La injustícia espanyola es nega investigar el jutge Aguirre per prevaricació en el ‘cas Volhov’ tot i demostrar-se ser fals

 

 

El TSJC rebutja la querella de Puigdemont, Alay i Boye contra el magistrat per prevaricació i malversació malgrat la pèssima instrucció del cas

 

 

Pla lateral de la roda de premsa des de l'Alguer de l'expresident Carles Puigdemont, acompanyat del seu advocat, Gonzalo Boye; el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay, el 25 de setembre del 2021. (Horitzontal) Data de publicació: dissabte 25 de setembre del 2021, 20:00 Autor: Miquel Codolar/ACN

 

Maria Garcia

Divendres, 31 de gener de 2025

 

 

El poder judicial espanyol torna a fer-ne de les seves; ara, negant-se a investigar el jutge Joaquín Aguirre per prevaricació i malversació en la seva pèssima instrucció de l’infundat ‘cas Volhov’. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat admetre a tràmit la querella per prevaricació i malversació de fons públics contra el jutge presentada per Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay i Gonzalo Boye, tots tres víctimes de la repressió judicial exercida en el marc d’aquesta causa.

La querella, presentada l’estiu del 2024, denunciava que el magistrat “instrumentalitza la creació de peces separades amb una finalitat il·legítima i il·lícita, que no és altra que burlar el compliment de les resolucions dictades pels seus superiors jeràrquics”. “Per ara ja s’ha dictat una interlocutòria en què 13 persones il·legalment estan sent investigades i es troben a costa de l’arbitri del querellat, sense cap possibilitat de defensar-se i amb greus expectatives de veure, encara més, minvats els seus drets constitucionals”, avisen els denunciants en la seva querella. En l’escrit de 39 pàgines, els querellants deien que Aguirre ja hauria prevaricat des que el 2016 va obrir la investigació contra suposades subvencions irregulars de la Diputació de Barcelona a ONG vinculades al sobiranisme. No obstant això, la querella se centra en la interlocutòria d’Aguirre del 21 de juny passat, que considera que suposa una despesa “il·lícita” de recursos públics per desig de l’instructor d’esquivar el manament de l’Audiència de Barcelona de concloure la causa.

L’escrit demanava que es prengui declaració a Aguirre com a investigat, i com a testimonis al lletrat de l’administració de justícia del seu jutjat, a un periodista i a l’autor d’un llibre sobre la suposada trama russa. Cal recordar que la suposada trama russa investigada en el ‘cas Volhov’ va resultar ser una gran farsa construïda amb la connivència dels mitjans de comunicació i els jutges espanyols. La causa, que el jutge va anar convenientment dividint en diferents peces, no ha prosperat i va acabar arxivant-se; moltes de les peces, a més a més, per falta de proves i mancances en la instrucció. Cal recordar que Aguirre va ser qui va negar-se aplicar la llei d’amnistia a Artur Mas, Carles Puigdemont i onze persones més.

La construcció de la trama russa i el ‘cas Volhov’

El desvergonyiment del jutge Aguirre

 

 

LA VEU DE LA NACIÓ - OPINIÓ

 

 

«L'instructor del cas Volhov és el soldat més lleial a la croada liderada per Aznar a l'hora de frenar l'amnistia per la via civil o la criminal»

 

 

 

 

 

 

 per Oriol March, 1 de febrer de 2024 a les 19:00

 

 

 

 

 Carles Puigdemont és un "dèbil" i un "covard" que va entrar en pànic i va fugir a Bèlgica "en el maleter d'un cotxe". I Catalunya necessitava "morts" per "justificar que és una nació oprimida". Són dues de les perles -aportades pels àudios publicats per El Món- que el jutge Joaquín Aguirre, instructor del cas Volhov, va deixar anar en l'interrogatori a Víctor Terradellas, un dels imputats en la causa que estudia els presumptes vincles entre l'independentisme i Rússia. Les frases retraten el caràcter del magistrat, un dels més veterans de Barcelona, i sobretot indiquen fins a quin punt mescla ideologia amb feina. Les defenses ja s'han mobilitzat per recusar-lo, sobretot ara que ha allargat la instrucció sis mesos més. Segur que és casualitat, ara que l'amnistia és a la pròrroga i persisteix el dubte de qui podrà entrar-hi -i qui no-.

El desvergonyiment d'Aguirre, aquesta manera de treure's la careta, arriba fins al punt de concedir una entrevista a una televisió alemanya en què desgrana els presumptes vincles entre el procés i el Kremlin. En aquest àmbit sempre s'oblida la resposta a aquesta pregunta: va reconèixer Rússia la independència de Catalunya quan es va declarar, a empentes i rodolons, el 27 d'octubre del 2017? És evident que no. Una altra cosa és que al govern que lidera Vladímir Putin ja li anés bé generar interferències a la Unió Europea, de la mateixa manera que va intentar influir -possiblement amb èxit- en les eleccions nord-americanes que va guanyar Donald Trump. Però no, Puigdemont no era un titella de Putin, no hi havia 10.000 soldats preparats per defensar la independència ni en cap moment es van intentar controlar les fronteres. Hi ha moments que els enemics del procés se'l prenen molt més seriosament que alguns dels seus protagonistes.

Quan es parla dels jutges, en tot cas, sempre hi ha un aspecte necessari de clarificar: