Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris OPINIÓ JOSEP LLUÍS CAROD ROVIRA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris OPINIÓ JOSEP LLUÍS CAROD ROVIRA. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 de juny del 2023

Recuperar la iniciativa nacional

 

 

OPINIÓ

 

 

«Pacificada Catalunya pel relaxament nacional i social construït pel PSOE, amb l’ajuda inexplicable d’ERC, el PSC s’ha trobat una catifa d’or per on poder desfilar cap a la victòria»

 

 

per Josep-Lluís Carod-Rovira, 31 de maig de 2023 a les 20:00

 

 


 

 

 

 

Feixistització d’espais públics. Ja fa dècades que el discurs de Jean Marie Le Pen sobre la immigració, a França, va anar encomanant-se a la totalitat de forces polítiques restants, de manera que hom s’ha referit a la lepenització del discurs polític francès sobre aquest tema i d’altres. El racisme latent o desinhibit és present a tot arreu, des dels camps d’esport als mitjans de comunicació o la conversa de bar. Els immigrants, només els pobres, clar, són els culpables de totes les malvestats que ens ocorren, i, a l’Estat espanyol, específicament els immigrants magrebins, de l’Àfrica negra i els asiàtics... L’onada ultrareaccionària, que els Estats Units i el Brasil coneixen prou bé, amb expressions antidemocràtiques, ja fa temps que avança a Europa i s’ha ensenyorit d’alguns espais públics, enmig d’una crisi profundíssima que afecta directament els sectors populars. La por i la incertesa pel futur, la pobresa creixent, la desesperació davant la precarització de les condicions de vida deixen pas a respostes demagògiques que carreguen els neulers no pas a un sistema econòmic pervers, ni a la minoria privilegiada que se’n beneficia, sinó als darrers de la cua: els de fora, els que no tenen casa i ocupen les que els bancs tenen buides, els que són “diferents” en tantes coses...


 


A partir d’aquí, des de la insatisfacció davant la política, l’oblit institucional i la convicció de pertànyer a la perifèria permanent de la vida, neix a les zones més deprimides un discurs d’odi des d’on es combaten les polítiques de gènere, d’interculturalitat, de lliure orientació sexual, d’acció climàtica, de laïcitat i de normalització de la llengua pròpia que, a més, s’embolcalla de cap a peus amb la “rojigualda” i la

dijous, 30 de juny del 2022

El ratoncito Pérez contra l’angelet

 

 

OPINIÓ

 

 

«Cada idioma representa una visió del món diferent i la pèrdua d’un idioma priva el món de la seva visió singular»

 

 


 

 

 

per Josep-Lluís Carod-Rovira, 29 de juny de 2022 a les 20:00 |

 

 

Fa un sol que bleeix les pedres aquest matí de juny a la piscina municipal i, entre el xipolleig compassat de mans i peus a l’aigua, sento una mare jove que etziba al seu fill: “Com que t’ha caigut una denteta, aquesta nit mira sota el coixí que, potser, el ratoncito Pérez t’hi ha deixat algun regalet”. Em desperto, en sec però mullat, i passo de sentir a escoltar i m’adono de com de lluny hem arribat en la degradació de l’idioma.  Això de dir ratoncito Pérez, en comptes d’angelet com en tants llocs s’havia dit tota la vida, pot semblar un fet inofensiu, anecdòtic, irrellevant, però no ho és, perquè és això el que les nostres criatures, nens, nins, boixos, fillets,  acabaran vivint i veient com a normal, si no hi posem remei. I convertir-ho en ratolinet és normalitzar la substitució cultural.


 


Més d’un camí he definit la nació com un espai compartit d’interessos, referents, valors, emocions i complicitats.