
A més, a més, també s’han pogut confinar a casa alguns presos de més de 70 anys. En el conjunt dels centres penitenciaris, els septuagenaris sumen 108 interns. Abans de la pandèmia, n’hi havia 17 (16 %) dormint a casa seva, en aplicació de l’article 86.4 del reglament penitenciari. Ara, en canvi, ja en són 45 (41 %).
Per tant, des de l’inici de la pandèmia, el nombre de majors de 70 anys confinats a casa pràcticament s’ha triplicat. Dels 63 septuagenaris que resten interns als centres penitenciaris, les presons estudien l’oportunitat del confinament domiciliari de 35 casos més.
La resta estan descartats perquè són preventius i depenen directament dels jutges, sis, o perquè ho desaconsella tant la conducta com el risc de reincidència delictiva, 22.
En canvi, actualment, hi ha 1.655 interns en aquest tipus de seguiment, un 90% dels actuals 1.841 interns en tercer grau de Catalunya.
D’aquests, 16 presos amb patologies prèvies també passen el confinament fora de les presons, ja que requereixen mesures de protecció especial perquè són casos de risc en cas de contagi. Onze són a casa i cinc estan en pisos d’entitats socials anomenats unitats dependents.
Aquestes persones estan subjectes a control telemàtic o supervisades pels responsables de les unitats dependents. Tots els casos han estat informats a la fiscalia. Si hi ha recurs, el resoldrà el jutjat de vigilància penitenciària.
Les juntes de tractament han aprovat classificacions en tercer grau per a aquests interns, en la modalitat de compliment que preveu l’article 86.4 del reglament penitenciari, per motius sanitaris.
Sis interns més amb salut precària i sense possibilitat der ser progressats a tercer grau perquè estan a l’espera de judici, han estat traslladats des del Centre Penitenciari Brians 1 (Sant Esteve Sesrovires) a la infermeria del Centre Penitenciari Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada).
L’article 86.4 del reglament penitenciari, que permet no anar a presó, es pot aplicar als presos en tercer grau si es compleixen tres requisits: bona evolució i adaptació al règim obert, que la mesura afavoreixi el procés de reinserció i que disposi d’un domicili on pugui complir el confinament en condicions adequades.
Els 86.4 els proposen les juntes de tractament i els resol el Servei de Medi Obert de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima. El sistema penitenciari n’informa la fiscalia de vigilància penitenciària.
En cas de recurs, el cas passa al jutge de vigilància. L’última instància és l’audiència de la demarcació. Un cop acabi la situació d’emergència sanitària es valorarà cas per cas si es reverteix aquesta mesura o es manté.
Dels presos en segon grau però amb l’article 100.2, que els permetia sortir gairebé cada dia a treballar o fer voluntariat, abans de la crisi sanitària n’hi havia 157, 56 dels quals han passat a tercer grau i, per tant, tenen opció de fer el confinament a casa.
Quatre dones dels 101 reclusos que segueixen en segon grau i 100.2 ja són a casa seva i onze homes de Quatre Camins estaven pendents de la decisió del jutjat de vigilància penitenciària.
A més, a més, també s’han pogut confinar a casa alguns presos de més de 70 anys. En el conjunt dels centres penitenciaris, els septuagenaris sumen 108 interns. Abans de la pandèmia, n’hi havia 17 (16 %) dormint a casa seva, en aplicació de l’article 86.4 del reglament penitenciari. Ara, en canvi, ja en són 45 (41 %).
Per tant, des de l’inici de la pandèmia, el nombre de majors de 70 anys confinats a casa pràcticament s’ha triplicat. Dels 63 septuagenaris que resten interns als centres penitenciaris, les presons estudien l’oportunitat del confinament domiciliari de 35 casos més.
La resta estan descartats perquè són preventius i depenen directament dels jutges, sis, o perquè ho desaconsella tant la conducta com el risc de reincidència delictiva, 22.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada